Col·legi de Navarra
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | collège | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1305 | ||||
| Fundador | Joana I de Navarra | ||||
| 1305 (Gregorià) | Constituent act of the College of Navarre (en)  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
Localització geogràfica  | |||||
El Col·legi de Navarra va ser fundat el 1304 a París gràcies a Joana I de Navarra, esposa de Felip IV de França, qui va llegar la seva mansió de la Rue Saint-André-des-Arts per establir-hi una escola destinada a rebre estudiants francesos i navarresos. El col·legi va ser dissolt el 1793 per la Convenció i els seus edificis van ser aprofitats el 1805 per Napoleó per instal·lar-hi la recentment fundada École polytechnique.
Història[modifica]
Immediatament després del llegat, els marmessors, Simon Festu (bisbe de Meaux) i Gilles de Pontoise (abat de Sant Denis), decideixen vendre la mansió de la rue Saint-André-des-Arts i construir un nou edifici a la rue de la Montagne-Sainte-Geneviève i també s'encarreguen de dotar el col·legi dels seus estatuts.[1]
L'accés, al contrari que d'altres col·legis parisencs, era obert a qualsevol francès pobre, sense condició de naixement, família o nacionalitat, que es dediqués a l'estudi de la gramàtica, de la lògica o de la teologia. El dret i la medicina no van formar mai part del seu programa d'estudis.
L'establiment va ser dirigit, des dels seus orígens, per un gran mestre que supervisava els estudis dels pensionats. Sempre va conservar el patronatge reial; així, per exemple, el 1480 Lluís XI li concedí 2.000 lliures de rendes. [2] Els reis Enric III, Enric IV, Lluís XIII, Lluís XIV, Lluís XV també li van concedir diversos privilegis.[3]
La seva capella servia per atendre els oficis i serveis de la universitat de París
Durant els segles xiv i xv, el col·legi va ser molt influït pel petrarquisme i es va convertir en el bressol dels humanistes francesos.[4] Durant el segle xvii va tenir la seva època de màxim prestigi i el 1752 es va crear una càtedra de física experimental per ajuntar-se a les ja existents de matemàtiques, gramàtica, filosofia i teologia.[5]
Suprimit per la Convenció el 1793, els seus edificis van ser aprofitats per Napoleó per instal·lar-hi la recentment creada École Polytechnique el 1804. Els antics edificis van anar sent demolits un darrere l'altre sota la indiferència general.[6] El darrer en caure, després de 1860, va ser l'edifici medieval de la biblioteca.
Grans Mestres i Regents[modifica]
|
|
Alumnes cèlebres[modifica]
|
|
|
Referències[modifica]
- ↑ Troche, pàgines 193-194.
- ↑ Lettres patentes de Louis XI, Candé, le 7 septembre 1480 «Ordonnances des rois de France».
- ↑ Lazare, pàgina 558
- ↑ Manche, Georges Frédéric. Desirs Enigmatiques. Editions Orizons, 2009, p. 17. ISBN 9782296227255.
- ↑ Coudart, pàgina 24.
- ↑ Troche, pàgina 195.
- ↑ Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume d'Autun
Bibliografia[modifica]
- Coudart, Laurence. La gazette de Paris: Un journal royaliste pendant la Révolution française (en (francès)). Éditions L'Harmmatan, 1995. ISBN 9782296307803.
- Gorochov, Nathalie. Le Collège de Navarre: De sa fondation, 1305, au début du XVe siècle, 1418, histoire de l'institution, de sa vie intellectuelle et de son recrutement (en (francès)). Honoré Champion, 1997. ISBN 9782852036109.
- Lazare, Felix. Dictionnaire Administratif Et Historique Des Rues De Paris Et De Ses Monuments (en (francès)). Рипол Классик. ISBN 9785876775900.
- Troche, N. M. «Ancienne chapelle du Collège de Navarre» (en (francès)). Revue Archéologique, Vol. 1, 1844, pàg. 192-200.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi de Navarra |