Josep Busoms

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Josep Busoms redirigeix aquí. Per al fotògraf i atleta català, vegeu Josep Busoms i Domènech.
Infotaula de personaJosep Busoms
Biografia
Naixement 1770
Vallcebre
Mort 1828 (57/58 anys)
Olot
Activitat
Ocupació Militar
Conflicte Guerra Gran, Guerra del Francès i Guerra dels Malcontents
Modifica les dades a Wikidata

Josep Busoms, o Bussoms, conegut com a «Jep dels Estanys» (Vallcebre, Berguedà, 1770 - Olot, la Garrotxa, 1828), fou un militar i guerriller català de finals del segle XVIII i del primer terç del segle XIX.[1]

Biografia[modifica]

Sembla que participà en l'anomenada Guerra Gran o Guerra dels Pirineus, que enfrontà, entre el 1793 i el 1795, Espanya i França, fruit de la Revolució Francesa.[1]

En el curs de la Guerra del Francès (1808-1814) va desertar de l'exèrcit regular espanyol, del que formava part, i va organitzar una partida o grup guerriller propi que actuava contra les tropes napoleòniques, i que duia a terme també activitats de contraban o robatori.[1]

S'alçà contra el règim liberal del Trienni Constitucional (1820 - 1823),[2] actuant al Berguedà i al Solsonès.

Fruit de la restitució a Espanya de l'absolutisme, gràcies a la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís en ajuda del rei Ferran VII d'Espanya, va ésser ascendit al grau de coronel.[1]

Fou un dels cabdills de la Guerra dels Malcontents,[2] arribant a ésser segon cap de l'autoanomenada Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya.[1]

Amb la desfeta, el 1827, dels ultrareialistes, Josep Busoms va escapar inicialment a França, però en ser-ne foragitat per les autoritats franceses, va retornar a territori espanyol, essent detingut a Beget i Rocabruna el 3 de febrer de 1828, juntament amb tres acompanyants seus, el seu nebot Joan Busoms, Josep Grandia i Vicenç Noguera, tots ells, també, de Vallcebre.[1] Fou afusellat a Olot a finals d'aquell any.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]