Sebastião Salgado

Sebastião Salgado

(2016)
Biografia
Naixement	8 febrer 1944 Aimorés (Brasil)
Mort	23 maig 2025 (81 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Causa de mort	leucèmia
Ambaixador de bona voluntat d'UNICEF
Dades personals
Altres noms	Sebastião Salgado
Religió	Cristianisme
Formació	Universitat de París - doctorat Universitat de São Paulo - màster Universidade Federal do Espírito Santo - grau universitari
Activitat
Camp de treball	Medi ambient, fotografia, fotografia en blanc i negre, fotografia documental, fotoperiodisme, protecció mediambiental i reserva natural
Lloc de treball	París
Ocupació	fotoperiodista, ambientalista, fotògraf, pintor, economista
Activitat	1973 - 2025
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Família
Cònjuge	Lélia Wanick Salgado (1967–2025), mort de la persona
Fills	Juliano Ribeiro Salgado
Premis
(2021)  premi Crystal (2021)  Praemium Imperiale (20 octubre 2019)  Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany (18 novembre 2018)  cavaller de l'Orde del Mèrit Cultural (2016)  Cavaller de la Legió d'Honor (2015)  Medalla i Premi Cherry Kearton (2004)  Premi Lucie (1998)  premis Alfred Eisenstaedt de fotografia (1998)  Orde del Mèrit Cultural (1998)  Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1991)  Premi Oskar Barnack (1989)  Premi Hasselblad (1988)  Premi Dr. Erich Salomon (1984)  Premi Oskar Barnack  Comanador de les Arts i les Lletres  Comanador de l'Orde de Rio Branco  Premis Internacionals de Periodisme Rei d'Espanya
Signatura
Lloc web	amazonasimages.com

Sebastião Salgado (portuguès: Sebastião Ribeiro Salgado Júnior) (Aimorés, 8 de febrer de 1944 - Neuilly-sur-Seine, 23 de maig de 2025) fou un fotoperiodista brasiler, membre de l'agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991), del Hasselblad (1989) i del Príncep d'Astúries de les Arts (1998). El 2001 fou nomenat representant especial d'UNICEF i va ser membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units. L'any 2019 va ingressar com a membre de l'Acadèmia de les Belles Arts de França.

Biografia

Després d'estudiar Economia a la Universitat de São Paulo el 1967 i a la Universitat Vanderbilt dels Estats Units d'Amèrica el 1968, va realitzar una tesi doctoral sobre economia agrícola a La Sorbona de París el 1971.

Va treballar a l'ONG International Coffee Organization, amb la qual hagué de viatjar diverses vegades a l'Àfrica en missió del Banc Mundial, però el 1973 abandona la seva professió per dedicar-se a la fotografia, que va aprendre de manera autodidacta. A partir d'aquell moment començà una llarga carrera de fotògraf, que li va permtre treballar per a les millors agències fotogràfiques: Sygma (1974-1975), Gamma (1975-1979) i Magnum (1979-1994). El 1994 va crear la seva pròpia agència fotogràfica, Amazonas Images, amb seu a París, i amb la qual va denunciar l'explotació laboral i va fer visible els qui treballen i viuen a l'ombra de societat.

Tècnica i temàtica

Salgado va ser un fotògraf compromès amb les qüestions socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental: en la seva obra destaca la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa. En la introducció del seu llibre Exodos afirma: «Més que mai, sento que solament hi ha una raça humana. Més enllà de les diferències de color, de llenguatge, de cultura i possibilitats, els sentiments i reaccions de cada individu són idèntics».

L'any 1991 la revista The New Yorker va publicar una dura crítica en la qual comentava la contradicció que hi havia entre els arguments de les seves fotografies i el fet que aquestes apareguessin en paper cuixé o que s'exhibissin en galeries i en museus. A principis de l'any 2000, periodistes de The New York Times i l'escriptora Susan Sontag van criticar les fotografies de Salgado: el fotògraf va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana i d'exposar de manera bella les situacions dramàtiques, corrent el risc de fer perdre la seva autenticitat.

Treballà en projectes propis de llarga durada, alguns dels quals van ser publicats en llibres. Unes de les seves fotografies més conegudes són les realitzades en les mines d'or de Serra Pelada, al Brasil. Solia fotografiar en blanc i negre utilitzant una càmera Leica.

Les seves imatges es caracteritzen per tenir un alt contrast, que aconsegueix utilitzant sempre les mateixes pel·lícules (Tri-X 400 i T-Max 3200, ambdues de Kodak), ja que tan sols utilitzava càmeres de 35 mm. Les seves imatges, però, estan força treballades al laboratori fotogràfic, on utilitzava una tècnica de «composició química» (anomenada bleaching) similar a la de Lewis Hine i Eugene Smith, on les imatges de vegades són sobreimpreses i blanquejades per a cridar l'atenció de l'espectador sobre àrees específiques (per exemple, reforçant la part blanca dels ulls). Sovint utilitzava contrallums per a emfatitzar les siluetes d'allò que retratava.

Llibres publicats

Trabalhadores (1996) Terra (1997) Serra Pelada (1999) Outras Américas (1999) Retratos de Crianças do Êxodo (2000) Exodos (2000) O Fim do Pólio (2003) Um Incerto Estado de Graça (2004) O Berço da Desigualdade (2005) África (2007) Gênesis (2013)

Exposicions fotogràfiques de Sebastião Salgado Maceió, 2020 Madrid, 2023

Enllaços externs

• Amazonas Images, l'agència de Sebastião Salgado
• In Love With My Planet, entrevista a The New York Times (2013) (anglès)
• Sebastião Salgado y la fotografía digital I Arxivat 2012-10-27 a Wayback Machine. i Sebastião Salgado y la fotografía digital II Arxivat 2013-11-24 a Wayback Machine., a Fotoclub.org (castellà)