Vés al contingut

Belforts de Bèlgica i França

(S'ha redirigit des de: Belfort (talaia))
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Belforts de Bèlgica i França
Imatge
Belforts i campanars enumerats com a Patrimoni de la Humanitat
Dades
TipusGrup d'estructures o edificis Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2005 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat Modifica el valor a Wikidata
Belfort56 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióBandera de Flandes Flandes
Bèlgica
Hainaut
França
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 38′ 07″ N, 3° 30′ 53″ E / 50.635266°N,3.514842°E / 50.635266; 3.514842
Format per56
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1999 (23a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat2005 Modifica el valor a Wikidata
Identificador943

Un belfort (en neerlandès) o beffroi (en francès) és una torre cívica o campanar, típica dels comtats de Flandes i d'Hainaut. Els belforts eren el símbol de les llibertats dels ciutadans quan el tercer estament va començar a emancipar-se del poder feudal.[1] Estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1999 i ampliat el 2005.[2] El mot prové del fràncic berfrei que prové del mot alemany Bergfried, que conté les arrels bergen ('protegir') i frieden ('pau'), és a dir, una torre per a protegir la pau o talaia el que va anar evolucionant vers belfry en anglès o belfort en neerlandès. En alemany, el mot d'origen es va canviar en Belfried per belfort i Bergfried per a la talaia central d'un castell fortificat.

Funció

[modifica]

Un belfort combinava quatre funcions: la de talaia, la de campanar, la de tresor i la d'arxiu. La combinació d'aquestes quatre funcions i la de símbol de llibertat envers el poders feudal i eclesiàstic diferencia un belfort o beffroi d'un campanar. La denominació italiana torre civica s'apropa al concepte. Les campanes i el carilló servien per a ritmar la vida: obertura i tancament de les portes de la ciutat, començament i fi del treball, alarma de foc o de guerra… És la raó perquè cada ciutat només en tenia un al costat de nombrosos campanars. Els primers belforts eren construccions de fusta, dels quals no en roman cap. Els edificis prestigiosos eren el símbol dels drets i llibertats de ciutat.

Arquitectura

[modifica]

És un element de l'arquitectura gòtica medieval als comtats de Flandes i Hainaut. Pot ser un edifici independent com el de Tournai o un conjunt amb l'ajuntament com a Comines, o amb un mercat cobert com el de Bruges o Ieper.

El 1999 els belforts de Bèlgica i els sis campanars assimilats es van llistar com a Patrimoni de la Humanitat. El 2005 la llista va eixamplar-se amb els belforts de França i de Gembloux.

Patrimoni de la Humanitat

[modifica]

Un conjunt de cinquanta-sis campanars, de tipus "beffroi", a Bèlgica i França han estat declarats per la Unesco com un lloc Patrimoni de la Humanitat, en reconeixement a la manifestació arquitectònica de l'emergent independència cívica del Flandes històric i les regions veïnes d'influències feudals i religioses, portant a un grau de democràcia local de gran significat en la història de la Humanitat. La Unesco va inscriure 32 torres en la seva llista de «Campanars de Flandes i Valònia» l'any 1999. L'any 2005, el campanar de Gembloux a la regió valona de Bèlgica i 23 campanars de les regions de Nord - Pas de Calais i Picardia a l'extrem nord de França van ser afegides a la llista que va ser rebatejada com a «Campanars de Bèlgica i França».[3] Una destacada omissió és el campanar de l'Ajuntament de Brussel·les, doncs ja era part de la Grand Plau, lloc també Patrimoni de la Humanitat.[4]

A part de campanars cívics, o edificis com els ajuntaments que bastant òbviament han prestat un servei similar, la llista inclou edificis religiosos que també van servir com a talaies o campanars d'alarma: la Catedral de La nostra Senyora a Anvers, la Torre de Sant Rumold a Malines i l'Església de Sant Lleonat a Zoutleeuw (les tres a Flandes, Bèlgica). Poques de les torres són exemptes.

Belforts

[modifica]
Bruges: canal i belfort
Comtat de Flandes

Aalst (be), Armentières (fr), Bailleul (fr), Bergues (fr), Brugge (be), Comines (fr), Dendermonde (be), Diksmuide (be), Douai (fr), Dunkerque (fr), Eeklo (be), Gant (be), Gravelines (fr), Ieper (be), Kortrijk (be), Lilla (fr), Loos (fr), Lo (be), Menen (be), Nieuwpoort (be), Oudenaarde (be), Roeselare (be), Sluis (nl), Tielt (be), Veurne (be).

Comtat d'Hainaut

Binche, Mons, Tournai.

Comtat de Namur

Charleroi (be) (actualment a la província d'Hainaut), Namur (be), Gembloux (be).

Artois

Aire-sur-la-Lys (fr), Arràs (fr), Béthune (fr), Hesdin (fr).

Picardia

Abbeville (fr), Amiens (fr), Boulogne-sur-Mer (fr), Calais (fr), Doullens (fr), Lucheux (fr), Rue (fr), Saint-Riquier (fr).

Principat de Lieja

Thuin (be)

Altres belforts

Cambrai (fr), Herentals (be), Mechelen (be), Sint-Truiden (be).

Campanars enumerats

[modifica]

Als belforts llistats com a Patrimoni de la Humanitat van afegir-se sis campanars d'esglésies de Bèlgica, que tenien la mateixa funció social de ritmar la vida. En estar integrats a un edifici religiós, no tenen pas la funció de símbol de les llibertats del tercer estament envers els poders eclesiàstic i feudal. Per això, aquests campanars no són belforts en el sentit propi del mot.

  • el campanar de la catedral d'Anvers
  • el campanar de l'església Sant Pere a Lovaina
  • el campanar de la catedral de Mechelen
  • el campanar de l'església Sant Germà de Tienen
  • el campanar de la basílica de la Senyora de Tongeren,
  • els campanars de l'església de Sant Leonard de Zoutleeuw

Campanars municipals de Bèlgica i França

[modifica]
L'ombreig té el següent significat:
Altres edificis civils B Ajuntaments Catedrals i església


Campanars de Bèlgica i França
Imatge n.º ID[5] Nombre Localització Departament / província País
ID 943-001 Casa dels Consellers amb campanar Aalst Flandes Oriental Bèlgica Bèlgica
ID 943-002 Catedral de Nostra Senyora d'Anvers Anvers Província d'Anvers Bèlgica Bèlgica
ID 943-003 Ajuntament d' Anvers[6] Anvers Província d'Anvers Bèlgica Bèlgica
ID 943-004 Campanar conegut com Halletoren (Torre de la llotja) Bruges Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-005 Ajuntament amb campanar Dendermonde Flandes Oriental Bèlgica Bèlgica
ID 943-006 Ajuntament amb campanar Diksmuide Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-007 Ajuntament amb campanar Eeklo Flandes Oriental Bèlgica Bèlgica
ID 943-008 Campanar i Mammelokker[7] Gant Flandes Oriental Bèlgica Bèlgica
ID 943-009 Antic ajuntament i 'Laken' Herentals Província d'Anvers Bèlgica Bèlgica
ID 943-010 Llotja amb campanar Ieper Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-011 Campanar conegut com Halletoren (Torre de la Sala)[8] Kortrijk Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-012 Església de Sant Pere i torre Lovaina Brabant Flamenc Bèlgica Bèlgica
ID 943-013 Ajuntament amb campanar Lier Província d'Anvers Bèlgica Bèlgica
ID 943-014 Anterior Ajuntament amb campanar, actualment un hotel Lo-Reninge (Lo) Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-015 Antigua llotja i campanar (part més antiga de l'actual Ajuntament de Malines[9] Malines Província d'Anvers Bèlgica Bèlgica
ID 943-016 Torre de San Rumold de la catedral[10] Malines Província d'Anvers Bèlgica Bèlgica
ID 943-017 Ajuntament amb campanar Menen Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-018 Sala del Grà coneguda com Stadshalle (Sala del Mercat de la ciutat), am campanar Nieuwpoort Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-019 Ajuntament amb campanar Oudenaarde Flandes Oriental Bèlgica Bèlgica
ID 943-020 Ajuntament amb campanar i Sala del Mercat de la ciutat Roeselare Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-021 Ajuntament amb torre
Sint-Truiden Limburg Bèlgica Bèlgica
ID 943-022 Campanar conegut com Hallentoren (Torre de las Sales) i Sala dels Consellers[11] Tielt Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-023 Església de Sant Germà amb Stadstoren (Torre de la ciutat) Tienen Brabant Flamenc Bèlgica Bèlgica
ID 943-024 Basílica de Nostra Senyora amb Stadstoren (Torre ciutadana) Tongeren Limburg Bèlgica Bèlgica
ID 943-025 Landhuis ("casa de camp", anterior seu del vescomtat de Veurne-Ambacht) i campanar[12] Veurne Flandes Occidental Bèlgica Bèlgica
ID 943-026 Església de Sant Lleonat Zoutleeuw Brabant Flamenc Bèlgica Bèlgica
ID 943-027 Campanar de l'Ajuntament Binche Hainaut Bèlgica Bèlgica
ID 943-028 Campanar de l'Ajuntament Charleroi Hainaut Bèlgica Bèlgica
ID 943-029 Campanar de Mons Mons Hainaut Bèlgica Bèlgica
ID 943-030 Campanar de Namur Namur Província de Namur Bèlgica Bèlgica
ID 943-031 Campanar Thuin Hainaut Bèlgica Bèlgica
ID 943-032 Campanar de Tournai Tournai Hainaut Bèlgica Bèlgica
ID 943-033 Campanar de l'Ajuntament Armentières Nord França França
ID 943-034 Campanar de l'Ajuntament Bailleul Nord França França
ID 943-035 Campanar Bergues Nord França França
ID 943-036 Campanar de l'església de Sant Martí Cambrai Nord França França
ID 943-037 Campanar de l'Ajuntament Comines Nord França França
ID 943-038 Campanar de l'Ajuntament Douai Nord França França
ID 943-039 Campanar de l'església de Sant Eligi Dunkerque Nord França França
ID 943-040 Beffroi de Dunkerque[13] Dunkerque Nord França França
ID 943-041 Campanar Gravelines Nord França França
ID 943-042 Campanar de l'Ajuntament Lilla Nord França França
ID 943-043 Campanar de l'Ajuntament Loos Nord França França
ID 943-044 Campanar de l'Ajuntament Aire-sur-la-Lys Pas de Calais França França
ID 943-045 Campanar de l'Ajuntament Arràs Pas de Calais França França
ID 943-046 Campanar de Béthune Béthune Pas de Calais França França
ID 943-047 Campanar de l'Ajuntament Boulogne-sur-Mer Pas de Calais França França
ID 943-048 Campanar de l'Ajuntament Calais Pas de Calais França França
ID 943-049 Campanar de l'Ajuntament Hesdin Pas de Calais França França
ID 943-050 Campanar d'Abbeville Abbeville Somme França França
ID 943-051 Campanar Amiens Somme França França
ID 943-052 Campanar de l'anterior Sala Municipal, actualment el centre d'informació turística Doullens Somme França França
ID 943-053 Campanar
Lucheux Somme França França
ID 943-054 Campanar Rue Somme França França
ID 943-055 Campanar Saint-Riquier Somme França França
ID 943-056 Campanar Gembloux Província de Namur Bèlgica Bèlgica

Referències

[modifica]
  1. «Belforts de Bèlgica i França». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Belfries of Belgium and France (anglès), al web de la Unesco
  3. «Belfries of Belgium and France» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 2 gener 2013].
  4. «La Grand-Place, Brussels» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 2 gener 2013].
  5. Els números ID es corresponen a l'orde a la llista completa de la Unesco ID 943/943bis,
  6. Cita de la pàgina web de la UNESCO: «El Hôtel de Ville de Antwerpen (1564) és un excel·lent exemple de la transposició de principis renacentistes en el ressalte central amb registres que van disminuint progressivament flanquejats per obeliscs i motllures i rematades amb un gablet, reiterant el tema del campanar central».
  7. El nom Mammelokker es refereix a la història de un presoner].
  8. El campanar és conegut com Halletoren, encara que la Sala que li donava nom ja no existeix.
  9. La UNESCO afirma, inadequadament en francès: ID 943-015 Ancienne Halle avec Beffroi ; en l'idioma original és Oude [o: Voormalige] Halle met Belfort.
  10. La UNESCO afirma, inadequadament en francès: ID 943-016 Tour de Saint-Rombaut ; en el idioma original és Sint-Romboutstoren que és la torre principal de la catedral, en el passat també s'usava com talaia contra el foc.
  11. Tot i que el campanar és conegut com Hallentoren o Torre de les Sales, en plural, de las dos ales adjacents i sales, només en queda una.
  12. El Landhuis del centre de la ciutat (literalment: 'casa de camp') fou la seu del kasselrij o burggraafschap (vescomtat de Veurne-Ambacht], servint al camp; aquí en oposició a la veïna Stadhuis (literalment: 'casa de la ciuat' encara que referint-se al Ajuntament) servint a la ciutat.
  13. UNESCO afirma: ID 943-040 Beffroi de l'Hôtel de Ville, ID 943-039 Beffroi de l'église Saint-Eloi – per saber-ne més: Monuments a Dunkirk Arxivat 2005-10-30 a Wayback Machine.