Vera Brittain

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVera Brittain
Vera Brittain.jpg
Biografia
Naixement 29 desembre 1893
Newcastle-under-Lyme (Anglaterra) Tradueix
Mort 29 març 1970 (76 anys)
Wimbledon (Anglaterra)
Religió Anglicanisme
Formació Somerville College (Oxford)
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Infermera, escriptora, poeta, novel·lista, feminista, pacifista, periodista, activista per la pau i sufragista
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
Cònjuge George Catlin Tradueix
Parella Roland Leighton (–1915)
Fills Shirley Williams
Germans Edward Brittain Tradueix

IMDB: nm1177837 Find a Grave: 21019895
Modifica les dades a Wikidata

Vera Mary Brittain (29 de desembre de 189329 de març de 1970) va ser una escriptora, feminista i pacifista anglesa, millor recordada per ser l'autora d'un llibre de memòries supervendes Testament de joventut (1933), en el qual fa un recompte de les seves experiències durant la Primera Guerra Mundial i l'inici de la seva croada en pro del pacifisme.

Biografia[modifica]

Brittain va néixer en una família adinerada, propietària de fàbriques de paper en Hanley i Cheddleton en Staffordshire. Va tenir una infància sense incidents, sent el seu únic germà el seu company més proper. Al cap de 18 mesos, la seva família es va mudar a Macclesfield, Cheshire i quan va tenir 11 anys, es van mudar novament a Buxton en Derbyshire. Des de l'edat de tretze anys, va assistir a escola Santa Mónica de Kingswood (Surrey), on la seva tia era directora. Va estudiar literatura anglesa en el Somerville College, de la Universitat d'Oxford, va retardar l'obtenció del seu grau per treballar com a infermera voluntària durant la major part de la Primera Guerra Mundial. El seu nuvi Roland Leighton, altres dos amics propers, Víctor Richardson i Geoffrey Thurlow, i el seu germà, Edward Brittain, van morir durant la guerra. Les cartes intercanviades entre ells estan documentades en el llibre Cartes d'una generació perduda.

En tornar a Oxford després de la guerra, Vera va trobar difícil ajustar la seva vida en la generació de la postguerra. Va ser en aquesta època que va conèixer a Winifred Holtby i van iniciar una amistat en compartir l'aspiració d'establir-se en l'escena literària londinenca. Aquesta amistat va durar fins a la mort de Holtby en 1935.

En 1925, Brittain es va casar amb George Catlin, un científic polític i filòsof. El seu fill, John Brittain-Catlin (1927-1987), fou un pintor, home de negocis i autor de l'autobiografia Family Quartet, que va aparèixer en 1987. La seva filla, nascuda en 1930, Shirley Williams, va ser ministra del gabinet laborista i després demòcrata liberal.

La primera novel·la publicada per Brittain va ser The Dark Tide (1923). No va ser fins a 1933 que va publicar el seu Testament de joventut, que va ser seguit per les seqüeles, Testament d'amistat (1940) –el seu tribut a i biografia a Winifred Holtby– i Testament d'experiència (1957), la continuació de la seva pròpia història que va abastar els anys entre 1925 i 1950. Vera Brittain va basar la major part de les seves novel·les en experiències i persones reals. En aquest sentit, la seva novel·la Honourable Estate (1936) va tenir, en algunes parts, més d'unes memòries.

En els anys 1920, es va convertir en oradora regular de la Societat de Nacions, però al juny de 1936, va ser convidada a parlar en una manifestació per la pau en Dorchester, on va compartir plataforma amb Dick Sheppard, George Lansbury, Laurence Housman i Donald Soper. Després, Sheppard la va convidar a unir-se a la Peace Pledge Union i, després de sis mesos de reflexió, va respondre al gener de 1937 per dir que acceptaria. Més tard, Vera també es va afiliar a la Societat anglicana pacifista. El seu pacifisme va destacar durant la Segona Guerra Mundial, quan va començar la sèrie de Letters to Peacelovers.

Va ser una pacifista pràctica en el sentit que va ajudar en l'esforç de guerra en treballar com a voluntària i viatjar al voltant del país recaptant fons per a la campanya d'ajuda alimentària de la Peace Pledge Union. Va ser vilipendiada per parlar en contra dels bombardejos aeris de ciutats alemanyes per mitjà del seu llibre de 1944, Massacre by Bombing. La seva posició de principi pacifista va ser alguna cosa reivindicada quan, en 1945, el Llibre Negre dels nazis, que contenia una llista de 2.000 persones que havien de ser immediatament arrestades després de la invasió alemanya a Gran Bretanya, incloïa el seu nom.

Al novembre de 1966, va sofrir una caiguda en un carrer mal il·luminat de Londres, mentre estava en camí a una conferència. Va complir el compromís, però després va trobar que havia sofert una fractura de braç esquerre  i del dit menovell de la mà dreta. Aquestes lesions van iniciar un declivi físic en el qual la seva ment es va tornar més confusa i retirada.[1]

Vera Brittain mai es va sobreposar del tot de la mort del seu germà Edward. Quan va morir a Wimbledon el 29 de març de 1970, a 76 anys, el seu testament demanava que les seves cendres anessin escampades en la tomba d'Edward a Itàlia: "...per prop de 50 anys bona part del meu cor ha estat en aquest cementiri de poble italià".[2] La seva filla va honrar aquesta petició al setembre de 1970.[3]

Llegat cultural[modifica]

En 1998, les cartes de Brittain durant la Primera Guerra Mundial van ser editades per Alan Bishop i Mark Bostridge i publicades sota el títol Letters from a Lost Generation. També van ser adaptades per Bostridge per a una sèrie de la BBC Ràdio 4, protagonitzada per Amanda Root i Rupert Greus.

En 1980, el coreògraf anglès Kenneth Macmillan va crear el ballet "Gloria" amb música de F. Poulenc i inspirat en els escrits de Brittain sobre la Primera Guerra Mundial.

Because You Died, una nova selecció de la poesia i prosa de Brittain de la Primera Guerra Mundial, editada per Mark Bostridge, va ser publicada per Virago en 2008 per commemorar el 90è aniversari de l'Armistici.

El 9 de novembre de 2008, la BBC va emetre un documental d'una hora de durada sobre Brittain com a part dels seus programes pel Remembrance Day.[4]

Al febrer del 2009, es va informar que BBC Films adaptaria les memòries de Brittain, Testament de joventut, per al cinema.[5] La pel·lícula es va estrenar a Espanya en DVD el 18 de novembre de 2015 en DVD.[6]

Biografies sobre l'autora[modifica]

  • Berry, Paul i Mark Bostridge. Vera Brittain: A Life, Chatto & Windus, 1995, Pimlico, 1996, Virago 2001, 2008 ISBN 1-86049-872-8.
  • Gorham, Deborah (2000). Vera Brittain: A Feminist Life, Torontó: University of Torontó Press, ISBN 0-8020-8339-0.

Referències[modifica]

  1. Paul Berry en el prólogo al Testamento de experiencia, edición Virago de 1980.
  2. Berry y Bostridge (1995).
  3. «Prose & Poetry – Vera Brittain». First World War.com, Agosto 2001. [Consulta: 27 maig 2008].
  4. «BBC - BBC Two Programmes - A Woman in Love and War: Vera Brittain».
  5. "Vera Brittain to be subject of film"; Daily Telegraph 13 de febrero de 2009
  6. SensaCine. «Testamento de juventud». [Consulta: 27 gener 2016].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]