Setge de La Granadella

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgExpedició Guergué
— Catalunya —
Primera guerra carlina
Dates agost de 1835
Escenari La Granadella
Resultat Victòria liberal
Setge de La Granadella situat respecte País Valencià
Morella
Estella
Castelló
Terol
Saragossa
Pamplona
Osca
Lleida
Cantavella
Barcelona
Girona
Tarragona
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Principals combats entre agost i novembre de 1835

Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals Bandera de la Creu de Borgonya Carlins

El setge de la Granadella fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

Juan Antonio Guergué comandà una expedició a Catalunya amb intenció d'unificar les forces catalanes.[1] El 8 d'agost del 1835 surt d'Estella al capdavant de 2.700 homes mentre el general Pastors, cap de l'exèrcit de Catalunya, va encomanar als generals Gurrea i Joseph Conrad la intercepció dels carlins.[1]

Travessa Navarra, arribant a Osca el 16 d'agost, deixant a Santocildes comandant la guarnició de la ciutat, que abandonà amb l'arribada del brigadier liberal Gurrea. Passant per Barbastre, a Roda d'Isàvena derrotà una columna procedent de Benasc,[2] i a finals d'agost entrà a Catalunya, seguit pel general Bernelle, passant per Lleida el 25 d'agost[1]

La batalla[modifica]

Els carlins van assetjar als liberals a La Granadella fins que la Legió Estrangera Francesa, amb 600 efectius comandats per Cros d'Avenas aixecà el setge amb durs combats.[3]

Conseqüències[modifica]

Juan Antonio Guergué intentà entrar a Olot sense aconseguir-ho el setembre i octubre,[4] i arriba triomfant a Girona amb nombrosos nous voluntaris que se li han anat afegint durant la marxa, i deixa organitzades les forces catalanes en quatre zones: divisió de Girona amb Mataró i Vic, divisió de Manresa, divisió de Lleida i divisió de Tarragona, amb un total de més de 24.000 homes, mentre la revolta s'anava estenent

El setembre, els legionaris de Conrad s'havien reagrupat a Balaguer per interceptar Guergué en el seu retorn a Navarra, i prenent les posicions carlines de Gerri i La Pobla de Segur, on hi hagué una batalla[5] en 6 de novembre. El 22 de novembre creuà el Cinca, dispersant la cavalleria liberal que havia sortit al seu encontre, i va dirigir-se de nou a Barbastre, cap on es dirigia Conrad a tallar-li el pas, lluitant en la batalla d'Angüés,[2] i després va retornar a Navarra passant a prop d'Osca.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Condado Madera, 2002, p. 35.
  2. 2,0 2,1 «Guergué y Yániz, Juan Antonio de» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 5 setembre 2015].
  3. Condado Madera, Emilio. La intervención francesa en España, 1835-1839 (en castellà). Editorial Fundamentos, 2002, p. 35. ISBN Editorial Fundamentos. 
  4. Paluzie i Cantalozella, Esteve; Jaume, Jepús i Roviralta. Olot: su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local (en castellà). Establ. Tip. de Jaime Jepús, 1860, p. 127. 
  5. Condado Madera, 2002, p. 37.