Setge de La Granadella
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | agost de 1835 | ||
| Escenari | La Granadella | ||
| Lloc | la Granadella | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Catalunya | ||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
El setge de la Granadella fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Antecedents[modifica]
Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[1] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Joseph Conrad la intercepció dels carlins.[1]
Travessa Navarra, arribant a Osca el 16 d'agost, deixant a Santocildes comandant la guarnició de la ciutat, que abandonà amb l'arribada del brigadier liberal Gurrea. Passant per Barbastre, a Roda d'Isàvena derrotà una columna procedent de Benasc,[2] i a finals d'agost entrà a Catalunya, seguit pel general Bernelle, passant per Lleida el 25 d'agost[1]
Batalla[modifica]
Els carlins van assetjar als liberals a La Granadella fins que la Legió Estrangera Francesa, amb 600 efectius comandats per Cros d'Avenas aixecà el setge amb durs combats.[3]
Conseqüències[modifica]
Juan Antonio Guergué intentà entrar a Olot sense aconseguir-ho el setembre i octubre,[4] i arriba triomfant a Girona amb nombrosos nous voluntaris que se li han anat afegint durant la marxa, i deixa organitzades les forces catalanes en quatre zones: divisió de Girona amb Mataró i Vic, divisió de Manresa, divisió de Lleida i divisió de Tarragona, amb un total de més de 24.000 homes, mentre la revolta s'anava estenent
El setembre, els legionaris de Conrad s'havien reagrupat a Balaguer per interceptar Guergué en el seu retorn a Navarra, i prenent les posicions carlines de Gerri i La Pobla de Segur, on hi hagué una batalla[5] en 6 de novembre. El 22 de novembre creuà el Cinca, dispersant la cavalleria liberal que havia sortit al seu encontre, i va dirigir-se de nou a Barbastre, cap on es dirigia Conrad a tallar-li el pas, lluitant en la batalla d'Angüés,[2] i després va retornar a Navarra passant a prop d'Osca.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Condado Madera, 2002, p. 35.
- ↑ 2,0 2,1 «Guergué y Yániz, Juan Antonio de» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002, p. 35. ISBN Editorial Fundamentos.
- ↑ Paluzie i Cantalozella, Esteve; Jaume, Jepús i Roviralta. Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local (en castellà). Establ. Tip. de Jaime Jepús, 1860, p. 127.
- ↑ Condado Madera, 2002, p. 37.