Arràs

Arràs
Arras (fr)
Ajuntament i belfort d'Arràs
Localització
50° 17′ 21″ N, 2° 46′ 48″ E
Estat	França
Regió	Alts de França
Departament	Pas de Calais
Capital de	Pas de Calais Artois Cantó d'Arras-Nord Districte d'Arras comtat d'Artois Cantó d'Arras-Oest Cantó d'Arras-Sud canton of Arras-3 (en) (2015–) canton of Arras-2 (en) (2015–) canton of Arras-1 (en) (2015–)
Població
Total	41.019 (2017)
• Densitat	3.527 hab/km²
Geografia
Superfície	11,63 km²
Altitud	72 m
Limita amb	Saint-Laurent-Blangy Achicourt Sainte-Catherine-lès-Arras Saint-Nicolas Tilloy-lès-Mofflaines Anzin-Saint-Aubin Beaurains Dainville Duisans
Dades històriques
Esdeveniment clau	Battle of Arras (en) Siege of Arras (1640) (en) Setge d'Arràs
Identificador descriptiu
Codi postal	62000
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web	arras.fr

Arràs (Arras en francès i Aro en picard, Atrecht en neerlandès) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França. Situada vora el riu Scarpe, és l'antiga capital de l'Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s'ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió. A la Grande Place sobresurten diverses cases del segle xvii, i a la Petite Place hi ha l'ajuntament del segle xvi. La catedral, del segle xviii, és d'estil neoclàssic. A la ciutat hi ha un museu important en pintura francesa i flamenca.

Història

Originàriament, amb el nom de Nemetacum o Nemetocenna, va ser un assentament de la tribu celta dels atrebats. Claudi Ptolemeu diu que la capital de la tribu fou Origiacum i Metacum (aquesta darrera probablement la mateixa Nemetacum) però no situa bé els atrebats. Els romans la convertiren en una guarnició militar amb el nom d'Atrebatum o Atrebates, nom que posteriorment es va corrompre a Arràs, que és el seu nom modern (vegeu Comtat d'Artois).

Situada en la frontera entre França i els Països Baixos va passar diverses vegades a pertànyer a un i a l'altre estat fins que el 1654 va passar definitivament a França.

Hi va néixer Maximilien de Robespierre un dels principals protagonistes de la Revolució Francesa.

El 9 de maig de 1915, va tenir lloc la primera batalla d'Arras, a prop de la ciutat, implicant la companyia "Hola" Legió txecoslovaca a França. Els combats van continuar amb una major intensitat, especialment en 1917, quan la ciutat va ser greument danyada. 1

Durant la Primera Guerra Mundial, va estar en primera línia del front de guerra i una llarga sèrie de batalles es coneixen com la Batalla d'Arràs. Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys ocuparen la ciutat i executaren a 240 persones acusades de pertànyer a la Resistència francesa.

Referències

1 (CS) PRECLÍK, Vratislav. Masaryk a legie (Masaryk and legions), váz. kniha book, 219 pages, first issue vydalo nakladatelství „Paris“ Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karviná-Mizerov, Czech Republic) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (in association with the Masaryk Democratic Movement, Prague), 2019, ISBN 978-80-87173-47-3, pp. 8 - 52, 57 - 120, 124 - 128, 140 - 148, 184 - 190

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arràs

• Web oficial de l'ajuntament (francès)