Alfons IV de Portugal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlfons IV de Portugal
AfonsoIV-P.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1291 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coïmbra (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1357 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentLisbon Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Portugal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Portugal (1325 (Gregorià)–1357 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Borgonya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu de Castella i de Molina (1309 (Gregorià), 1309 (Gregorià)–1357 (Gregorià)), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria de Portugal i de Castella
Pere I de Portugal
Elionor de Portugal Modifica el valor a Wikidata
ParesDionís I de Portugal Modifica el valor a Wikidata i Elisabet de Portugal Modifica el valor a Wikidata
GermansConstança de Portugal i d'Aragó, Pedro Afonso, conde de Barcelos (en) Tradueix i Alfonso Sanches (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Brasão de armas do reino de Portugal (1247).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10689122 Modifica els identificadors a Wikidata

Alfons IV de Portugal, dit el Brau (Lisboa, 1291 - ibíd., 1357), fou rei de Portugal (1325-1357).

Orígens familiars[modifica]

Nascut el 8 de febrer de 1291, fou el segon fill, l'únic fill mascle legítim, del rei Dionís I de Portugal i la seva esposa Elisabet d'Aragó.

Ascens al tron[modifica]

Alfons va néixer a Lisboa i era l'hereu legítim al tron del seu pare. No obstant això, segons diverses fonts, no era el fill favorit del rei, ja que el seu germanastre, Alfonso Sanxes, fill il·legítim del rei, gaudia del favor reial. La rivalitat entre ells va desembocar en diversos conats de guerra civil. El 7 de gener de 1325, Dionís I va morir i l'infant Alfons es va convertir en rei. Venjant-se del seu germà, el va expulsar a Castella i es va expropiar de totes les terres i possessions que el seu pare l'hi havia atorgat. Alfons Sanxes no es va rendir i, des de Castella, va orquestrar una sèrie d'intents d'usurpació de la corona. Després de diversos intents d'invasió fallits, ambdós germans van signar un tractat de pau, arreglat per la reina-vídua Elisabet d'Aragó.

El 1339 les tropes portugueses van ocupar un important paper en la victòria de la Batalla del rio Salado contra els benimerins.

Problemes amb Castella[modifica]

L'any 1309, Alfons IV s'havia casat amb la princesa Beatriu, filla del rei Sanç IV de Castella i la seva esposa Maria de Molina. La primera filla del matrimoni, Maria, va casar amb el rei Alfons XI de Castella, mentre l'hereu d'Alfons, l'infant Pere de Portugal es prometia amb altra princesa castellana, Constança Manuel. Aquests acords van estar en perill pel comportament d'Alfons XI que no dubtava a menysprear a la seva esposa en públic. Alfons IV, molest pel tracte dispensat a la seva filla, va iniciar una guerra amb Castella. La guerra va acabar després de quatre anys de lluita gràcies a la intervenció de la mateixa Maria. El 1339 es va signar un tractat de pau a Sevilla.

L'última etapa del regnat d'Alfons IV va estar marcada per les intrigues polítiques. La guerra civil entre el rei Pere I de Castella i el seu germanastre Enric de Trastàmara va fer que nombrosos nobles castellans s'exiliessin a Portugal. Aquests emigrants van crear una facció a la cort portuguesa, buscant privilegis que poguessin compensar d'alguna forma el perdut en l'exili. A poc a poc van anar guanyant poder, especialment després que Agnès de Castro, filla d'un important noble i donzella de la princesa Constança, es convertís en l'amant i posterior esposa de l'infant Pere de Portugal.

Alfons IV, que no estava satisfet amb l'elecció amorosa del seu fill, va esperar que la relació fos una simple aventura amorosa. Desgraciadament per als assumptes polítics no va ser així. L'infant Pere estava realment enamorat d'Agnès, va reconèixer als fills que va tenir amb ella i va afavorir als nobles castellans que l'envoltaven. A més, després de la mort de la seva esposa el 1349, Pere es va negar a casar-se amb altra dona que no fos Agnès.

La situació va anar empitjorant amb els anys i l'ancià Alfons va perdre el control de la cort. L'hereu de Pere, l'infant Ferran, era un nen malaltís mentre que els fills il·legítims d'Agnès creixien forts i sans. Preocupat per la vida del seu nét i pel creixent poder del Regne de Castella en les fronteres amb Portugal, Alfons va ordenar l'assassinat d'Agnès de Castro el 1355. Esperava que el seu fill reaccionés de forma favorable, però Pere mai li va perdonar aquesta execució. Ple d'ira, el mateix Pere es va posar al capdavant d'un exèrcit i va devastar el país entre els rius Duero i Miño abans de reconciliar-se amb el seu pare a principis de 1357. Alfons va morir poc després, el 28 de maig d'aquell any, a Lisboa.

Com a rei, Alfons és recordat com un soldat i un general valent, d'aquí el seu sobrenom del Brau. Però tal vegada la seva contribució més destacada va ser la de dotar als portuguesos d'una marina. Alfons IV va destinar fons públics a augmentar la flota comercial i va ordenar les primeres expedicions marines, sent les Illes Canàries descobertes durant el seu regnat.

Núpcies i descendents[modifica]

El 12 de setembre de 1309 es casà a Lisboa amb Beatriu de Castella, filla de Sanç IV de Castella i Maria de Molina. D'aquesta unió tingueren:


Precedit per:
Dionís I el Just
Rei de Portugal
13251357
Succeït per:
Pere I el Cruel
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons IV de Portugal