Bonaventura Bassegoda i Musté

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBonaventura Bassegoda i Musté
Dades biogràfiques
Naixement 1896
Barcelona
Mort 1987 (90/91 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Dades familiars
Fills
Pare Bonaventura Bassegoda i Amigó
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896 — Barcelona, 29 de març de 1987)[1] fou un arquitecte català, fill de l'arquitecte i escriptor Bonaventura Bassegoda i Amigó. Se l'ha considerat un dels grans especialistes a Espanya de l'ús de formigó armat.[2]

Va ser catedràtic i secretari perpetu de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.[1] Durant la guerra civil espanyola va construir refugis, fet que li va portar problemes l'any 1939.[2] Projectà l'Escola Garcia Fossas, a Igualada, promoguda pels germans Garcia Fossas.[1] L'any 1943 fou autor del baldaquí de l'altar major de l'església de Santa Maria d'Igualada[3] i dissenyà la capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús, inaugurada el 1946 en aquest temple. En aquesta ciutat projectà el 1946 la Farinera Grifé,[4] així com la Font de la plaça de la Creu construïda el 1954.[5]

Fou autor del Mercat del Guinardó, inaugurat l'any 1954,[2] edifici que l'any 2009 l'Ajuntament de Barcelona pretenia enderrocar, conservant només la torre d'entrada, i enderrocant la immensa nau diàfana suportada per cinc grans arcs de formigó de 30 metres de llum.[2]

Publicà diverses monografies i fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l'orde d'Alfons X el Savi.[1] Fou pare del també arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.[2]

Llibres publicats[modifica]

  • Voltes primes de formigó armat (1936)
  • La bóveda catalana (1947)
  • Tratamiento eléctrico de los terrenos (1950)
  • Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966)
  • Nuevo glosario (1976)

Referències[modifica]