Guerra dels Malcontents

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgGuerra dels Malcontents
Data Març - setembre de 1827
Territori Principalment a la Catalunya interior, en menor mesura a Aragó, País Valencià i Andalusia.
Resultat Victòria liberal
Guerra dels Malcontents situat respecte Catalunya
Lleida
Barcelona
Girona
Tarragona
Berga
Vic
Manresa
Ripoll
Tortosa
Guerra dels Malcontents (Catalunya)

Bàndols
Abolutistes "Malcontents" Liberals
Comandants en cap
Josep Busoms
Agustí Saperes
Ferran VII d'Espanya

La Guerra dels Malcontents fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a Catalunya, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals o el no restabliment de la Inquisició.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

A finals del Trienni Liberal va esdevenir la Guerra de la Regència d'Urgell, però alguns militars desencantats amb el caire del govern de Madrid van recolzar un absolutisme radical.[2]

La guerra[modifica | modifica el codi]

Entre març i abril de 1827, amb caràcter de ressorgiment nacional i de protesta contra els liberals, es revoltà Pere Planas entre Vic i Manresa, i Joan Cavalleria, Josep Busoms i Josep Galceran i Escrigàs a Berga i Ripoll, derrotant als mossos d'esquadra,[3] i Salvador Llovet i Antoni Trillas a Tortosa,[4] però la seva acció no va prosperar i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparèixer més partides i al setembre tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital a Manresa, on el 29 d'agost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».

El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona i es desactivà la revolta.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

A finals del 1827 el moviment havia estat esclafat, uns 300 ultrareialistes van ser deportats a Ceuta i els principals caps insurrectes afusellats a Tarragona. La majoria dels seus líders van ser executats, entre ells Josep Busoms. o van exiliar-se a França.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «guerra dels Malcontents». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sauch Cruz, 2001, p. 146.
  3. Abellan i Manonellas, 2006, p. 570.
  4. Sauch Cruz, 2001, p. 160.
  5. Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF) (en català). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]