Carles VII de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarles VII de França

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles VII de France Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1403 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1461 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Mehun-sur-Yèvre Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Rei de França
30 octubre 1422 – 31 juliol 1461
← Carles VI de FrançaLluís XI de França → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria d'Anjou i d'Aragó (1422, 1422 (Gregorià)–1461) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAgnès Sorel
Antoinette de Maignelais
Jeanne de Maignelais Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís XI de França
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Joan de França
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Marie de Valois
 ( Agnès Sorel)
Marie de França
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Jacques de France (en) Tradueix
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Jeanne de France (en) Tradueix
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Marguerite de France (en) Tradueix
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Jeanne de Valois
 ( Agnès Sorel)
Radegonde de França
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Carles de Valois, duc de Berry
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Caterina de Valois i d'Anjou
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Charlotte de Valois
 ( Agnès Sorel)
Violant de Valois
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Magdalena de França
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Joana de Valois i d'Anjou
 ( Maria d'Anjou i d'Aragó)
Jeanne de Maignelais (en) Tradueix
 ( Antoinette de Maignelais) Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles VI de França Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria de França, Caterina de Valois, Isabel de Valois i de Baviera, Miquela de Valois, Joana de França, Marguerite de Valois, Louis de Guyenne i Jean de France Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 14031461), rei de França (1422-1461).

Orígens familiars[modifica]

Fill petit del rei Carles VI de França i de Elisabet de Baviera. Era net per línia paterna del rei Carles V de França i Joana de Borbó, i per línia materna del duc Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. Pels matrimonis de les seves germanes s'emparentà amb els reis Ricard II d'Anglaterra i Enric V d'Anglaterra així com amb el duc Felip III de Borgonya.

Origen dels seus sobrenoms[modifica]

A Carles VII se'l coneix pel Victoriòs gràcies a la seva victòria davant els anglesos a la Guerra dels Cent Anys, així com el Ben Servit, per la seva habilitat d'envoltar-se dels millors consellers i fer-se valer d'ells per aconseguir les seves victòries.

Els primers anys[modifica]

El 1418, quatre anys abans de la mort del seu pare, el jove delfí hagué d'assumir la regència a l'edat de quinze anys a causa de la delicada salut mental del seu pare.

L'any següent el jove regent va presenciar com els partidaris del seu pare assassinaren el duc Joan I de Borgonya, cosí germà del rei francès, el qual s'havia revoltat contra el mateix rei i havia donat suport a la presència anglesa a França.

El 1420 pel Tractat de Troyes, emmarcat dins la Guerra dels Cent Anys, Carles VI de França va reconèixer Enric V d'Anglaterra com a hereu legítim del regne i va desheretar els seus fills. Així Felip III de Borgonya, fill de Joan I, va aconseguir fer valer les acusacions vers el delfí d'haver maquinat, maniobrat, incitat, preparat, dirigit i instigat l'assassinat del seu pare.

Mort de Carles VI de França[modifica]

El pintor Jean Fouquet va pintar el rei Carles VII adorant el nen Jesús com un dels Reis Mags

A la mort del seu pare, un buit s'apoderà de França. Dos reis pugnaven pel tron, Carles VII com a hereu legítim i Enric VI d'Anglaterra com a hereu del seu pare Enric V, legitimitzat pel Tractat de Troyes: els Armagnacs oposats als Borgonyons.

En aquells moments el delfí Carles estava sota la tutela de Violant d'Aragó. Aquesta, partidària dels Armagnacs, s'oposà a les reclamacions de la reina vídua Elisabet de Baviera de retornar-lo a la cort parisenca. Joan de Lancaster, germà d'Enric V, va governar com a regent a Anglaterra alhora que va posar setge a la ciutat d'Orleans.

Violant d'Aragó va allunyar el màxim possible el delfí Carles de la seva família i el va prometre amb la seva pròpia filla Maria. Violant d'Aragó permeté la visita d'una jove donzella francesa al delfí al castell de Chinon el 25 de febrer de 1429. Aquesta donzella, de nom Joana d'Arc, va convèncer Carles de França que la permetés conduir un exèrcit contra Orleans per aixecar el setge.

Joana d'Arc a partir d'aquell moment es convertí en la valedora al tron del jove delfí. Amb els seus èxits va permetre aixecar el setge a Orleans i per la batalla de Patay el 17 de juliol de 1429 Carles va ser coronat rei a la catedral de Reims. Un any després Joana d'Arc fou capturada pels anglesos, i sotmesa a judici i cremada a la foguera.

Enric VI d'Anglaterra és francòfil i pacifista i tenia la sobirania sobre París i la Normandia. El 1435 el duc Felip III de Borgonya deixà l'aliança amb els anglesos i s'alià al costat de Carles VII de França, cosí seu pel tractat d'Arras,[1] i reorganitza el regne. Amb aquesta ajuda va aconseguir fer fora els anglesos de la ciutat de París, quedant en les seves mans Montreau, que fou presa en 1437,[2] i Pontoise, que caigué en 1441.[3]

El rei Carles VII va assumir una enèrgica actitud i posició. Va fer miques el moviment revolucionari de la "Pragueria", iniciat pels nobles contra el seu poder totalitari. Entre el 1444 i el 1453 va aconseguir, amb l'ajuda de l'exèrcit, alliberar França del poder anglès, exceptuant l'enclavament de Calais.

Amenaçat per Alfons el Magnànim, el dux de Gènova el maig de 1458 va cedir la República de Gènova a Carles de França, convertint-lo en el ducat de Gènova sota el control del governador Joan II de Lorena, però la mort d'Alfons el Magnànim el 27 de juny del 1458 obligà a suspendre les operacions navals i a retirar-se.[4] Gènova estigué sota control francès fins al març de 1461.[5]

Núpcies i descendents[modifica]

El 1422 es va casar amb Maria d'Anjou, filla de Lluís II d'Anjou i Violant d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:

Carles VII va morir el 22 de juliol de 1461 a Mehun-sur-Yèvre, departament de Cher, i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis

Referències[modifica]

  1. Tilley, Arthur Augustus. Medieval France: A Companion to French Studies (en anglès). Cambridge University Press, 2010, p. 135. ISBN 1108017150. 
  2. Michelet, Jules. History of France, Volum 2 (en anglès). G. H. Smith, 1857, p. 181. 
  3. «Le siege de Pontoise en 1441». Memoires. Société Historique et Archeologique de Pontoise, vol.IX, 1886, pàg. 48.
  4. «Organització d'una armada contra Gènova». A: XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona: 2 [i.e. Sez. B. Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XV)]. vol.3. C. Delfino, 1996, p. 12. 
  5. Christine, Shaw. «The French Signoria over Genoa, 1458-1461». A: Matthias Schnettger, Carlo Taviani. Libertà e dominio : il sistema politico genovese : le relazioni esterne e il controllo del territorio (en anglès). Viella, 2011. ISBN 978-8883344770. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles VII de França


Precedit per:
Carles VI el Boig
Rei de França
1422-1461
Succeït per:
Lluís XI el Prudent
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte