Col·legi de Navarra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCol·legi de Navarra
College.of.Navarre.jpg
Dades base
Tipus entitat College i edifici desaparegut
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata
Acta fundacional del Col·legi de Navarra de París, promulgada a Vincennes el 25 de març de 1305 per Joana I, reina de França i de Navarra, esposa de Felip IV el Bell. Archives nationales: AE/II/308a ET AE/II/308b
Façana del col·legi vers 1440

El Col·legi de Navarra va ser fundat el 1304 a París gràcies a Joana I de Navarra, esposa de Felip IV de França, qui va llegar la seva mansió de la Rue Saint-André-des-Arts per establir-hi una escola destinada a rebre estudiants francesos i navarresos. El col·legi va ser dissolt el 1793 per la Convenció i els seus edificis van ser aprofitats el 1805 per Napoleó per instal·lar-hi la recentment fundada École polytechnique.

Història[modifica | modifica el codi]

Immediatament després del llegat, els marmessors, Simon Festu (bisbe de Meaux) i Gilles de Pontoise (abat de Sant Denis), decideixen vendre la mansió de la rue Saint-André-des-Arts i construir un nou edifici a la rue de la Montagne-Sainte-Geneviève i també s'encarreguen de dotar el col·legi dels seus estatuts.[1]

L'accés, al contrari que d'altres col·legis parisencs, era obert a qualsevol francès pobre, sense condició de naixement, família o nacionalitat, que es dediqués a l'estudi de la gramàtica, de la lògica o de la teologia. El dret i la medicina no van formar mai part del seu programa d'estudis.

Detall del plànol de París de Truschet i Hoyau (vers 1550) amb la ubicació del col·legi.

L'establiment va ser dirigit, des dels seus orígens, per un gran mestre que supervisava els estudis dels pensionats. Sempre va conservar el patronatge reial; així, per exemple, el 1480 Lluís XI li concedí 2.000 lliures de rendes. [2] Els reis Enric III, Enric IV, Lluís XIII, Lluís XIV, Lluís XV també li van concedir diversos privilegis.[3]

La seva capella servia per atendre els oficis i serveis de la universitat de París

Durant els segles XIV i XV, el col·legi va ser molt influït pel petrarquisme i es va convertir en el bressol dels humanistes francesos.[4] Durant el segle XVII va tenir la seva època de màxim prestigi i el 1752 es va crear una càtedra de física experimental per ajuntar-se a les ja existents de matemàtiques, gramàtica, filosofia i teologia.[5]

Suprimit per la Convenció el 1793, els seus edificis van ser aprofitats per Napoleó per instal·lar-hi la recentment creada École Polytechnique el 1804. Els antics edificis van anar sent demolits un darrere l'altre sota la indiferència general.[6] El darrer en caure, després de 1860, va ser l'edifici medieval de la biblioteca.

L'antiga biblioteca el 1860

Grans Mestres i Regents[modifica | modifica el codi]

Alumnes cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Troche, pàgines 193-194.
  2. Lettres patentes de Louis XI, Candé, le 7 septembre 1480 «Ordonnances des rois de France».
  3. Lazare, pàgina 558
  4. Manche, Georges Frédéric. Desirs Enigmatiques. Editions Orizons, 2009, p. 17. ISBN 9782296227255. 
  5. Coudart, pàgina 24.
  6. Troche, pàgina 195.
  7. Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume d'Autun

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi de Navarra Modifica l'enllaç a Wikidata