Ferran III de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgsant Ferran
Ferdinand III of Castile.jpg
Retrat anònim (s. XVII) de l'escola sevillana
rei
Naixement Ferran III "el Sant" (Fernando Alfónsez)
1198?
Monasterio de Valparaíso (Peleas de Arriba, Zamora) o Bolaños de Calatrava (Ciudad Real)
Mort 30 de maig de 1252
Sevilla
Sepultura Catedral de Sevilla
Orde Tercer Orde de Sant Francesc
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 11 de maig de 1615 , Roma per Pau V
Canonització 4 de febrer de 1671 , Roma per Climent X
Lloc de pelegrinatge Sevilla
Festivitat 30 de maig
Fets destacables rei de Castella i Lleó
Iconografia com a rei, amb una espasa a una mà i un orb a l'altra
Patronatge Sevilla; Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna, Universitat de La Laguna, Aranjuez; governants; enginyers de l'Exèrcit de Terra espanyol
Modifica dades a Wikidata

Ferran III de Lleó i de Castella, Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla 1252) va ésser rei de Castella (1217-1252) i rei de Lleó (1230-1252). És venerat com a sant per l'Església catòlica i conegut com a Sant Ferran.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

El rei Ferran III fou el tercer fill, el primer mascle, d'Alfons IX de Lleó i la seva segona dona, la reina Berenguera de Castella.

Després de la primerenca mort d'Enric I de Castella i l'abdicació de la seva mare, obté el 1217 el regne de Castella. Va haver d'enfrontar-se llavors a la Família Lara per una revolta nobiliària.

Regne de Lleó[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230, va haver de lluitar pel tron de Lleó, ja que aquest va llegar el seu regne a les infantes Sança i Dolça, filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal.

Gràcies a la persuasió de la seva mare i algun pagament (Pacte de Terceries) va heretar el regne de Lleó, passant a ser rei de Castella i Lleó, i annexionant-se Badajoz el 1230, Córdoba el 1236, de Múrcia el 1243, Jaén el 1246 i Sevilla el 1248.

Conquestes[modifica | modifica el codi]

A partir de 1219, es va dedicar preferentment a dirigir les campanyes conquistadores, combinant hàbilment les accions diplomàtiques amb beneficioses intervencions bèl·liques que es valien de les discòrdies existents als regnes musulmans.

Per altra banda, el 1244, va establir les fronteres amb la Corona d'Aragó en el Tractat d'Almirra i va repartir les noves terres conquistades entre els ordes militars, l'Església i els nobles, el que va donar lloc a la formació de grans latifundis.

Així mateix, va reconquerir de mans de Muhàmmad I al-Ghàlib tot el territori d'Andalusia, exceptuant el Regne de Granada, sent importants les preses de ciutats d'Úbeda, el 1233; Còrdova, el 1236; Jaén, el 1245;[1] i després de derrotar la flota musulmana a la Batalla del Guadalquivir,[2] Sevilla, el 1248, aquesta última amb l'ajut del rei Jaume I el Conqueridor[3] i Muhàmmad I al-Ghàlib.[4]

Al costat del seu pare va fundar la Universitat de Salamanca, i impulsà la traducció del Forum Iudicum al castellà.

Patronatge[modifica | modifica el codi]

Sant Ferran és el sant patró de la ciutat de Sevilla i de diverses localitats espanyoles. També és patró de l'Arma d'Enginyers de l'Exèrcit de Terra d'Espanya.[5]

Des de la creació en 1819 de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna, també anomenada Diòcesi de Tenerife (Illes Canàries), Sant Ferran és el copatró de la mateixa i de la catedral diocesana per Butlla del Papa Pius VII.[6] Això és degut al fet que aquesta diòcesi és depenent de l'Arxidiòcesi de Sevilla, la ciutat capital ho té per sant patró. Sant Ferran és també el patró de la Universitat de La Laguna, ja que aquesta institució va ser fundada sota el nom d'Universitat Literària de Sant Ferran.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 30 de novembre de 1219, Ferran III es casà amb Elisabet Beatriu de Suàbia, filla del rei d'Alemanya Felip I. D'aquest matrimoni tingueren:

Ferran III unificà les armes dels seus reialmes en un escut únic.

Després d'Elisabet, morta el 1235, es casà l'agost de 1237 amb Joana de Ponthieu, comtessa de Ponthieu i d'Aumale. Tingueren:

Canonització[modifica | modifica el codi]

El Papa Climent X el va canonitzar el 1671 sent el primer rei castellà que és elevat a la santedat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de Marina, Juan. Historia General de España (en castellà). L.Núñez de Vargas, 1819, p. 18. 
  2. Lafuente, Modesto. Historia general de España, Volum 3 (en castellà). Estab. tip. de F. de P. Mellado, 1861, p.199. 
  3. Ortega Villoslada, Antonio. El Reino de Mallorca y el Mundo Atlántico (1230-1349): Evolución Político-Mercantil (en castellà). Netbiblo, 2008, p.31. ISBN 8497453263. 
  4. Pinero Jiménez, Francisco; Martínez Romero, José. Giennenses ilustres: reseñas biográficas; a la memoria del excmo. Sr. D. Joaquín Ruiz Jiménez, en el primer centenario de su nacimiento (en castellà). Tall. Tipográficos "Palomino & Jaén", 1954, p. 6. 
  5. Ceuta reúne por San Fernando a los Ingenieros con más solera
  6. Patrimonio e historia de la antigua Catedral de La Laguna.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran III de Castella Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Berenguera de Castella
Escut de Castella
Rei de Castella

12171252
Succeït per:
Alfons X
Precedit per:
Sança II i Dolça I
Rei de Lleó
12301252