Felip IV de França
.jpg)  | |
| Nom original | (fr) Philippe IV de France |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | juny 1268 Fontainebleau |
| Mort | 29 novembre 1314 (46 anys) Fontainebleau |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral i accident de caça ) |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Rei de França | |
| 5 octubre 1285 – 29 novembre 1314 ← Felip III de França – Lluís X de França → | |
| Rei de Navarra (Iure uxoris) | |
| 16 octubre 1284 – 4 abril 1305 Juntament amb: Joana I de Navarra | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Duc de Normandia Rei de França Rei de Navarra |
| Família | Dinastia Capet |
| Cònjuge | Joana I de Navarra (1284, 1284 (Gregorià)–1305) |
| Fills | Lluís X de França, Elisabet de França, Carles IV de França, Felip V de França, Robert of France (en)  |
| Pares | Felip III de França i Elisabet d'Aragó i d'Hongria |
| Germans | Margarida de França, Blanca de França, Lluís de França, Carles I de Valois i Lluís d'Evreux |
.svg) | |
 | |
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Orígens familiars[modifica]
Fill segon del rei Felip III l'Ardit i la seva primera esposa Elisabet d'Aragó. Per línia paterna era net de Lluís IX de França i Margarida de Provença, i per línia materna del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria.
Núpcies i descendents[modifica]
Es casà el 16 d'agost de 1284 a la catedral de Notre-Dame de París amb la reina Joana I de Navarra. D'aquest casament nasqueren:
- Margarida de França (1288-1300), compromesa amb el rei Ferran IV de Castella
- Lluís X de França (1289-1316), rei de França i Navarra
- Blanca de França (1290-1294)
- Isabel de França (1292-1358), casada el 1308 amb Eduard II d'Anglaterra
- Felip V de França (1293-1322), rei de França i Navarra
- Carles IV de França (1294-1328), rei de França i Navarra
- Robert de França (1297-1308)
[modifica]
Pel seu matrimoni amb Joana I de Navarra el 1284 fou coronat immediatament rei de Navarra, compartint el regnat amb la seva esposa. El 1305 a la mort de la reina Joana I el rei Felip IV cedí els seus drets sobre el Regne de Navarra al seu fill segon, i hereu del tron francès, el príncep Lluís l'Obstinat.
Ascens al tron francès[modifica]
La mort del seu germà major, Lluís, enverinat amb només 11 anys el 1276, el va convertir en l'hereu del seu pare, al qual va succeir a la seva mort el 5 d'octubre de 1285.
Va ser un rei piadós, aficionat a la caça i orgullós de la grandesa del seu llinatge, promovent la canonització del seu avi Lluís IX de França, però no s'ocupà gaire dels assumptes de govern, deixant-los en mans dels seus consellers. No obstant això, aquesta política va fer evolucionar la Monarquia en un sentit modern, que va enfortir a la Corona, sobretot en l'aspecte financer, amb la institució d'un tribunal de comptes i la substitució de les prestacions militars personals dels vassalls per impostos en diners destinats a contractar mercenaris; l'expulsió dels jueus el 1306 responia també a mòbils econòmics.
Conflictes amb l'església[modifica]
Quan Felip va voler completar el sanejament de la Hisenda Reial imposant tributs a l'església, es va trobar amb l'oposició del Papa Bonifaci VIII, amb qui va entrar en gravíssims conflictes arran del procés que la justícia del rei va emprendre contra un clergue francès el 1301 per negar-se a pagar els tributs. Bonifaci VIII va respondre, mitjançant la butlla Unam Sanctam, afirmant la supremacia pontifícia contra el poder temporal dels reis.
Felip IV va reunir un Concili Nacional per a jutjar i sotmetre al Papa i aquest va ser fet presoner pel canceller de França Guillem de Nogaret a Anagni el 1302. La mort de Bonifaci VIII va permetre a Felip IV poder escollir Papes francesos, Benet XI el 1303 i Climent V el 1305, del qual va obtenir tot el que va demanar, entre altres coses, la supressió de l'Orde del Temple el 1307 després d'un judici de set anys al que van estar subjectes prop de quinze mil homes dels quals tres Templers van ser duts a la foguera per suposada heretgia. El domini francès sobre l'Església va quedar plasmat en el trasllat de la Seu pontifícia de Roma a Avinyó el 1309.
Política exterior[modifica]
La política exterior de Felip IV va obrir una nova etapa de la història de França, marcada pel llarg enfrontament amb Anglaterra, coneguda com la Guerra dels Cent Anys (1337-1453).
Des de l'inici del seu regnat va solucionar el conflicte amb la Corona d'Aragó pel Tractat d'Anagni el 1295 i va fer envair el ducat de Guiena, possessió continental del monarca anglès (1294-1299). Aquest enfrontament anglo-francès es va reavivar a propòsit de les guerres civils del comtat de Flandes, en les quals França va donar suport a la rebel·lió del patriciat urbà contra el comte aliat d'Anglaterra. Felip va fer ocupar Flandes el 1297, però les seves tropes van ser expulsades per una revolta de les ciutats, que va culminar amb la derrota francesa a la batalla dels esperons d'or el 1302 a Kortrijk. Encara que nominalment Flandes va seguir sent un feu francès (Tractat d'Athis, 1305), les posteriors campanyes de Felip el Bell, entre els anys 1312 i 1314, no van aconseguir la seva completa incorporació a la Corona.
Després de les campanyes de 1299 i 1300 contra el Soldanat Mameluc, Mahmud Ghazan va atacar de nou Síria el 1301, i va planificar atacs els següents dos anys, però sense resultats, i les ambaixades enviades el 1303 als reis Eduard I d'Anglaterra i Felip IV de França, als que va recordar l'aliança Franco-Mongol no van resultar en suport militar[1] contra el Soldanat perquè volia dedicar tots els seus esforços a França i a la pau. Más eficaç va ser l'acció expansiva de la Monarquia cap a l'est, amb l'acceptació de la sobirania francesa al Franc Comtat (1295-1301) i la incorporació a la Corona de Lió el 1312 i el comtat de Xampanya el 1314.
Felip IV va fracassar en la seva candidatura al Sacre Imperi Romanogermànic el 1308.
Va morir el 29 de novembre de 1314 a Fontainbleau com a conseqüència d'un vessament en una zona no motriu del cervell. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis i a petició pròpia, el seu cor va ser dut al monestir de Poissy.
En la cultura popular[modifica]
- Dante Alighieri sovint es refereix a Felip a La Divina Commedia, mai pel seu nom, sinó com el "mal di Francia" (la pesta de França).[2]
- Philip és el personatge principal de Le Roi de fer (El rei de ferro), la primera novel·la de 1955 de Les Rois maudits (Els reis maleïts), una sèrie de novel·les històriques franceses de Maurice Druon. Els sis volums següents de la sèrie segueixen els descendents de Felip, inclosos els fills Lluís X i Felip V, així com la filla Isabel de França. Va ser interpretat per Georges Marchal a l'adaptació de la minisèrie francesa de 1972, i per Tchéky Karyo a l'adaptació de 2005.[3][4]
- A la sèrie de televisió del 2017 Knightfall, Philip és interpretat per Ed Stoppard.[5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) John Roland Seymour Phillips, The Medieval Expansion of Europe, p.128. Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-820740-9
- ↑ Alighieri, Dante. The Portable Dante (en anglès). Penguin Publishing Group, 29 juliol 2003, p. 233. ISBN 978-1-101-57382 -2 [Consulta: 21 gener 2022]. Veure la nota 109
- ↑ «Web oficial: Les Rois maudits (minisèrie 2005)» (en francès), 2005. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2009. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ «Les Rois maudits: Casting de la saison 1» (en francès). AlloCiné, 2005. Arxivat de l'original el 19 desembre 2014. [Consulta: 21 gener 2022].
- ↑ «Knightfall Full Cast & Crew» (en anglès). IMDB. [Consulta: 21 gener 2022].
| Precedit per: Felip III l'Ardit |
Rei de França 1285–1314 |
Succeït per: Lluís X l'Obstinat Comtat de Xampanya revertit a la Corona |
| Precedit per: Joana I |
Rei de Navarra Comtat de Xampanya 1284–1305 |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip IV de França |