Piràmide del Louvre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Piràmide del Louvre
Louvre Museum Wikimedia Commons.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(fr) pyramide du Louvre Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPiràmide Modifica el valor a Wikidata
Part dePalau del Louvre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteIeoh Ming Pei Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralRoger Nicolet Modifica el valor a Wikidata
Creació1989 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1989 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura neoegípcia Modifica el valor a Wikidata
Mesura21,6 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióIlla de França
Establiment públicMetròpolis del Gran París
CiutatParís
Districte municipal1r districte de París Modifica el valor a Wikidata
 48° 51′ 40″ N, 2° 20′ 09″ E / 48.86109°N,2.33575°E / 48.86109; 2.33575
Activitat
Propietat deMuseu del Louvre Modifica el valor a Wikidata

La Piràmide del Louvre (en francès: Pyramide du Louvre) és una gran piràmide de vidre i metall envoltada per altres piràmides més petites al Cour Napoléon del Palau del Louvre a París. La piràmide grossa serveix d'entrada principal al Museu del Louvre. La piràmide es va acabar l'any 1989,[1] i ha esdevingut un símbol de la ciutat de París.

Disseny i construcció[modifica]

Interior de lapiràmide.

Va ser encarregada pel President de França François Mitterrand l'any 1984, va ser dissenyada per l'arquitecte I. M. Pei, el qual també va dissenyar el Museu Miho al Japó, l'edifici MasterCard Corporate Office Building a Purchase, Nova York, el Rock and Roll Hall of Fame Museum a Cleveland, Place Ville Marie a Mont-real, i el National Gallery of Art (Edifici Est) a Washington, D.C. entre d'altres. L'estructura de la piràmide va ser totalment construïda amb segments de vidre i arriba a 21,6 m d'alt. La seva base quadrada fa 35 m de costat. Conté 603 rombes i 70 segments de vidre triangulars.[2]

L'estructura de la piràmide va ser calculada per l'empresa d'enginyeria Nicolet Chartrand Knoll Ltd. de Mont-real (Pyramid structure / Design Consultant) i Rice Francis Ritchie (també coneguda com a RFR) de París (Pyramid Structure / Construction Phase).[3]

La piràmide i el seu passadís subterrani van ser creats a causa d'una sèrie de problemes de capacitat que presentava l'entrada original del Museu del Louvre.

Controvèrsia[modifica]

La construcció d'aquesta piràmide va originar molta controvèrsia pel fet que a molta gent no li agradava una edificació futurista davant de l'arquitectura clàssica del Museu del Louvre.

La Piràmide Inversa[modifica]

La Piràmide inversa es troba davant de la botiga del Museu del Louvre, és com una versió a escala reduïda de la de l'entrada del Museu.

Referències[modifica]

  1. Simons, Marlise «5 Pieces of Europe's Past Return to Life: France; A vast new exhibition space as the Louvre renovates». New York Times, 28-03-1993 [Consulta: 7 octubre 2008].
  2. «Glass on the web». Glass on the web. [Consulta: 16 gener 2011].
  3. «Pei Cobb Freed & Partners». Pcfandp.com. [Consulta: 16 gener 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piràmide del Louvre