Llei Sàlica
| ||||
| ||||
| Nom en la llengua original | (la) Lex Salica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | codi | |||
| Epònim | Francs salis | |||
| Part de | dret germànic | |||
| Data | segle IV | |||
| Promulgació | Visogast (en)  | |||
| Jurisdicció | Regne dels Francs | |||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | llatí | |||
La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle vi. Encara que la Llei Sàlica és una pràctica molt antiga, la primera compilació data entre l'any 507 i el 511.[1][2]
Aquesta llei és conseqüència de la tradició de la constitució que ha durat fins als temps moderns d'Europa Central, especialment als estats Alemanys, França, Països Baixos, algunes parts d'Itàlia i Àustria, parts d'Europa de l'est, per exemple Romania, Hongria i els Balcans.
La seva influència es basa en el fet que les lleis de Carlemany es basaven en la Llei Sàlica, una influència tan gran com la de Grècia i Roma. La tradició Sàlica existia des d'abans del segle xii, quan els reis Francs i les lleis canviades a la Guerra de Successió Austríaca s'arrelaven en els problemes de l'herència per part de les dones, de la propietat i de la posició hereditària. La Llei Sàlica codificava l'herència, el crim i l'assassinat. En un regne amb grups ètnics diversos, cadascun volia ésser governat sota la seva pròpia llei.
Tot i que aquest conjunt de lleis és coneguda per la regulació de la successió a la corona, hi figuraven altres normes que establien que els danys i perjudicis serien pagats, i també es preveien multes en recompensa per les injúries a les persones i els danys als seus béns, per exemple a l'esclavatge, robatoris, i insults sense verificar. Una tercera part de l'import de les multes servien per a pagar les despeses del judici. El veredicte del judici el feia un jurat. Aquestes lleis i les seves interpretacions ens proporcionen una percepció de la societat dels Francs; la Llei Sàlica estableix que una persona està legalment desprotegida per llei si ell o ella no pertany a una família.
La mal anomenada "llei sàlica" de la monarquia borbònica espanyola.[modifica]
L'any 1713, en mitja guerra de Successió, Felip V va promulgar "El Reglament de Successió de 1713" després conegut com a "Llei de Successió Fonamental". Per la similitud amb la Llei Sàlica s'han confós tots dos conceptes i totes dues coses s'han anomenat "llei sàlica" indistintament, però és important matisar-ne les diferències. Mentre que la Llei Sàlica exclou qualsevol possibilitat que una dona accedeixi al tron, la Llei de Successió Fonamental permet regnar a una dona si no hi ha cap hereu home a la línia principal (fills), ni a la línia lateral (germans).[3] El context en què s'instaura és, en plenes negociacions pel Tractat d'Utrecht que acabaria comportant la fi del conflicte, quan Felip V temia que Catalunya, sense encara haver sigut ocupada, proclamés comtessa de Barcelona Maria Josepa o Maria Amàlia, filles de Josep I, i per tant, nebodes de Carles d'Àustria en substitució del candidat fins aleshores, i acabés provocant una reactivació del conflicte. Però aquesta jugada acabarà passant factura a la monarquia espanyola, ja que, un segle més tard, farà que, juntament amb altres causes, esclatin les guerres carlines.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Fosberry, John trans, Criminal Justice through the Ages, English trans. John Fosberry. Mittalalterliches Kriminalmuseum, Rothenburg ob der Tauber, (1990 Eng. trans. 1993) p.7
- ↑ de Carrion-Nisas, A.F.V.H.. La Loi salique (en francès). Delaunay, Corréard, Mongie, 1820, p. 7.
- ↑ González Díaz, Álvaro. El tradicionalismo carlista. Breve Reflexión sobre la Ley Sálica en España. (tesi).
- ↑ «Felip V promulga la llei sàlica amb la vista posada a Catalunya». [Consulta: 4 octubre 2021].
.svg){kind=small}