Arràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Arras».
Infotaula de geografia políticaArràs
Arras
Escut d'Arràs
Arras Rathaus.JPG
Ajuntament i belfort d'Arràs

Localització
Map commune FR insee code 62041.png
50° 17′ 21″ N, 2° 46′ 48″ E / 50.289166666667°N,2.78°E / 50.289166666667; 2.78
Estat França
Regió Alts de França
Departament Pas-de-Calais
Població
Total 40.830 (2013)
• Densitat 3.510,75 hab/km²
Geografia
Superfície 11,63 km²
Altitud 55 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 62000
Fus horari UTC+01:00
INSEE (municipi) 62041
Altres dades
Agermanament

Web http://www.ville-arras.fr/
Modifica dades a Wikidata

Arràs (Atrecht en neerlandès, Arras en francès i Aro en picard, la llengua tradicional de la ciutat) és una ciutat del nord de França capital del departament de Pas de Calais. Situada vora el riu Scarpe, és l'antiga capital de l'Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s'ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió. A la Grande Place sobresurten diverses cases del segle XVII, i a la Petite Place hi ha l'ajuntament del segle XVI. La catedral, del segle XVIII, és d'estil neoclàssic. A la ciutat hi ha un museu important en pintura francesa i flamenca.

Història[modifica | modifica el codi]

Originàriament, amb el nom de Nemetacum o Nemetocenna, va ser un assentament de la tribu celta dels atrebats. Claudi Ptolemeu diu que la capital de la tribu fou Origiacum i Metacum (aquesta darrera probablement la mateixa Nemetacum) però no situa bé els atrebats. Els romans la convertiren en una guarnició militar amb el nom d'Atrebatum o Atrebates, nom que posteriorment es va corrompre a Arràs, que és el seu nom modern (vegeu Comtat d'Artois).

Situada en la frontera entre França i els Països Baixos va passar diverses vegades a pertànyer a un i a l'altre estat fins que el 1654 va passar definitivament a França.

Hi va néixer Maximilien de Robespierre un dels principals protagonistes de la Revolució Francesa.

Durant la Primera Guerra Mundial, va estar en primera línia del front de guerra i una llarga sèrie de batalles es coneixen com la Batalla d'Arràs. Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys ocuparen la ciutat i executaren a 240 persones acusades de pertànyer a la Resistència francesa.

Referències[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arràs Modifica l'enllaç a Wikidata