Palau de Tau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Catedral de Notre-Dame, Abadia de Saint-Remi i Palau de Tau, Reims
Palais du Tau vu des jardins et la Cathédrale Notre-Dame.jpg
Palau de Tau des dels jardins
Dades bàsiques
Tipus palau
Forma part de Cathedral of Notre-Dame, Former Abbey of Saint-Rémi and Palace of Tau, Reims
Ubicació
Regió/prov. Europa i Amèrica del Nord
Localització França

49° 15′ 11″ N, 4° 02′ 04″ E / 49.253055555556°N,4.0344444444444°E / 49.253055555556; 4.0344444444444
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(vi)
Declaració 1991 (15a sessió)
Identificador 601
Regió Europa i Amèrica del Nord
Monument històric catalogat
Declaració 12 juliol 1886
Identificador PA00078774
Monument històric catalogat
Declaració 20 desembre 1907
Identificador PA00078774
Modifica dades a Wikidata
Sala de Tau.

El Palau de Tau (en francès, Palais du Tau) és un palau arquebisbal de Reims, França. Es relaciona amb els reis de França, la coronació dels quals tenia lloc a la catedral de Notre-Dame. Juntament amb aquesta i l'Abadia de Saint-Remi, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1991.

Una gran vil·la gal·loromana ocupava el lloc del palau durant els segles VI i VII, i més tard es convertí en un palau carolingi. El primer ús documentat del nom data de l'any 1131 i prové de la planta de l'edifici que recorda la lletra tau de l'alfabet grec. La major part del primer edifici ha desaparegut: la part més antiga que es conserva és la capella que data de l'any 1207. L'edifici fou àmpliament reformat en estil gòtic entre 1498 i 1509, i modificat fins a adquirir el seu aspecte actual d'estil barroc entre 1671 i 1710 per Jules Hardouin-Mansart i Robert de Cotte. Resultà danyat per un incendi el 19 de setembre de 1914 i no fou reparat fins després de la Segona Guerra Mundial.

Era la residència on vivien els reis en ocasió de la seva coronació. El rei es vestia per a la coronació en el palau abans de sortir cap a la catedral i després se celebrava un banquet al palau. El primer banquet de coronació documentat celebrat al palau fou el de 990 i l'últim el de 1825. La salle du Tau, on se celebraven els banquets reials, alberga una immensa llar de foc que data del segle XV.

Des de 1972, el palau de Tau és un museu nacional anomenat Musée de l'Œuvre que mostra escultures i tapissos de la catedral i, en dues cambres acuirassades, el Tresor que inclou reliquiaris i nombrosos objectes utilitzats durant la consagració dels reis de França. Entre aquests reliquiaris, hi ha el talismà de Carlemany, regal del califa Harun ar-Raixid. Aquesta joia en or, maragda, perles i safirs conté una espina de la Creu i fou trobada al coll de l'emperador en exhumar-ne el cos el 1166.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Tau Modifica l'enllaç a Wikidata