Elisabet de Portugal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Elisabet d'Aragó i de Sicília)
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Elisabet (desambiguació)».
Infotaula de personasanta Elisabet de Portugal, o
Elisabet d'Aragó
José Gil de Castro isabel portugal.jpg
Pintura de José Gil de Castro, 1820 (Santiago de Chile, Museo Colonial de San Francisco)
Biografia
Naixement Elisabet d'Aragó i de Sicília
1271
Saragossa o Barcelona (Corona d'Aragó)
Mort 4 de juliol de 1336
Castell d'Estremoz (Regne de Portugal)
Lloc d'enterrament Monestir de Santa Clara-a-Nova (Coïmbra) (cos incorrupte traslladat des de Santa Clara-a-Velha en 1667) 
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Política
Orde religiós Tercer Orde de Sant Francesc, Clarisses (al final de la seva vida)
reina i vídua
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 1516 nomenat per Lleó X
Canonització 25 de maig de 1625 , Roma nomenat per Urbà VIII
Festivitat 4 de juliol (8 de juliol fins a 1969)
Esdeveniment significatiu Filla de Pere el Gran d'Aragó; consort del rei Dionís I de Portugal
Iconografia Com a reina, amb corona, o amb hàbit negre, com a vídua; portant roses a la falda del vestit; crucifix a la mà i corona als peus
Patrona de Portugal, Tercer Orde de Sant Francesc, Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna, perfumistes
Altres
Títol Llista de reines de Portugal
Família Casal de Barcelona
Cònjuge Dionís I de Portugal (1282 (Gregorià)–1325 (Gregorià))
Fills Constança de Portugal i d'Aragó
Alfons IV de Portugal
Pares Pere el GranConstança de Sicília
Germans Violant d'Aragó i de Sicília, Jaume el Just, Alfons el Franc, Frederic II de Sicília, Pere d'Aragó i de Sicília i Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Modifica les dades a Wikidata

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona,[1] 1271 - Estremoz, Portugal 1336), princesa d'Aragó i reina consort de Portugal (12821325). Molt pietosa i religiosa al final de la seva vida, és venerada com a santa per l'Església catòlica.

Orígens familiars[modifica]

Fou filla del comte-rei Pere II el Gran de la Corona d'Aragó i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era néta de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, i per línia materna de Manfred I de Sicília i Beatriu de Savoia.

Li varen posar el nom d'Elisabet en honor a la seva tresàvia Santa Elisabet d'Hongria. Fou germana dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília.

Núpcies i descendents[modifica]

Dona molt devota des de la seva infància, el 24 de juny de 1282 la varen casar a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal, el qual tenia molt poca moral, sent molt violent i infidel. Del seu matrimoni en nasqueren:

Vida caritativa[modifica]

Dedicà bona part del seu temps lliure a atendre malalts, vells i mendicaires, als quals confeccionava roba ella mateixa. Durant el seu regnat va manar construir hospitals, escoles gratuïtes i refugis per a orfes. Així mateix va ordenar la construcció d'un bon nombre de convents. Tot i la poca moral del rei Dionís I, aquest sentia tanta admiració per a la reina que li deixava portar la seva vida cristiana lliurement, fins al punt que la reina regularment distribuïa part de les monedes del Tresor Reial entre els més pobres.

En diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons. Així doncs, se situava enmig dels dos i resava perquè aturessin les seves disputes.

L'any 1325 Elisabet va enviudar del seu marit i fou llavors quan va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l'Ordre de les Clarisses a Santarem. En un viatge fins a Santiago de Compostel·la va entregar al bisbe la corona reial per rebre l'hàbit de l'Orde de les Clarisses.

Un cop retirada va haver de tornar a intervenir, aquest cop, entre el seu fill Alfons IV de Portugal i el seu nét Alfons XI de Castella. Així doncs va iniciar un viatge fins al camp de batalla a Castella per posar pau entre els dos familiars. Al seu retorn es trobà malament i fou duta fins al convent de Santa-Clara-a-Velha de Coïmbra, convent que ella mateixa havia fundat, on morí el 4 de juliol de l'any 1336.

Veneració[modifica]

Va ser beatificada en 1516 i canonitzada el 1625 pel Papa Urbà VIII. La seva festa se celebra el 4 de juliol, dia de la seva mort.

Des de la creació en 1819 de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna també anomenada Diòcesi de Tenerife (Illes Canàries), Santa Elisabet de Portugal és copatrona de la mateixa i de la catedral diocesana per Butlla del Papa Pius VII.[2]

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Portugal Modifica l'enllaç a Wikidata