Josep Galceran i Escrigàs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1794 |
| Mort | setembre 1836 (41/42 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
 | |
Josep Galceran i Escrigàs (Prats de Lluçanès, 1794 - 8 o 9 de setembre de 1836) fou un militar català
Biografia[modifica]
Fill de Jeroni Galceran Lleopart i Antònia Escrigas era l'hereu després de la mort del seu germà gran, i es féu paraire, com el seu pare, i conegué la que seria la seva esposa, Serafina Terrés i Comas, filla d'una família benestant de paraires vinguts d'Olvan, casant-se a Prats el 22 de maig de 1819, naixent el seu primer fill, Jeroni Galceran i Terrés, el 21 de maig de 1820.[1]
A finals del Trienni Liberal va convertir-se en comandant d'una partida reialista durant la Guerra de la Regència d'Urgell obtenint del rei l'Escut de la Fidelitat[1] i una petita pensió que l'ajudà a crear i mantenir un batalló de voluntaris. Desencantat amb el caire del govern de Madrid va recolzar un absolutisme radical, i participa amb Joan Cavalleria de Ripoll i Josep Bosoms Jep dels Estanys del Berguedà l'1 d'abril de 1827, coincidint amb la Fira de les 40 hores en l'aixecament dels Malcontents a Ripoll, encapçalant una partida que va derrotar els Mossos d'Esquadra.[2]
Després de l'aixecament van néixer els seus altres quatre fills: Teresa, Joana, Josep Anton i Francesc, i morí la seva dona després del naixement del seu darrer fill en febrer de 1829, i a principis de la dècada de 1830 era el comandant quatre companyies de reialistes que havia format, i s'aixecà a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre de 1833 a principis de la Primera Guerra Carlina però la seva revolta va ser sufocada per Manuel de Llauder i de Camín i Galceran va fugir a França, sent indultat en 1834 però la seva família hagué de dormir cada nit dins de la vila emmurallada i posteriorment foren desterrats mig any a Igualada,[3] i al seu retorn van preparar un nou aixecament carlí i foren obligats de nou a dormir en la vila emmurallada. Tot i que es diu que Josep va morir a la cadira d'en Galceran, de Prats de Lluçanès, mentre es mirava el moviment de les tropes a la Vall de Merlès, aquest va ser únicament ferit, doncs hi ha constància que va traspassar la frontera Francesa, acompanyat pels seus fills i altres cabdills carlins.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Abellan i Manonellas, 2006, p. 568.
- ↑ Abellan i Manonellas, 2006, p. 570.
- ↑ Abellan i Manonellas, 2006, p. 572.
Bibliografia[modifica]
- Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». AUSA, XXII, 158, 2006.
