Alfons XI de Castella

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlfons XI de Castella
Afonso XI de Castela - Compendio de crónicas de reyes (Biblioteca Nacional de España).png
 Rei de Castella 

Biografia
Naixement 13 agost 1311
Salamanca
Mort 27 març 1350 (38 anys)
Gibraltar
Causa de mort Pesta
Lloc d'enterrament església de la reial col·legiata de Sant Hipòlit
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Polític
Família
Família Anscarici
Cònjuge Constança Manuel
Maria de Portugal i de Castella
Parella Elionor de Guzmán
Fill/a
Pares Ferran IV de CastellaConstança de Portugal i d'Aragó
Germà o germana
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Família[modifica]

Fill de Ferran IV de Castella i Constança de Portugal. Va ascendir al tron de Castella i Lleó a la mort del seu pare el 1312, quan Alfons tenia un any d'edat. Es casà en primeres núpcies el 1325 a la catedral de Valladolid amb Constança Manuel, filla de l'infant Joan Manuel de Castella i besnéta de Ferran III de Castella. El matrimoni no fou consumat i fou declarat nul el 1327. El 1328 es casà a Alfayete amb Maria de Portugal, filla d'Alfons IV de Portugal i Beatriu de Castella. D'aquest matrimoni van néixer:

A partir de l'any 1329 tingué deu fills amb Elionor de Guzmán, rebesnéta d'Alfons IX de Lleó.

Vida política[modifica]

Durant el seu regnat va mantenir la lluita contra els musulmans pel territori del sud peninsular. Així durant la Reconquesta va aconseguir arribar fins a l'estret de Gibraltar gràcies a la Batalla de Teba el 1330, la batalla del riu Salado de 1340[1] i a la conquesta el 1344 de la ciutat d'Algesires - (setge d'Algesires), gràcies també a la col·laboració de la Corona d'Aragó amb ràtzies el 1333 i el 1333, i el Regne de Portugal.[2]

Va mantenir una gran fermesa davant la noblesa castellana, a la qual li retallà poder des que es va fer càrrec del tron, ja que durant la seva minoria d'edat es revoltaren contra el seu poder. Per arribar a sotmetre-la no li va importar recórrer a l'ajusticiament dels nobles o fins i tot als assassinats. El 1331 el seu principal opositor, Alfonso de la Cerda, li reté homenatge.

Alfons XI va morir a Gibraltar víctima de la pesta el 26 de març de 1350, i fou succeït pel seu fill primer Pere I de Castella, últim rei de la dinastia Borgonya.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons XI de Castella Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià. Editorial CSIC, 1988, p. 148. ISBN 8400068149. 
  2. de Mariana, Juan. Historia general de España (en castellà). Juan de Mariana, 1848, p. vol.2, p.152. 


Precedit per:
Ferran IV
Rei de Castella
Rei de Lleó

13121350
Succeït per:
Pere I