Elisabet d'Aragó i d'Hongria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElisabet d'Aragó
Isabella of Aragon - psychology of dress.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1247 Modifica el valor a Wikidata
Cosenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1271 Modifica el valor a Wikidata (23/24 anys)
Cosenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Caiguda d'un cavall Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
ConflicteVuitena Croada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort (1270–1271) Modifica el valor a Wikidata
DinastiaCorona d'Aragó Casa d'Aragó
CònjugeFelip III de França
FillsLluís de França, Felip IV de França, Robert de França, Carles I de Valois
ParesJaume I el Conqueridor
Violant d'Hongria
GermansConstança d'Aragó, Violant d'Aragó i d'Hongria, Pere el Gran i Jaume II de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

Royal arms of Aragon.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 21080 Modifica els identificadors a Wikidata
Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis

Elisabet d'Aragó (1245 - Cosenza, Calàbria 1271), [1][a] va ser Reina de França[3] del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França,[4] i infanta d'Aragó.

Biografia[modifica]

Elisabet era filla de Jaume I el Conqueridor[5] rei d'Aragó i comte de Barcelona i la seua segona esposa Violant d'Hongria.[6]

A Clermont el 28 de maig de 1262, Elisabet es va casar amb el futur Felip III de França, fill de Lluís IX i Margarida de Provença. Es va convertir en reina arran de l'adveniment del seu marit el 1270.

Va acompanyar el seu marit a la Vuitena Croada contra Tunis. De camí a casa es van aturar a Cosenza, Calàbria. Estant embarassada amb el seu cinquè fill per sis mesos, l'11 de gener de 1271 durant una cacera, va patir una caiguda muntant a cavall. Després d'haver représ el viatge de tornada a França, Elisabet va donar a llum un fill prematur nascut mort. Mai es va recuperar de les seues ferides i del part, i va traspassar dèsset dies després, el 28 de gener. La seua mort va ser un colp emocional molt dur per al seu marit, sobretot perquè feia res que havia estat embarassada. Felip III va agafar els cadàvers d'Elisabet i el seu fill mort, i quan finalment va tornar a França els va soterrar a la Basílica de Saint-Denis de París.[7] La tomba d'Elisabet, com moltes altres, va ser profanada durant la Revolució Francesa el 1793.

Era néta per línia paterna de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, i per línia materna d'Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay. Fou germana petita dels també reis Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.

Núpcies i descendents[modifica]

El 28 de maig de 1262 es casà a Clarmont d'Alvèrnia amb el príncep i futur rei Felip III de França. D'aquesta unió nasqueren:

Anotacions[modifica]

  1. Encara no havia nascut quan el seu pare el rei Jaume va fer efectiu el seu testament al gener de 1248 on estipula que si tingués un altre fill, ell s'hauria de convertir en cavaller templer i si el nounat fóra una filla, ella hauria d'entrar al Reial monestir de Santa Maria de Sixena. Elisabet va nàixer posteriorment al gener de 1248.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet d'Aragó i d'Hongria
  1. Rodrigo Estevan, 2009, p. 90.
  2. Zurita, 1562-1580, p. 272 of PDF, Capítol XLIII.
  3. Sabine Geldsetzer, Frauen auf Kreuzzügen
  4. Patrick Weber, Les reines de France
  5. The new Cambridge medieval history / 5 C. 1198 - c. 1300. de David Abulafia i Rosamond MacKitterick. Pàgina 654.
  6. The book of deeds of James I of Aragon: a translation of the medieval Catalan Llibre dels Fets de Damian J Smith i Helena Buffery. Pàgina 139.
  7. Alain Erlande-Brandenburg, Le roi est mort. Étude sur les funérailles, les sépultures et les tombeaux des rois de France jusqu'à la fin du xiiie siècle

Bibliografia[modifica]