Krzysztof Penderecki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Krzysztof Penderecki

Krzysztof Penderecki (Dębica, Polònia 1933) és un compositor i director d'orquestra polonès.

Primers Anys[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 23 de novembre de 1933 a la població polonesa de Dębica. Després de prendre classes privades de composició amb Franciszek Skolyszewski, Penderecki va estudiar música a la Universitat de Cracòvia i a l'Acadèmia de Música de la mateixa ciutat amb Artur Malawski i Stanislaw Wiechowicz. Després de graduar-se l'any 1958, va aconseguir un lloc d'ensenyament en l'Acadèmia.

Les primeres obres de Penderecki mostren la influència d'Anton Webern i Pierre Boulez, així com d'Ígor Stravinski. El reconeixement internacional de Penderecki va iniciar-se el 1959 en el Festival de Tardor de Varsòvia amb l'estrena de les seves obres, Strophen, Salms de David i Emanations, però l'obra que realment cridaria l'atenció internacional vers ell fou Lament a les Víctimes d'Hiroshima, escrita per a 52 instruments de corda fregada. En ella, Penderecki fa ús de tècniques instrumentals esteses (per exemple, tocar en el costat "erroni" del pont). Hi ha moltes textures noves en l'obra, que fa molt ús dels clústers (notes adjacents tocades al mateix temps). Ha mort el 2010.

La Passió segons Sant Lluc[modifica | modifica el codi]

La Passió segons Sant Lluc (1963-1966) va donar a Penderecki prompte l'aclamació popular, no menys perquè fos una obra major, devotament religiosa, escrita en un llenguatge musical avantguardista, composta en l'Europa Oriental comunista. Els públics occidentals la van considerar com un desafiament a les autoritats soviètiques i li van donar el seu prompte suport. Diversos estils musicals poden observar-se en l'obra. Les teixidures experimentals estan balancejades amb la forma barroca de l'obra i l'ús ocasional d'una escriptura harmònica i melòdica més tradicional. Penderecki fa ús del serialisme en aquesta obra, i una de les sèries que usa conté el motiu BACH, que actua com un pont entre els elements més convencionals i més experimentals. La secció del Stabat Mater fins al final conclou en un acord major de re major, i aquest gest és repetit al final de l'obra, que acaba amb un triomfant acord de mi major. Aquestes són les úniques harmonies tonals de l'obra, i ambdues resulten com una sorpresa per a l'oïdor; l'ús de tríades tonals per part de Penderecki com aquests romanen com un aspecte controvertit de l'obra.

Dels anys 70 al present[modifica | modifica el codi]

A mitjan dècada de 1970 l'estil de Penderecki va començar a canviar. El Concert per a violí n° 1 mostra notablement els densos clústers als quals estava associat el compositor, i en el seu lloc es concentra en dos intervals melòdics: el semitò i el tríton.

Aquesta direcció va continuar amb la Simfonia n° 2 "Nadal" de 1980, que fa encara més ús de recursos harmònics i melòdics del passat, en un compositor que ha estat un dels més experimentadors a Europa. Hi fa un ús freqüent de la melodia de la nadala Santa nit.

El mateix any 1980, Penderecki fou comissionat per Solidarność per compondre una obra que acompanyés l'acte de descobriment d'una estàtua a Gdańsk en record dels ciutadans que van ser assassinats en les protestes contra el govern el 1970. Penderecki va respondre amb Lacrimosa, que posteriorment ampliaria per convertir-la en una de les obres més conegudes del seu últim període, el Rèquiem Polonès (1980-84, revisat el 1993). La tendència en els recents anys ha girat cap a criteris conservadors romanticisme. No obstant això, com es pot veure en obres com el Concert per a violoncel n° 2 i el Credo.

Formà part de la important i innovadora generació de músics polonesos, entre els que també cal citar, a Baird, Kotoński i Serocki.

El 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krzysztof Penderecki