Tríton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tríton format entre les notes Fa i Si

Un tríton és un interval musical d'una quarta de tres tons. Mentre que la quarta més habitual és la quarta justa, de dos tons i un semitò, que apareix entre diverses notes de l'escala major diatònica, la quarta augmentada o tríton només es forma entre les notes fa i si, en sentit ascendent. Harmònicament és un interval considerat dissonant i melòdicament estava vetat pel contrapunt tradicional, tot i que J.S. Bach l'utilitza en la Passió segons Sant Mateu.[1] A l'edat mitjana aquest interval melòdic era conegut com el "diabolus in musica", el diable en la música.

Referències[modifica]

  1. Christoph Wolff. Johann Sebastian Bach El Musico Sabio, p. 322. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tríton