Le Havre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Havre».
Infotaula de geografia políticaLe Havre
Escut de Le Havre
Le Havre Vue Plage 14 07 2005.jpg
Vista de la platja

Localització
Map commune FR insee code 76351.png
49° 29′ 39″ N, 0° 06′ 29″ E / 49.494166666667°N,0.10805555555556°E / 49.494166666667; 0.10805555555556
Estat França
Regió Normandia
Departament Sena Marítim
Comunitat Agglomeration community of Le Havre
És capital de Districte de Le Havre, Cantó de Le Havre-1, Cantó de Le Havre-4, Cantó de Le Havre-6, Cantó de Le Havre-2, Cantó de Le Havre-8, Cantó de Le Havre-3, Cantó de Le Havre-7, Cantó de Le Havre-9 i Cantó de Le Havre-5
Població
Total 172.074 (2013)
• Densitat 3.665,05 hab/km²
Geografia
Superfície 46,95 km²
Altitud 4 m
Limita amb
Història
Fundació 8 octubre 1517
Indicatius
Codi postal 76600, 76610 i 76620
Fus horari
Prefix telefònic 39
Altres dades
Agermanament

Web http://www.ville-lehavre.fr
Modifica dades a Wikidata

Le Havre és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia. L'any 2005 tenia 183.900 habitants. Situat a la riba sud dreta de l'estuari del Sena, al canal de la Mànega, té, juntament amb Marsella un dels dos principals ports de França.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Le Havre fou fundada el 8 d'octubre de 1517 per Francesc I d'Angulema. Va tenir un gran creixement demogràfic gràcies al dinamisme del seu port.

La ciutat fou condecorada amb la Legió d'Honor el 18 de juliol de 1949.

Per la seva ubicació i estratègia, Le Havre va ser durament castigada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. El centre de la localitat va ser reconstruïda entre 1945 i 1964 gràcies a un equip d'arquitectes dirigit per Auguste Perret, arquitecte francès d'origen belga. Aquesta part de la ciutat, el centre vila, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 2005. La UNESCO atorgà un especial valor a "la convivència del traçat original de la ciutat i la seva estructura històrica amb noves idees en matèria d'urbanisme i construcció". Va ser la primera obra d'arquitectura "racional" a ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]