Felip IV de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip IV
el Bell
Felip IV de França

Regne
5 d'octubre de 1285

- 29 de novembre de 1314 (als 29 anys)

Precedit per Felip III
Succeït per Lluís X
Coronació 6 de gener de 1286

Regne
16 d'agost de 1284

- 4 d'abril de 1305 (als 20 anys)

Precedit per Joana I
Succeït per Lluís X

Naixement abril-juny de 1268
Fontainebleau
Defunció 29 de novembre de 1314 (als 46 anys)
Fontainebleau
Esposa Joana I
Descendència
Dinastia Regne de França Dinastia Capet
Pare Felip III
Mare Elisabet d'Aragó

Arms of the Kingdom of France & Navarre (Ancien).svg


Felip I de Navarra i IV de França el Bell (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), rei de Navarra i comte de Xampanya (1284-1305) i rei de França (1285-1314).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill segon del rei Felip III l'Ardit i la seva primera esposa Elisabet d'Aragó. Per línia paterna era nét de Lluís IX de França i Margarida de Provença, i per línia materna del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 16 d'agost de 1284 a la catedral de Notre-Dame de París amb la reina Joana I de Navarra. D'aquest casament nasqueren:

Ascens al tron navarrès[modifica | modifica el codi]

Pel seu matrimoni amb Joana I de Navarra el 1284 fou coronat immediatament rei de Navarra, compartint el regnat amb la seva esposa. El 1305 a la mort de la reina Joana I el rei Felip IV cedí els seus drets sobre el Regne de Navarra al seu fill segon, i hereu del tron francès, el príncep Lluís l'Obstinat.

Ascens al tron francès[modifica | modifica el codi]

La mort del seu germà major, Lluís, enverinat amb només 11 anys el 1276, el va convertir en l'hereu del seu pare, al qual va succeir a la seva mort el 5 d'octubre de 1285.

Va ser un rei piadós, aficionat a la caça i orgullós de la grandesa del seu llinatge, promovent la canonització del seu avi Lluís IX de França, però no s'ocupà gaire dels assumptes de govern, deixant-los en mans dels seus consellers. No obstant això, aquesta política va fer evolucionar la Monarquia en un sentit modern, que va enfortir a la Corona, sobretot en l'aspecte financer, amb la institució d'un tribunal de comptes i la substitució de les prestacions militars personals dels vassalls per impostos en diners destinats a contractar mercenaris; l'expulsió dels jueus el 1306 responia també a mòbils econòmics.

Conflictes amb l'església[modifica | modifica el codi]

Quant Felip va voler completar el sanejament de la Hisenda Reial imposant tributs a l'església, es va trobar amb l'oposició del Papa Bonifaci VIII, amb qui va entrar en gravíssims conflictes arran del procés que la justícia del rei va emprendre contra un clergue francès el 1301 per negar-se a pagar els tributs. Bonifaci VIII va respondre, mitjançant la butlla Unam Sanctam, afirmant la supremacia pontifícia contra el poder temporal dels reis.

Felip IV va reunir un Concili Nacional per a jutjar i sotmetre al Papa i aquest va ser fet presoner pel canceller de França Guillem de Nogaret a Anagni el 1302. La mort de Bonifaci VIII va permetre a Felip IV poder escollir Papes francesos, Benet XI el 1303 i Climent V el 1305, de qual va obtenir tot quant va demanar, entre altres coses, la supressió de l'Orde del Temple el 1307 després d'un judici de set anys al que van estar subjectes prop de quinze mil homes dels quals tres Templaris van ser duts a la foguera per suposada heretgia. El domini francès sobre l'Església va quedar plasmat en el trasllat de la Seu pontifícia de Roma a Avinyó el 1309.

Política exterior[modifica | modifica el codi]

Homenatge del rei Eduard I d'Anglaterra a Felip IV realitzat el 5 de juny de 1286 en presència de la Cort

La política exterior de Felip IV va obrir una nova etapa de la història de França, marcada pel llarg enfrontament amb Anglaterra, coneguda com la Guerra dels Cent Anys (1337-1453).

Des de l'inici del seu regnat va solucionar el conflicte amb la Corona d'Aragó pel Tractat d'Anagni el 1295 i va fer envair el ducat de Guiena, possessió continental del monarca anglès (1294-1299). Aquest enfrontament anglo-francès es va reavivar a propòsit de les guerres civils del comtat de Flandes, en les quals França va donar suport a la rebel·lió del patriciat urbà contra el comte aliat d'Anglaterra. Felip va fer ocupar Flandes el 1297, però les seves tropes van ser expulsades per una revolta de les ciutats, que va culminar amb la derrota francesa a la batalla dels esperons d'or el 1302 a Kortrijk. Encara que nominalment Flandes va seguir sent un feu francès (Tractat d'Athis, 1305), les posteriors campanyes de Felip el Bell, entre els anys 1312 i 1314, no van aconseguir la seva completa incorporació a la Corona.

Després de les campanyes de 1299 i 1300 contra el Soldanat mameluc del Caire, Mahmud Ghazan va atacar de nou Síria el 1301, i va planificar atacs els següents dos anys, però sense resultats, i les ambaixades enviades el 1303 als reis Eduard I d'Anglaterra i Felip IV de França, als que va recordar l'aliança Franco-Mongol no van resultar en suport militar[1] contra el Soldanat perquè volia dedicar tots els seus esforços a França i a la pau. Más eficaç va ser l'acció expansiva de la Monarquia cap a l'est, amb l'acceptació de la sobirania francesa al Franc Comtat (1295-1301) i la incorporació a la Corona de Lió el 1312 i el comtat de Xampanya el 1314.

Felipe IV va fracassar en la seva candidatura al Sacre Imperi Romanogermànic el 1308.

Va morir el 29 de novembre de 1314 a Fontainbleau com a conseqüència d'un vessament en una zona no motriu del cervell. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis i a petició pròpia, el seu cor va ser dut al monestir de Poissy.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) John Roland Seymour Phillips, The Medieval Expansion of Europe, p.128. Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-820740-9


Precedit per:
Joana I
Rei de Navarra
Comtat de Xampanya

12841305
Succeït per:
Lluís X l'Obstinat
Comtat de Xampanya
revertit a la Corona
Precedit per:
Felip III l'Ardit
Rei de França
12851314


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip IV de França