Jordi V de Hannover

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi V de Hannover
GeorgeVHannover.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 27 de maig de 1819
Berlín
Mort 12 de juny de 1878 (59 anys)
París
Sepultura Capella de Sant Jordi
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Dinastia Dinastia Hannover
Cònjuge Maria de Saxònia-Altenburg
Fills
Pares Ernest August I de HannoverFrederica de Mecklenburg-Strelitz
Germans
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Jordi V de Hannover (Berlín 1819 - París 1878). Rei de Hannover, segon duc de Cumberland i Teviotdales i Príncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Últim sobirà regnant de la casa de Hannover als territoris alemanys dels hannoverians.

Naixement i Família[modifica | modifica el codi]

Família Jordi V de Hannover.

Nascut el 27 de maig de 1819 a Berlín era fill del rei Ernest August I de Hannover i de la princesa Frederica de Mecklenburg-Strelitz. Era nét del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz per part de pare mentre que per part de mare ho era del gran duc Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt.

Ernest August contragué matrimoni amb al princesa Maria de Saxònia-Altenburg filla del duc Josep I de Saxònia-Altenburg i de la princesa Amàlia de Württemberg. La parella s'instal·là a Hannover i tingueren tres fills:

Vida Pública[modifica | modifica el codi]

En el moment del seu naixement fou anomenat Sa Altesa Reial el príncep Jordi Frederic Alexandre Carles Ernest August de Cumberland. Passà la seva infantesa entre Berlín i el Regne Unit. Durant una malaltia de la infantesa perdé la vista en un ull i l'any 1833 perdé la vista de l'altre ull a causa d'un accudent.

L'any 1835 enntrà a formà part de l'Ordre de la Jarratera per concessió del seu oncle, el rei Jordi IV del Regne Unit. A la mort d'aquests les possessions de la Casa reial britànica foren dividides entre la neboda, el reina Victòria I del Regne Unit i el germà del rei, el rei Ernest August I de Hannover. Com a conseqüència de la mort del rei sense descendència i pel fet que a Hannover encara imperava la llei sàlica, els dos regne s'hagueren de dividir donant lloc a dues diferents branques de la casa dels Hannover.

A la mort d'Ernest August l'any 1851, Jordi fou coronat rei amb el nom de Jordi V de Hannover, també succeí al seu pare en els títols britànics de la família: el ducat de Cumberland, el de Teviotdale (Anglaterra) i el comte d'Armagh (Irlanda). Jordi havia rebut una visió completament autocràtica del poder reial per influència del seu pare, el rei Ernest August I de Hannover i del seu oncle, el príncep Carles Frederic de Mecklenburg-Strelitz un dels homes més influents de la cort berlinesa.

Durant el seu regnat entrà en nombroses disputes amb el Parlament una de les quals provocà l'entrada a la guerra austroprussiana de 1866 al reialme de Hannover en contra de la voluntat del Parlament que pretenia mantenir neutral el país tal com volia Prússia. Com a conseqüència d'aquest fet l'exèrcit prussià ocupà el país i el rei hagué de marxar a l'exili amb la família reial a Àustria. El 20 de setembre de 1866 el regne de Hannover era annexionat al de Prússia com una província més i Àustria era expulsada de la Confederació Germànica. Des d'Àustria el monarca demanà ajuda a les potències internacionals per tal que restituïssin la situació sobirana a Hannover.

El rei morí a París el mes de juny de 1878. Fou enterrat a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor com una concessió especial de la seva cosina la reina Victòria I del Regne Unit.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi V de Hannover Modifica l'enllaç a Wikidata