André Chénier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndré Chénier
Beaux-Arts de Carcassonne - Portrait d'André Chénier - Suvée - Joconde04400001220.jpg
(1795) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) André-Marie Chénier Modifica el valor a Wikidata
30 octubre 1762 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Otomà)
Mort25 juliol 1794 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Guillotina Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri de Picpus Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta i escriptor Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLouis de Chénier Modifica el valor a Wikidata i Elisabeth Santi Lomaca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie-Joseph Chénier Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 03d300b0-f8d5-49b2-95f6-0d62f7b33c7d IMSLP: Category:Chénier,_André Find a Grave: 21019 Modifica els identificadors a Wikidata

André Marie de Chénier (Constantinoble, 30 d'octubre de 1762 - París, 25 de juliol de 1794), anomenat André Chénier, fou un poeta en llengua francesa.

Va nàixer a Constantinoble,[1] (l'actual Istanbul), va traduir des de l'adolescència poetes grecs i va estar fascinat per la poesia clàssica. Va anar a França, i va freqüentar els ambients literaris i els salons aristocràtics.

Rere haver treballat com a secretari a l'ambaixada de França a Londres durant tres anys (1787-1790), va tornar i va participar en la revolució francesa, però va esdevenir un defensor fervent de la llibertat i va participar sobretot en la defensa de Lluís XVI. Va col·laborar al Journal de Paris (periòdic de París), òrgan dels moderats, i va condemnar els excessos en violents articles contra Jacques Pierre Brissot, Jean-Paul Marat i d'altres.

Va ser detingut el 7 de març de 1794, empresonat a Saint-Lazare, condemnat a mort i executat el 25 de juliol. Hom suposa que va ser soterrat amb les altres víctimes d'"el Terror" al cementeri de Picpus a París.

El seu destí va inspirar dues òperes: la molt coneguda d'Umberto Giordano, Andrea Chénier, l'estrena de la qual va tenir lloc a La Scala de Milà, el 28 de març de 1896; i la molt menys difosa André Chénier, del compositor nord-català Josep Coll.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Elegies (1791)
  • Odes (1791)
  • Le Jeu de Paume (1791)
  • Aux Suisses de Châteauvieux (1792)
  • Iambes (1794)
  • Les Bucòliques, pòstum (1819)