Guerra dels Malcontents
  Lleida Barcelona Girona Tarragona  Berga Vic Manresa Ripoll Tortosa Guerra dels Malcontents (Catalunya) | |||
| Tipus | guerra civil  | ||
|---|---|---|---|
| Data | Març - setembre de 1827 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes,[1] el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
Antecedents[modifica]
A finals del Trienni Liberal es va esdevenir la Guerra de la Regència d'Urgell, però alguns militars desencantats amb el caire centralista i liberal del govern de Madrid van recolzar un absolutisme radical que proposava el pretendent carlí, qui havia promès restablir els furs.[2]
La guerra[modifica]
Entre març i abril de 1827, amb caràcter de ressorgiment nacional i de protesta contra els liberals, es revoltà Pere Planas entre Vic i Manresa, i Joan Cavalleria, Josep Busoms i Josep Galceran i Escrigàs i els voluntaris del Lluçanès a Berga i Ripoll, derrotant els mossos d'esquadra,[3] Joan Rafí Vidal, que va arribar a ocupar Reus i Valls,[4] i Salvador Llovet i Antoni Trillas a Tortosa,[5] però la seva acció no va prosperar i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparèixer més partides i al setembre tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital entre Vic i Manresa, on el 29 d'agost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».
El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona i es desactivà la revolta.
Conseqüències[modifica]
A finals del 1827 el moviment havia estat esclafat, uns 300 ultrareialistes van ser deportats a Ceuta i els principals caps insurrectes afusellats a Tarragona. La majoria dels seus líders van ser executats, entre ells Josep Busoms, o van exiliar-se a França.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Guerra dels Malcontents». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sauch Cruz, 2001, p. 146.
- ↑ Abellan i Manonellas, 2006, p. 570.
- ↑ Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 90-91. ISBN 8486387728.
- ↑ Sauch Cruz, 2001, p. 160.
- ↑ Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].
Bibliografia[modifica]
- Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». AUSA, XXII, 158, 2006.
- Sauch Cruz, Núria «La guerra dels Malcontents al corregiment de Tortosa». , 5, 2001, p. 141-183.