Llei Sàlica
La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I al segle VI. Encara que la Llei Sàlica és una pràctica molt antiga, la primera compilació data entre l'any 507 i 511.[1]
Aquesta llei és conseqüència de la tradició de la constitució que ha durat fins als temps moderns d'Europa Central, especialment als estats Alemanys, França, Països Baixos, algunes parts d'Itàlia i Àustria, parts d'Europa de l'est, per exemple Romania, Hongria i els Balcans.
La seva influència es basa en què les lleis de Carlemany es basaven en la Llei Sàlica, una influència tant gran com la de Grècia i Roma. La influència Sàlica existia des d'abans del segle XII, quan els reis Francs i les lleis canviats a la Guerra de Successió Austríaca s'arrelaven en els problemes de l'herència per part de les dones de la propietat i de la posició hereditària. La Llei Sàlica codificava l'herència, crim i l'assassinat. En un regne amb grups ètnics diversos, cadascun volia ésser governat sota la seva pròpia llei.
Les lleis detallades establien que els danys i perjudicis serien pagats i també multes en recompensa de les injúries a les persones i els danys als seus béns, per exemple a l'esclavatge, robatoris, i insults sense verificar. Una tercera part de les multes servien per pagar les despeses del judici. El veredicte del judici el feia un jurat. Aquestes lleis i les seves interpretacions ens proporcionen una percepció de la societat dels Francs; la Llei Sàlica estableix que una persona està legalment desprotegida per llei si ell o ella no pertany a una família.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Fosberry, John trans, Criminal Justice through the Ages, English trans. John Fosberry. Mittalalterliches Kriminalmuseum, Rothenburg ob der Tauber, (1990 Eng. trans. 1993) p.7
