Carles VII de França

Carles VII de França
Carles VII de França
Nom original	Charles VII de France
King of France	; 30 octubre 1422 - 31 juliol 1461; ← Carles VI de França - Lluís XI de França →
King of France
Dades biogràfiques
Naixement	22 de febrer de 1403; París
Mort	22 de juliol de 1461 (58 anys); Mehun-sur-Yèvre
Sepultura	Basílica de Saint-Denis
Religió	Cristianisme
Dades familiars
Dinastia	Dinastia Valois
Cònjuge	Maria d'Anjou i d'Aragó (1422–1461)
Parella	Agnès Sorel
Fills	Lluís XI de França; Caterina de Valois i d'Anjou; Violant de Valois; Joana de Valois i d'Anjou; Magdalena of Valois; Carles de Valois, duc de Berry; Charlotte de France; Radegonde de France; Marie de France; Marie de Valois
Pares	Carles VI de França, Elisabet de Baviera
Germans	Maria de França, Caterina de Valois, Isabel de Valois i de Baviera, Miquela de Valois, Joana de França, Marguerite, bâtarde de France, Louis, Dauphin of France, Duke of Guyenne i John, Dauphin of France, Duke of Touraine
Premis i reconeixements
	Rosa d'Or del Papa;

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill petit del rei Carles VI de França i de Elisabet de Baviera. Era nét per línia paterna del rei Carles V de França i Joana de Borbó, i per línia materna del duc Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. Pels matrimonis de les seves germanes s'emparentà amb els reis Ricard II d'Anglaterra i Enric V d'Anglaterra així com amb el duc Felip III de Borgonya.

Origen dels seus sobrenoms[modifica | modifica el codi]

A Carles VII se'l coneix pel Victoriòs gràcies a la seva victòria davant els anglesos a la Guerra dels Cent Anys, així com el Ben Servit, per la seva habilitat d'envoltar-se dels millors consellers i fer-se valer d'ells per aconseguir les seves victòries.

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

El 1418, quatre anys abans de la mort del seu pare, el jove delfí hagué d'assumir la regència a l'edat de quinze anys a causa de la delicada salut mental del seu pare.

L'any següent el jove regent va presenciar com els partidaris del seu pare assassinaren el duc Joan I de Borgonya, cosí germà del rei francès, el qual s'havia revoltat contra el mateix rei i havia donat suport a la presència anglesa a França.

El 1420 pel Tractat de Troyes, emmarcat dins la Guerra dels Cent Anys, Carles VI de França va reconèixer Enric V d'Anglaterra com a hereu legítim del regne i va desheretar els seus fills. Així Felip III de Borgonya, fill de Joan I, va aconseguir fer valer les acusacions vers el delfí d'haver maquinat, maniobrat, incitat, preparat, dirigit i instigat l'assassinat del seu pare.

Mort de Carles VI de França[modifica | modifica el codi]

El pintor Jean Fouquet va pintar el rei Carles VII adorant el nen Jesús com un dels Reis Mags

A la mort del seu pare, un buit s'apoderà de França. Dos reis pugnaven pel tron, Carles VII com a hereu legítim i Enric VI d'Anglaterra com a hereu del seu pare Enric V, legitimitzat pel Tractat de Troyes: els Armagnacs oposats als Borgonyons.

En aquells moments el delfí Carles estava sota la tutela de Violant d'Aragó. Aquesta, partidària dels Armagnacs, s'oposà a les reclamacions de la reina vídua Elisabet de Baviera de retornar-lo a la cort parisenca. Joan de Lancaster, germà d'Enric V, va governar com a regent a Anglaterra alhora que va posar setge a la ciutat d'Orleans.

Violant d'Aragó va allunyar el màxim possible el delfí Carles de la seva família i el va prometre amb la seva pròpia filla Maria. Violant d'Aragó permeté la visita d'una jove donzella francesa al delfí al castell de Chinon el 25 de febrer de 1429. Aquesta donzella, de nom Joana d'Arc, va convèncer Carles de França que la permetés conduir un exèrcit contra Orleans per aixecar el setge.

Joana d'Arc a partir d'aquell moment es convertí en la valedora al tron del jove delfí. Amb els seus èxits va permetre aixecar el setge a Orleans i per la batalla de Patay el 17 de juliol de 1429 Carles va ser coronat rei a la catedral de Reims. Un any després Joana d'Arc fou capturada pels anglesos, i sotmesa a judici i cremada a la foguera.

La ciutat de París i la Normandia van continuar sota poder anglès. El 1435 el duc Felip III de Borgonya deixà l'aliança amb els anglesos i s'alià al costat del rei francès, cosí seu. Amb aquesta ajuda va aconseguir fer fora els anglesos de la ciutat de París.

El rei Carles VII va assumir una enèrgica actitud i posició. Va fer miques el moviment revolucionari de la "Pragueria", iniciat pels nobles contra el seu poder totalitari. Entre el 1444 i el 1453 va aconseguir, amb l'ajuda de l'exèrcit, alliberar França del poder anglès, exceptuant l'enclavament de Calais.