Vés al contingut

Guerra dels Malcontents

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarGuerra dels Malcontents
Guerra dels Malcontents està situat en Catalunya
Lleida
Lleida
Barcelona
Barcelona
Girona
Girona
Tarragona
Tarragona
Berga
Berga
Vic
Vic
Manresa
Manresa
Ripoll
Ripoll
Tortosa
Tortosa
Guerra dels Malcontents (Catalunya)
Tipusguerra civil Modifica el valor a Wikidata
DataMarç - setembre de 1827
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
Bàndols
Absolutistes "Malcontents" Liberals
Comandants
Josep Busoms
Agustí Saperes
Ferran VII d'Espanya

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes,[1] el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.

Antecedents

[modifica]

A finals del Trienni Liberal es va esdevenir la Guerra de la Regència d'Urgell, però alguns militars desencantats amb el caire centralista i liberal del govern de Madrid van recolzar un absolutisme radical que proposava el pretendent carlí, qui havia promès restablir els furs.[2]

La guerra

[modifica]

Entre març i abril de 1827, amb caràcter de ressorgiment nacional i de protesta contra els liberals, es revoltà Pere Planas entre Vic i Manresa, i Joan Cavalleria, Josep Busoms i Josep Galceran i Escrigàs i els voluntaris del Lluçanès a Berga i Ripoll, derrotant els mossos d'esquadra,[3] Joan Rafí Vidal, que va arribar a ocupar Reus i Valls,[4] i Salvador Llovet i Antoni Trillas a Tortosa,[5] però la seva acció no va prosperar i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparèixer més partides i al setembre tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital entre Vic i Manresa, on el 29 d'agost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».

El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona i es desactivà la revolta.

Conseqüències

[modifica]

A finals del 1827 el moviment havia estat esclafat, uns 300 ultrareialistes van ser deportats a Ceuta i els principals caps insurrectes afusellats a Tarragona. La majoria dels seus líders van ser executats, entre ells Josep Busoms, o van exiliar-se a França.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Guerra dels Malcontents». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sauch Cruz, 2001, p. 146.
  3. Abellan i Manonellas, 2006, p. 570.
  4. Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 90-91. ISBN 8486387728. 
  5. Sauch Cruz, 2001, p. 160.
  6. Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]