André Chénier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAndré Chénier
André Chénier (by Joseph-Benoît Suvée).jpg
(dècada del 1790)
Dades biogràfiques
Naixement André-Marie Chénier
30 d'octubre de 1762
Constantinoble
Mort 25 de juliol de 1794 (31 anys)
París
Causa de mort Guillotina
Llengua materna francès
Ciutadania França
Ètnia grecs
Alma mater Universitat de París
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Moviment neoclassicisme
Altres dades personals
Pare Louis de Chénier
Germans
Modifica dades a Wikidata

André Marie de Chénier (Istanbul, 30 d'octubre de 1762 - París, 25 de juliol de 1794), anomenat André Chénier, fou un poeta en llengua francesa.

Va nàixer a Istanbul,[1] (l'antiga Constantinoble), va traduir des de l'adolescència poetes grecs i va estar fascinat per la poesia clàssica. Va anar a França, i va freqüentar els ambients literaris i els salons aristocràtics.

Rere haver treballat com a secretari a l'ambaixada de França a Londres durant tres anys (1787-1790), va tornar i va participar en la revolució francesa, però va esdevenir un defensor fervent de la llibertat i va participar sobretot en la defensa de Lluís XVI. Va col·laborar al Journal de Paris (periòdic de París), òrgan dels moderats, i va condemnar els excessos en violents articles contra Jacques Pierre Brissot, Jean-Paul Marat i d'altres.

Va ser detingut el 7 de març de 1794, empresonat a Saint-Lazare, condemnat a mort i executat el 25 de juliol. Hom suposa que va ser soterrat amb les altres víctimes d'"el Terror" al cementeri de Picpus a París.

El seu destí va inspirar dues òperes: la molt coneguda d'Umberto Giordano, Andrea Chénier, l'estrena de la qual va tenir lloc a La Scala de Milà, el 28 de març de 1896; i la molt menys difosa André Chénier, del compositor nord-català Josep Coll.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Elegies (1791)
  • Odes (1791)
  • Le Jeu de Paume (1791)
  • Aux Suisses de Châteauvieux (1792)
  • Iambes (1794)
  • Les Bucòliques, pòstum (1819)