Arràs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Arras».
Infotaula de geografia políticaArràs
Arras (fr) Modifica el valor a Wikidata
Blason ville fr Arras (Pas-de-Calais).svg
Arras Rathaus.JPG
Ajuntament i belfort d'Arràs

Localització
Arras OSM 01.png Modifica el valor a Wikidata
 50° 17′ 21″ N, 2° 46′ 48″ E / 50.2892°N,2.78°E / 50.2892; 2.78
EstatFrança
RegióAlts de França
DepartamentPas de Calais Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total41.019 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.527 hab/km²
Geografia
Superfície11,63 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud72 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal62000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webarras.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter: VilleArras Youtube: UCY8tNGI-Fu519HUSj1Ap25Q Modifica els identificadors a Wikidata

Arràs (Arras en francès i Aro en picard, Atrecht en neerlandès) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França. Situada vora el riu Scarpe, és l'antiga capital de l'Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s'ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió. A la Grande Place sobresurten diverses cases del segle xvii, i a la Petite Place hi ha l'ajuntament del segle xvi. La catedral, del segle xviii, és d'estil neoclàssic. A la ciutat hi ha un museu important en pintura francesa i flamenca.

Història[modifica]

Originàriament, amb el nom de Nemetacum o Nemetocenna, va ser un assentament de la tribu celta dels atrebats. Claudi Ptolemeu diu que la capital de la tribu fou Origiacum i Metacum (aquesta darrera probablement la mateixa Nemetacum) però no situa bé els atrebats. Els romans la convertiren en una guarnició militar amb el nom d'Atrebatum o Atrebates, nom que posteriorment es va corrompre a Arràs, que és el seu nom modern (vegeu Comtat d'Artois).

Situada en la frontera entre França i els Països Baixos va passar diverses vegades a pertànyer a un i a l'altre estat fins que el 1654 va passar definitivament a França.

Hi va néixer Maximilien de Robespierre un dels principals protagonistes de la Revolució Francesa.

El 9 de maig de 1915, va tenir lloc la primera batalla d'Arras, a prop de la ciutat, implicant la companyia "Hola" Legió txecoslovaca a França. Els combats van continuar amb una major intensitat, especialment en 1917, quan la ciutat va ser greument danyada. 1

Durant la Primera Guerra Mundial, va estar en primera línia del front de guerra i una llarga sèrie de batalles es coneixen com la Batalla d'Arràs. Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys ocuparen la ciutat i executaren a 240 persones acusades de pertànyer a la Resistència francesa.

Referències[modifica]

1 (CS) PRECLÍK, Vratislav. Masaryk a legie (Masaryk and legions), váz. kniha book, 219 pages, first issue vydalo nakladatelství „Paris“ Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karviná-Mizerov, Czech Republic) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (in association with the Masaryk Democratic Movement, Prague), 2019, ISBN 978-80-87173-47-3, pp. 8 - 52, 57 - 120, 124 - 128, 140 - 148, 184 - 190

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arràs