Amiens

Plantilla:Infotaula geografia políticaAmiens
Imatge

Sobrenomla petite Venise du Nord Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 53′ 31″ N, 2° 17′ 52″ E / 49.8919°N,2.2978°E / 49.8919; 2.2978
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlts de França
DepartamentSomme
DistricteDistricte d'Amiens Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població133.625 (2021) Modifica el valor a Wikidata (2.701,68 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Amiens
unité urbaine d'Amiens (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície49,46 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSomme Modifica el valor a Wikidata
Altitud14 m-106 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Esdeveniment clau
25 setembre 1597setge d'Amiens Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batle Modifica el valor a WikidataBrigitte Fouré (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal80000, 80080 i 80090 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webamiens.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AmiensMetropoleOfficiel Twitter (X): AmiensMetropole Instagram: amiensmetropoleofficiel LinkedIn: amiens-metropole Modifica el valor a Wikidata

Amiens (en francès; en català també Amens)[1][2] és una ciutat i un municipi de França,[3] capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França. És l'antiga capital de la regió de la Picardia.

Història[modifica]

La cultura paleolítica acheuliana rep el seu nom del primer lloc on se'n trobaren restes, un suburbi d'Amiens anomenat Saint-Acheul. Amiens, anomenada Samarobriva a l'època romana, era el poblat principal dels ambians, una de les grans tribus de la Gàl·lia.

La llegenda diu que va ser a les portes d'Amiens que Sant Martí de Tours, quan encara era un soldat romà, va dividir la seva capa amb un pidolaire despullat. Sant Honorat va ser el setè abat de la ciutat.

Durant l'edat mitjana va constituir un comtat (vegeu Comtat d'Amiens) que va passar a la corona francesa el 1214.

Amiens va esdevenir més tard la capital de la Picardia.

El juliol de 2019 es va descobrir a Renancourt, una zona d'Amiens, una venus de més de 23.000 anys d'antiguitat, pertanyent al paleolític superior, i que se sumava a 14 figuretes més trobades en un jaciment arqueològic al nord de França. Segons va informar el 4 de desembre l'Institut Nacional de Recerca Arqueològica Preventiva (INRAP) en comunicat, aquesta Venus, de 4 centímetres d'altura i tallada en guix, estava en un excepcional estat de conservació. L'estatueta representa una dona amb natges, cuixes i pits hipertrofiats, trets destacats en algunes de les venus del paleolític, i que s'ha interpretat com un culte a la fertilitat; els braços són destacats amb línies, i el rostre quasi no està marcat, tot i que té un pentinat fet amb incisions de quadrícula fina, tal com va indicar l'equip de l'INRAP que hi treballava. Es tracta d'un exemple poc freqüent de l'art típic del període gravetià.[4][5]

Llocs d'interès[modifica]

La catedral d'Amiens
El belfort d'Amiens

La catedral d'Amiens (que és Patrimoni de la Humanitat) és l'església gòtica més alta de França. Després que un incendi destruís la catedral antiga, la nova nau va ser començada el 1220 i acabada el 1247. La catedral d'Amiens és notable per la coherència de la seva planta, la bellesa de la seva elevació interior, el bell conjunt d'escultures que hi ha a la façana i el transsepte meridional, i el mosaic laberíntic del terra. Se l'ha descrita com el «Partenó de l'arquitectura gòtica» o com una catedral «gòtica, lliure de tradició romana i d'influència aràbica, un gòtic pur, autoritari, insuperable i inacusable».

Amiens també és coneguda pels seus hortillonnages, uns jardins situats sobre petites illes a la zona pantanosa que envolta el Somme, envoltats per una xarxa de canals.

Curiositats[modifica]

Transports[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (primera part)». Cercle Vallcorba.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Amens». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. «Amiens». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Découverte d'une petite Vénus paléolithique exceptionnellement préservée sur des fouilles à Amiens» (en francès). franceinfo, 04-12-2019 [Consulta: 11 desembre 2019].
  5. «Descubren una venus paleolítica de más de 20.000 años de antigüedad en el norte de Francia» (en castellà). Antropohistoria, 06-12-2019 [Consulta: 11 desembre 2019].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]