Llei Sàlica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei Sàlica
Imatge
Map
Nom en la llengua original(la) Lex Salica Modifica el valor a Wikidata
Tipuscodi Modifica el valor a Wikidata
EpònimFrancs salis Modifica el valor a Wikidata
Part dedret germànic Modifica el valor a Wikidata
Datasegle IV Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióVisogast (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióRegne dels Francs Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomllatí Modifica el valor a Wikidata
El rei Clodoveu dicta la Llei Sàlica (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort.

La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle vi. Encara que la Llei Sàlica és una pràctica molt antiga, la primera compilació data entre l'any 507 i el 511.[1][2]

Aquesta llei és conseqüència de la tradició de la constitució que ha durat fins als temps moderns d'Europa Central, especialment als estats Alemanys, França, Països Baixos, algunes parts d'Itàlia i Àustria, parts d'Europa de l'est, per exemple Romania, Hongria i els Balcans.

La seva influència es basa en el fet que les lleis de Carlemany es basaven en la Llei Sàlica, una influència tan gran com la de Grècia i Roma. La tradició Sàlica existia des d'abans del segle xii, quan els reis Francs i les lleis canviades a la Guerra de Successió Austríaca s'arrelaven en els problemes de l'herència per part de les dones, de la propietat i de la posició hereditària. La Llei Sàlica codificava l'herència, el crim i l'assassinat. En un regne amb grups ètnics diversos, cadascun volia ésser governat sota la seva pròpia llei.

Tot i que aquest conjunt de lleis és coneguda per la regulació de la successió a la corona, hi figuraven altres normes que establien que els danys i perjudicis serien pagats, i també es preveien multes en recompensa per les injúries a les persones i els danys als seus béns, per exemple a l'esclavatge, robatoris, i insults sense verificar. Una tercera part de l'import de les multes servien per a pagar les despeses del judici. El veredicte del judici el feia un jurat. Aquestes lleis i les seves interpretacions ens proporcionen una percepció de la societat dels Francs; la Llei Sàlica estableix que una persona està legalment desprotegida per llei si ell o ella no pertany a una família.

La mal anomenada "llei sàlica" de la monarquia borbònica espanyola.[modifica]

L'any 1713, en mitja guerra de Successió, Felip V va promulgar "El Reglament de Successió de 1713" després conegut com a "Llei de Successió Fonamental". Per la similitud amb la Llei Sàlica s'han confós tots dos conceptes i totes dues coses s'han anomenat "llei sàlica" indistintament, però és important matisar-ne les diferències. Mentre que la Llei Sàlica exclou qualsevol possibilitat que una dona accedeixi al tron, la Llei de Successió Fonamental permet regnar a una dona si no hi ha cap hereu home a la línia principal (fills), ni a la línia lateral (germans).[3] El context en què s'instaura és, en plenes negociacions pel Tractat d'Utrecht que acabaria comportant la fi del conflicte, quan Felip V temia que Catalunya, sense encara haver sigut ocupada, proclamés comtessa de Barcelona Maria Josepa o Maria Amàlia, filles de Josep I, i per tant, nebodes de Carles d'Àustria en substitució del candidat fins aleshores, i acabés provocant una reactivació del conflicte. Però aquesta jugada acabarà passant factura a la monarquia espanyola, ja que, un segle més tard, farà que, juntament amb altres causes, esclatin les guerres carlines.[4]

Referències[modifica]

  1. Fosberry, John trans, Criminal Justice through the Ages, English trans. John Fosberry. Mittalalterliches Kriminalmuseum, Rothenburg ob der Tauber, (1990 Eng. trans. 1993) p.7
  2. de Carrion-Nisas, A.F.V.H.. La Loi salique (en francès). Delaunay, Corréard, Mongie, 1820, p. 7. 
  3. González Díaz, Álvaro. El tradicionalismo carlista. Breve Reflexión sobre la Ley Sálica en España. (tesi). 
  4. «Felip V promulga la llei sàlica amb la vista posada a Catalunya». [Consulta: 4 octubre 2021].