Elisabet de Baviera (reina de França)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1370  Múnic | ||
| Mort | 24 setembre 1435 (64/65 anys) París | ||
| Sepultura | basílica de Saint-Denis | ||
| Regent | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | regent | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort | ||
| Família | Dinastia Wittelsbach | ||
| Cònjuge | Carles VI de França (1385, 1385 (Gregorià)–1422 (Gregorià)) | ||
| Fills | Carles de França, Isabel de Valois i de Baviera, Joana de França, Carles de França, Maria de França, Miquela de Valois, Louis de Guyenne, Jean de France, Caterina de Valois, Carles VII de França, Felip de França | ||
| Pares | Esteve III de Wittelsbach i Taddea Visconti | ||
| Germans | Joan de Moosburg Lluís VII de Wittelsbach | ||
.svg) | |||
 | |||
.jpg?lang=ca)
Elisabet de Baviera (francès: Isabeau de Bavière) (Múnic, c. 1370 - París, 24 de setembre de 1435) princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Biografia
[modifica]Nasqué el 1371 filla del duc Esteve III de Wittelsbach i la seva esposa Taddea Visconti. La filla gran de Bernabò Visconti, senyor de Milà, qui la va lliurar al duc Esteve per un dot de 100.000 ducats. Durant aquest període, Baviera es considerava un dels estats alemanys més poderosos, tot i que en certs moments estava dividida entre els membres de la Casa de Wittelsbach.[1]
Era neta per línia paterna d'Esteve II de Baviera i Elisabet de Sicília, i per línia materna de Barnabo Visconti i Beatriu della Scala.
La família Visconti estava ansiosa per cultivar connexions polítiques amb els poderosos Wittelsbach, i tres dels germans de Taddea també es van casar amb membres de diverses branques de la família. Isabeau va néixer probablement a Munic, on va ser batejada com a Elisabeth[2] a l'església de Nostra Senyora.[1] Entre els seus avantpassats notables dels Wittelsbach hi havia el seu besavi, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Lluís IV.[3][4]
Núpcies i descendents
[modifica]El 17 de juliol de 1385 es casà a Amiens amb el rei Carles VI de França.
El naixement de cadascun dels 12 fills d'Isabeau està ben documentat; [5] fins i tot es descriuen els esquemes de decoració de les habitacions on va donar a llum.[6] Va tenir sis fills i sis filles. El primer fill, nascut el 1386, va morir de petit i l'últim, Felip, nascut el 1407, va viure un sol dia. Tres altres van morir joves, i només el seu fill petit, Carles VII, va viure fins a l'edat adulta. Cinc de les sis filles van sobreviure; quatre es van casar i una, Marie (1393–1438), va ser enviada als quatre anys a criar-se en un convent, on va esdevenir priora.[6]
Elisabet va tenir dotze fills:[7][8]
- el príncep Carles de França (1386), delfí del Vienès
- la princesa Joana de França (1388-1390)
- la princesa Isabel de Valois (1389-1409), casada el 1396 amb Ricard II d'Anglaterra i el 1406 amb Carles d'Orleans
- la princesa Joana de Valois (1391-1433), casada el 1397 amb el duc Joan VI de Bretanya
- el príncep Carles de França (1392-1401), delfí del Vienès
- la princesa Maria de França (1393-1438), abadessa
- la princesa Miquela de Valois (1395-1422), casada el 1409 amb el duc Felip III de Borgonya
- el príncep Lluís de Valois (1397-1415), delfí del Vienès
- el príncep Joan de Torena (1398-1417), delfí del Vienès, casat el 1415 amb la comtessa Jacquelina de Baviera
- la princesa Caterina de Valois (1401-1437), casada el 1420 amb Enric V d'Anglaterra i el 1429 amb Owen Tudor
- el príncep Carles VII de França (1403-1461), rei de França
- la princesa Felipa de Valois (1407)
Elisabet morí el 24 de setembre de 1435 a París, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis al costat del seu marit.
Referències
[modifica]- 1 2 Tuchman (1978), 416
- ↑ Called Elisabeth until her marriage, Gibbons says she started using the name Isabeau probably soon after becoming queen of France. See Gibbons, 53. Famiglietti writes that she signed letters in French as "Ysabel", transformed first to "Ysabeau" and then "Isabeau" in the 15th century. See Famiglietti, 190
- ↑ Gibbons (1996), 52–53
- ↑ Gibbons writes of Isabeau, "she was not quite the 'nobody' that had been suggested ... it is clear that Charles V himself saw the Wittelsbach clan as useful potential allies in the continuing war with England." See Gibbons, 52
- ↑ Gibbons (1996), 54
- 1 2 Adams (2010), 230–233
- ↑ Qtd. in Adams (2010), 251–252
- ↑ Adams (2010), 230–233
Bibliografia
[modifica]- Adams, Tracy. (2010). The Life and Afterlife of Isabeau of Bavaria. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-9625-5
- Gibbons, Rachel. (1996). "Isabeau of Bavaria, Queen of France (1385–1422). The Creation of a Historical Villainess". Transactions of the Royal Historical Society, Volume 6, 51–73
- Tuchman, Barbara. (1978). A Distant Mirror: The Calamitous 14th Century. New York: Ballantine.
