Nicolas de Condorcet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicolas de Condorcet
Nicolas de Condorcet.PNG
Retrat per Jean-Baptiste Greuze
Naixement 17 de setembre de 1743
Ribemont, França
Mort 29 de març de 1794 (als 50 anys)
Bourg-la-Reine, França
Sepultura Panteó de París
48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 45″ E / 48.84611°N,2.34583°E / 48.84611; 2.34583
Alma mater Col·legi de Navarra
Es coneix per Paradoxa de Condorcet
Creador del sistema públic d'ensenyament republicà
Camp científic Matemàtiques
Filosofia
Política
Institució Acadèmie Royale des Sciences
Inspector General de la Seca de França
Cònjuge Marie-Louise-Sophie de Grouchy (Sophie de Condorcet)
Fills Eliza Condorcet-O'Connor
Influències de d'Alembert
Turgot
Voltaire

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet fou un matemàtic, filòsof i polític francès del segle XVIII i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Condorcet va néixer a Picardia on el seu pare, oficial de cavalleria, estava estacionat, tot i que la seva família procedia del Midi. En morir el seu pare poques setmanes després del seu naixement,[2] va ser educat per la seva mare, summament religiosa, i un oncle, bisbe de Lisieux.

El 1756 estava estudiant al col·legi jesuïta de Reims,[3] on va rebre el premi al millor alumne.[4] El 1758 va ingressar al col·legi de Navarra, la més prestigiosa escola jesuïta de París,[5] on, sota la guia de l'abbé Nollet,[6] es va graduar el 1759, llegint una tesi d'anàlisi matemàtica que va ser força valorada pel tribunal format per d'Alembert, Clairaut i Fontaine.[7]

Després d'un temps a la casa materna a Ribemont, on la seva família l'apressa a seguir la cerrera militar com el seu pare, s'instal·la definitivament el 1762 a París, a l'àtic del seu amic i col·lega Georges Girault de Kéroudon, amb la intenció de començar una carrera professional com a matemàtic,[8] objectiu que aconsegueix en els anys següents, essent escollit membre de l'Acadèmie Royale des Sciences el 1769.[9]

El 1770, juntament amb d'Alembert, viatgen a Ferney on s'hi estaran un temps a casa de Voltaire. L'impacte de Voltaire en el pensament de Condorcet serà fort: en una carta a Turgot escriu:

« He trobat Voltaire tant ple d'activitat i d'esprit, que qualsevol estaria temptat de dir que és immortal... »
— Condorcet, carta a Turgot, 1770[10]

A partir d'aquest viatge, els seus interessos, sense abandonar les matemàtiques, giraran cap a les ciències socials i la política.[11][12] Els seus temes recurrents versaran sobre les reformes socials, econòmiques i polítiques que cal adoptar sobre bases científiques.

Aquest mateix any és nomenat assistent del secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències, Jean-Paul Grandjean de Fouchy, a qui, finalment substituirà en el càrrec a partir de 1777.

En ser coronat Lluís XVI (1774), el seu mestre i amic Turgot[13][14] és nomenat Controlador General (ministre d'economia, més o menys) i l'any següent, Condorcet és nomenat Inspector General de Monedes i Director de la Seca de França, càrrec que li permetrà tenir uns ingressos assegurats i gaudir de la seva residència oficial al Hôtel des Monnaies (casa de la moneda). Tot i que el ministeri de Turgot no va durar més que vint mesos, Condorcet romandrà en el seu càrrec fins al 1790,[15] no essent acceptada la seva dimissió en plegar Turgot.

El 1786 es va casar amb Marie-Louise-Sophie de Grouchy, vint anys més jove que ell, però amb qui va formar un tàndem perfecte, en ser molt similars els seus interessos intel·lectuals (incloent el feminisme i el dret de vot de les dones).[16] Sophie de Condorcet crearà una de les tertúlies filosòfiques més populars de París, que tenia lloc al Hôtel des Monnaies i que continuarà, fins i tot, després de la mort del seu marit.[17]

A partir de la Revolució Francesa (1789), Condorcet jugarà un paper important com a polític:[18] serà membre de l'ajuntament de París (1789), comissari de la tresoreria nacional (1791), membre, secretari i, finalment, president de l'Assamblea Legislativa (1792). Des de l'Assemblea es va oposar al judici i execució de Lluís XVI, atraient així les ires dels jacobins. El 1793 formà part de la comissió que redactà el primer projecte de Constitució, que fou rebutjat amb els vots dels jacobins.

Edifici de l'antiga presó de Bourg-la-Reine.

A partir de l'aprovació de la Constitució redactada per Hérault de Sechelle, Condorcet va ser denunciat per la seva oposició a aquesta, el juliol de 1793.[19] El mes d'octubre següent es posat fora de la llei i els seus bens confiscats. Condorcet es refugia a la casa de madame Vernet (vídua del escultor Louis-François Vernet) al número 21 de la rue Servandoni. El 5 d'abril de 1794 va abandonar la casa, per raons no gaire clares, i va ser arrestat i conduït a la presó de Bourg-la-Reine.[20] Uns dies després, el dia 8, quan el carceller va obrir la cel·la en la que estava presoner un desconegut, només va trobar un cadàver. S'ignora de va morir de mort natural, si es va suïcidar o si va ser assassinat.

Obra[modifica | modifica el codi]

Abans del seu viatge a Ferney i la visita a Voltaire, Condorcet va publicar dos llibres de càlcul integral:

A partir de 1772, i com una de les seves obligacions de secretari perpetu de l'Acadèmie, escriurà els Éloges (obituaris) dels acadèmics morts cada any, de les que n'arribarà a escriure cinquanta-quatre.[22]

També a partir d'aquesta data, la seva matemàtica es fa social i es comença a preocupar per trobar solucions lògiques als problemes d'ordre social.[23]

Així es preocuparà per temes com les eleccions,

  • 1785 - Essai sur l'application de l'analyse à la probabilité des décisions rendues à la pluralité des voix, on es planteja la paradoxa de Condorcet i el teorema dels jurats.[24]
  • 1788 - Essai sur la constitution et les functions des Assemblées provinciales
  • 1795 (pòstum) - Tableau général de la science qui a pour l'object l'application du calcul aux sciences politiques et morales

els imposts, la llibertat de comerç, l'esclavitud, etc.

D'una importància capital seran els seus escrits sobre l'ensenyament públic, perquè estan a la base de tot el sistema d'ensenyament públic francès fins als nostres dies:

  • 1791-1792 - Cinq Memoires sur l'instruction publique
  • 1792 - Rapport et project de decré sur l'organization générale de l'instruction publique presentat a l'Assemblea Nacional el 20 d'abril de 1792

Finalment, mentre es trobava amagat a la casa de Mme. Vernet va escriure l'Esquisse de d'un Tableau historique des progrés de l'esprit humain, on expressa la seva fe absoluta, típicament il·lustrada, en el progrés indefinit de la Humanitat.

Les seves Obres Completes, van ser publicades entre 1802 i 1804 per la seva dona, Sophie de Grouchy, amb la col·laboració dels seus amics Cabanis i Garat (21 volums). Una nova edició es va fer entre 1847 i 1849 (12 volums) dirigida pel seu gendre Arthur Condorcet-O'Connor i el científic i polític François Arago.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Granger, Complete Dictionary of Scientific Biography.
  2. Williams, pàgina 10; però Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina vii, diu que tenia quatre anys.
  3. Williams, pàgina 10.
  4. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina ix.
  5. Granger, pàgina 4.
  6. Williams, pàgina 11.
  7. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina ix; però Williams, página 11, diu que van ser d'Alembert, Bezout i Grandjean de Fouchy.
  8. Williams, página 11
  9. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xxxi.
  10. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xxxv.
  11. Williams, pàgines 15-17.
  12. Koyré, pàgina 142.
  13. Williams, pàgina 17.
  14. Granger, pàgina 10.
  15. Williams, pagina 18.
  16. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xciv i següents.
  17. Junot d'Abrantès, pàgines 1-38.
  18. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina xcviii.
  19. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina cxxvii.
  20. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina clvi.
  21. Granger, pàgina 5.
  22. Condorcet-O'Connor & Arago, pàgina ii.
  23. Granger, pàgina 6.
  24. Ladha, pàgina 617.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas de Condorcet Modifica l'enllaç a Wikidata