Jules Hardouin-Mansart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJules Hardouin-Mansart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1646 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1708 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Marly-le-Roi (França) Modifica el valor a Wikidata
Surintendant des Bâtiments
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París
Palau de Versalles Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, artista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois Mansart i Libéral Bruand Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRobert de Cotte, Gilles-Marie Oppenord i Augustin-Charles d' Aviler Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsJacques Hardouin-Mansart Modifica el valor a Wikidata
GermansMichel Hardouin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrançois Mansart (besoncle) Modifica el valor a Wikidata

Jules Hardouin-Mansart (París, 16 d'abril del 1646 - Marly-le-Roi, Regne de França, 11 de maig del 1708) fou un arquitecte francès, un dels més importants del segle xvii europeu, considerat la culminació del Barroc a França, estil que va servir per engrandir el nom de Lluís XIV.[1]

Nascut com Jules Hardouin, es va formar amb el seu besoncle François Mansart, reconegut arquitecte iniciador de la tradició clàssica en l'arquitectura francesa, de qui heretaria el seu recull de plànols i dibuixos, així com el seu cognom. També se formaria amb Libéral Bruant, que aleshores era l'arquitecte en cap de l'Hôtel des Invalides, l'hospital de veterans de guerra de París. Després de dissenyar els plànols del castell de Clagny, per Madame de Montespan, es va guanyar l'afecte de Lluís XIV.

La seva posició important, com arquitecte principal del rei en una França[2] que era la nació més important d'Europa, li va permetre crear els monuments més significatius del seu període, i marcar la tendència que adquiriria l'arquitectura tardo-barroca francesa. L'arquitectura francesa va estendre la seva influència per tota Europa, arribant fins a Sant Petersburg i, fins i tot a Constantinoble. També cal remarcar, no obstant això, que s'especula que degut a la seva important posició burocràtica, es pensa que realment era bastant poc responsable dels projectes que es construïen amb el seu nom, crítiques que infravaloren la disciplina de control dins d'un estudi d'arquitectura de cort clàssica.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Hardouin-Mansart
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.59. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. Blunt, Anthony. Art and Architecture in France: 1500-1700 (en anglès). Yale University Press, 1999, p. 247. ISBN 0300077483. 

Vegeu també[modifica]