Llista de reis de Castella

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Escut del regne de Castella des de 1390 fins al segle XV

El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Castella dividida en comtats[modifica]

El regne de Lleó estava dividit en districtes territorials denominats commisa. El comte, subordinat del rei, era el títol personal conferit pel sobirà pel qual governava diversos commisa formant un territori més extens. El títol comtal era personal amb independència del territori assignat.[1]

Comtat de Castella

Comtat de Burgos
Sorgí com una divisió a Castella[4]

Comtat d'Àlaba

Els títols emprats pels comtes al govern d'Àlaba eren els de comtes a Àlaba, a Lantarón i a Cerezo.[6]

Comtat hereditari de Castella[modifica]

Escultura de Ferran González a l'arc de Santa Maria de Burgos

Dinastia dels Lara[modifica]

La família Lara aconsegueix unificar els comtats de Burgos, Castella, Lantarón i Cerezo, així com el comtat d'Àlaba, formant el gran comtat de Castella.[7]

Dinastia dels Ansúrez[modifica]

Dinastia dels Lara[modifica]

Casa de Navarra o dinastia Ximena[modifica]

El 1028, el rei de Pamplona Sanç III es féu amb el govern del comtat com a rei, pel dret de la seva esposa Múnia I, i designà al seu fill Ferran com a comte el 1029.[8]

Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
Ferdinand Leonsky.jpg Ferran I de Lleó

el Magne

ca. 1016 1029 1065
  • Rei de Lleó (1037-1065). Com a rei de Lleó, es va reservar el territori de Castella personalment, sent administrat per oficials.[9]
  • Regne de Castella[modifica]

    Dinastia Ximena[modifica]

    A la seva mort, Ferran I de Lleó va llegar al seu primogènit Sanç II el seu estat patrimonial, el comtat de Castella, elevat a la categoria de regne. El 1071, Sanç II de Castella i el seu germà Alfons VI de Lleó es van repartir el regne del seu germà Garcia de Galícia. Al començament de 1072, a la batalla de Golpejera, Sanç va derrotar i va aconseguir apoderar-se dels territoris del seu germà Alfons VI de Lleó, restaurant els territoris del regne de Lleó del seu pare, Ferran I. Després de la seva mort al setge de Zamora, el va succeir el seu germà Alfons VI i el seu regne es va mantenir fins a la mort del seu nét, Alfons VII, qui llegà el regne de Castella al seu fill major, Sanç III.

    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
    Sancho II of Castile.jpg Sanç II

    el Fort

    ca. 1037 1065 1072
  • Rei de Galícia (1071-1072)
  • Rei de Lleó (1072)
  • Casa de Borgonya[modifica]

    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
    Sancho III de Castela - Compendio de crónicas de reyes (Biblioteca Nacional de España).png Sanç III

    el Desitjat

    Toledo, 1134 1157 1158
    Alfons8 Tumbo.jpg Alfons VIII

    el Noble

    Sòria, 11 de novembre de 1155 1158 1214 Regències[a] de:
    Enrique I de Castilla.jpg Enric I Valladolid, 14 d'abril de 1204 1214 6 de juny de 1217 Regències de:
    Berenguela de Castilla en vidriera.jpg Berenguera I Segòvia, 1 de juny de 1180 6 de juny de 1217[b] 1 de juliol de 1217[13]

    Corona de Castella[modifica]

    Amb Ferran III, els regnes de Castella i de Lleó quedaren units definitivament. A la imatge, representació del rei a l'Índex de Privilegis Reials de Santiago de Compostel·la.

    La corona de Castella, com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb l'última i definitiva unió dels regnes de Lleó i Castella l'any 1230, després de la coronació de Ferran III com a rei de Lleó. El dit Ferran III el Sant hereta Castella, per renúncia de la seva mare i posteriorment adquirex Lleó mitjançant un pacte amb les seves germanes Sança i Dolça, les quals havien rebut el regne del seu pare Alfons IX de Lleó.[14]

    Casa de Borgonya[modifica]

    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
    Fernando III de Castilla 02.jpg Ferran III

    el Sant

    Peleas de Arriba (Zamora) o Bolaños de Calatrava (Ciudad Real), 5 d'agost de 1199 1217 1252
  • Rei de Lleó a partir de 1230.
  • Alfonso X de Castilla 02.jpg Alfons X

    el Savi

    Toledo, 23 de noviembre de 1221 1252 1284
  • Deposat del govern pel seu fill Sanç .[15][16] Guerra civil (1282-1284)
  • Sancho IV de Castilla 02.jpg Sanç IV

    el Brau

    Valladolid, 12 de maig de 1258 1284 1295
  • Alfons de la Cerda, pretendent al tron. Amb el suport d'Alfons III d'Aragó fou proclamat rei de Castella a Jaca el 1288;[17][18] però les seves aspiracions foren aparcades pel tractat de Monteagudo (1291).[19][20][21]
  • Fernando IV el Emplazado, Rey de Castilla y León.jpg Ferran IV

    l'Emplaçat

    Sevilla, 6 de desembre de 1285 1295 1312
  • Regència de María de Molina (1295)
  • Regència d'Enric de Castella[22] (1295-1301)
  • Alfons de la Cerda, rei rival de Castella (1296-1304) proclamat a Sahagún,[23] però no ho fou a Lleó, on es féu proclamar com a rei davant de Ferran IV, l'infant Joan de Castella el de Tarifa.[24][25][26] En guerra civil (1296-1304)[27][28][29] contra Ferran IV. La sentència arbitral de Torrellas significà el cessament de les seves pretensions castellanes.[30]
  • Alfonso XI, king of Leon and Castile 02.jpg Alfons XI

    el Justicier

    Salamanca, 13 d'agost de 1311 1312 1350
  • Regència de Pere de Castella i Joan de Castella (1313-1319).[31]
  • Regència disputada[c] de María de Molina (1319-1321).[33]
  • Regència disputada[d] de Felip de Castella (1321-1325).[35][36]
  • Estatua de Pedro I el Cruel (M.A.N.) 01.jpg Pere I

    el Cruel o el Justicier

    Burgos, 30 d'agost de 1334 1350 1366[37]
    Enrique II de Castilla.jpg Enric II

    el de les Mercès

    Sevilla, 13 de gener de 1333 1366[e] 1367[f]
  • De la casa de Trastàmara
  • Estatua de Pedro I el Cruel (M.A.N.) 01.jpg Pere I

    el Cruel o el Justicier

    1367[g] 1369
  • En guerra civil contra Enric II, rei rival.[39]
  • Casa de Trastàmara[modifica]

    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
    Enrique II de Castilla.jpg Enric II

    el de les Mercès

    1367[h] 1379
  • En guerra civil (1367-1369) contra Pere I
  • JuanIdeCastilla.JPG Joan I Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 1379 1390
  • Rei rival de Portugal (1383-1385)
  • Consell de regència[i] (desembre de 1383- setembre de 1384) durant la campanya del rei a Portugal.
  • Campanya (1386-1388) de Joan de Gant i Constança de Castella, pretendents al tron.¡[43]
  • Enrique III de Castilla (Ayuntamiento de León).jpg Enric III

    el Malalt

    Burgos, 4 d'octubre de 1379 1390 1406
  • Consell de regència aprovat a les Corts de Madrid (1391-1392)[j]
  • Consell de regència aprovat a les Corts de Burgos (1392-1393)[k]
  • Burgos - Cartuja de Miraflores - Tumba de Juan II de Castilla.jpg Joan II Toro (Zamora), 6 de març de 1405 1406 1454
  • Regència de Catalina de Lancaster (1406-1418) i Ferran d'Antequera (1406-1416).[l] Amb la mort de Catalina de Lancaster, el Consell Reial es constituí en Consell de Regència (1418-1419).[47]
  • ENRIQUEIV.jpeg Enric IV

    l'Impotent

    Valladolid, 25 de gener de 1425 1454 1474
  • En guerra civil (1465-1468) contra Alfons de Castella, rei rival.[48]
  • Cartuja de Miraflores (Burgos) - Tumba de Alfonso de Castilla - Detalle.jpg Alfons de Castella

    l'Innocent

    Tordesillas (Valladolid), 17 de novembre de 1453 1465 1468
  • Rei rival de Castella proclamat a Àvila
  • En guerra civil (1465-1468) contra Enric IV de Castella.[48]
  • IsabellaofCastile06.jpg Isabel I

    la Catòlica

    Madrigal de las Altas Torres (Àvila), 22 d'abril de 1451 1474 1504
  • Alfons V de Portugal i Joana la Beltraneja pretendents al tron, proclamats a Plasència, i en guerra (1475-1479).[49]
  • Michel Sittow 004.jpg Ferran V

    el Catòlic

    Sos del Rey Católico (Saragossa), 10 de març de 1452 1475
  • Rei de castella de jure uxoris
  • Rei d'Aragó com a Ferran II (1479-1516)
  • Rei de Navarra (1513-1516)
  • Meister der Magdalenenlegende 002.jpg Joana I

    la Boja

    Toledo, 6 de novembrede 1479 1504 1555
  • Reina d'Aragó (1516-1555)
  • Reina de Navarra (1515-1555)
  • Juan de Flandes - Portrait of Philip the Handsome - WGA12046.jpg Felip I

    el Bell

    Bruges (Flandes), 22 de juliol de 1478 1506 1506
  • De la casa d'Àustria
  • Rei de Castella de jure uxoris
  • Casa d'Àustria[modifica]

    Imatge Rei Naixement Inici Final Comentaris
    Carlos I Y V.jpg Carles I Gant (Flandes), 24 de febrer de 1500 1516 1556
  • Rei juntament amb la seva mare Joana
  • Rei d'Aragó (1516-1555)
  • Si bé la unió dinàstica d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó no va unificar els regnes, els seus diferents territoris (Regne de Lleó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Regne d'Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Granada i Regne de Portugal) van quedar integrats en l'anomenada Monarquia d'Espanya o Monarquia Hispànica, que continuaria emprant oficialment la numeració castellana dels monarques i que acabaria prevalent davant les altres. A la mort de Carles II sense descendència s'inicià la Guerra de Successió Espanyola, entre el pretendent francès Felip d'Anjou, hereu segons el testament del darrer Habsburg, i l'arxiduc Carles d'Àustria. L'entronització de Felip V va significar l'establiment dels Decrets de Nova Planta, reduint els regnes de la monarquia a les lleis i costums de Castella,[50] i la progressiva denominació del monarca com a rei d'Espanya.

    Notes[modifica]

    1. Com a manente super negotia regni.
    2. Por successió hereditària.[12]
    3. Disputada amb tres regents: Felip de Castella, Juan el Tort i Don Juan Manuel[32]
    4. Disputada amb dos regents: Juan el Tort i Don Juan Manuel[34]
    5. Proclamat a Calahorra el 16 de març[38]
    6. Derrota a la batalla de Nájera.
    7. Victòria a la batalla de Nájera.
    8. Tornà a entrar a Castella per Calahorra el 27 de setembre.[40]
    9. El marquès de Villena, l'arquebisbe de Toledo i el majordom del rei[41][42]
    10. Compost pels senyors, cavallers i procuradors de les ciutats. Pels senyors: el duc de Benavente, el marquès de Villena, el comte de Trastàmara, l'arquebisbe de Toledo, l'arquebisbe de Santiago, el maestre de l'orde de Santiago, el maestre de l'orde de Calatrava, el maestre d'Alcántara i el comte de Niebla. Pels cavallers s'establia un torn de vuit membres; la primera meitat de l'any formarien part del consell: Pedro López de Ayala, Diego Hurtado de Mendoza (almirall major del rei), Juan de Velasco, Alvar Pérez de Osorio, Alfonso Enríquez, Ramiro Núnez de Guzmán, García González de Herrera (mariscal) i Diego Fernández (mariscal); i l'altra meitat de l'any: Juan Hurtado de Mendoza (majordom major del rei), Fernando Pérez de Andrada, Gómez Manrique (avançat major del rei), Diego López de Estúñiga, Alonso Fernández (senyor d'Aguilar), Pedro Suárez (avançat de Lleó i d'Astúries), Ruy Ponce de Léon i Juan González de Avellaneda. Les ciutats de Burgos, Toledo, Conca, Lleó, Sevilla, Còrdova, Múrcia-Jaén, Valladolid, Extremadura castellana, Salamanca i Zamora, designaren cadascuna dos procuradors per tornar-se la meitat de l'any la pertinença al consell.[44]
    11. Compost per 6 tutors: l'arquebisbe de Toledo, l'arquebisbe de Santiago, el maestre de l'orde de Calatrava, Juan Hurtado de Mendoza (majordom major del rei), el marquès de villena i el comte de Niebla; més els procuradors de les ciutats de Burgos, Toledo, Lleó, Sevilla, Còrdova i Múrcia, que es tornarien cada sis mesos la presència al consell.[45]
    12. En ser escollit rei d'Aragó, Ferran d'Antequera deixà com a representants seus a la regència castellana (1412-1416): el bisbe Juan de Sigüenza, el bisbe Pablo de Santa María de Cartagena, Enrique Manuel de Villena i Perafán de Ribera, avançat major d'Andalusia.[46]

    Referències[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis de Castella Modifica l'enllaç a Wikidata
    1. Martínez Díez, 2005, p. 192-203.
    2. Martínez Díez, 2005, p. 196.
    3. Martínez Díez, 2005, p. 303.
    4. Martínez Díez, 2005, p. 194.
    5. Martínez Díez, 2005, p. 271.
    6. Martínez Díez, 2005, p. 199.
    7. Salas Merino, 2007, p. 77-78.
    8. Martínez Díez, Gonzalo (2007). Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Marcial Pons Historia, p.150. ISBN 978849646747.
    9. Martínez Díez, 2005, p. 715 i 737.
    10. Procter, Evelyn S. (2010). Curia and Cortes in León and Castile 1072-1295. Cambridge University Press. p.74. ISBN 9780521135320
    11. VV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.363.
    12. Alfonso Antón, Isabel; Escalona, Julio; Martin, Georges (2004), Lucha política: condena i legitimación en la España medieval. ENS Editions. p.28. ISBN 9782847880724. — VV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.365.).
    13. Rivero, Isabel (1982). Compendio de historia medieval española. Ediciones AKAL. p.171. ISBN 9788470901256.
    14. Salas Merino, 2007, p. 106-107.
    15. Muñoz Machado, Santiago (2002). Los grandes procesos de la historia de España. Editorial Critica. p.40. ISBN 9788484323471.
    16. de Francisco Olmos, José María; Novoa Portela, Feliciano (2008). Historia i evolución del sello de plomo. Real Academia Matritense de Heráldica i Genealogía. p.86. ISBN 9788488833044.
    17. D.A.S., 1797, p. 238.
    18. Ortiz i Sanz, Joseph (1797). Compendio Cronológico De La Historia De España: Desde Los Tiempos Mas Remotos, Hasta Nuestros Días. 4. Imprenta Real, p.221.
    19. Ortega Villoslada, Antonio (2008). El reino de Mallorca i el mundo Atlántico, 1230-1349: evolución político-mercantil. Netbiblo. p.52. ISBN 9788497453264.
    20. Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua i media. 1. Ediciones Rialp. p.213. ISBN 9788432118821.
    21. Menjot, Denis (2002). Murcie castillane: une ville au temps de la frontière : (1243-milieu du XVe s.). Casa de Velázquez. p.231. ISBN 9788495555267.
    22. VV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.629.).
    23. D.A.S., 1797, p. 260.
    24. Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2005). Entre la paz i la guerra: la Corona catalano-aragonesa i Castilla en la Baja Edad Media. CSIC. p.33. ISBN 9788400083885.
    25. Muñoz Machado, Santiago (2002). Los grandes procesos de la historia de España. Editorial Critica. p.44. ISBN 9788484323471.
    26. de Ayala Martínez, Carlos; Buresi, Pascal; Josserand, Philippe (2001). Identidad i representación de la frontera en la España medieval, siglos XI-XIV. Casa de Velázquez, Universidad Autónoma de Madrid. p.29. ISBN 9788495555212.
    27. Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2005). Entre la paz i la guerra: la Corona catalano-aragonesa i Castilla en la Baja Edad Media. CSIC. p.35. ISBN 9788400083885.
    28. Masià i de Ros, Ángeles (1994). Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. 1. CSIC. pp.73, 99.ISBN 9788400074456.
    29. Nieto Soria, José Manuel; López-Cordón, María Victoria (2008). Gobernar en tiempos de crisis: las quiebras dinásticas en el ámbito hispánico, 1250-1808. Silex Ediciones, p.347. ISBN 9788477372158.
    30. O'Callaghan, Joseph F. (1983). A history of medieval Spain. Cornell University Press. p.402. ISBN 9780801492648.
    31. Manrique, Cayetano (1862). Historia de la legislación i recitaciones del derecho civil de España. 3. Imprenta Nacional. p.170.
    32. Manrique, Cayetano (1862). Historia de la legislación i recitaciones del derecho civil de España. 3. Imprenta Nacional. p.209 — Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. (2005). La dinámica política. Ediciones AKAL. p.140. ISBN 9788470904332.)
    33. Cortés Martínez, Inmaculada (2006). Ibn Jaldún. El Mediterráneo en el siglo XIV: Auge i declive de los Imperios. La Península Ibérica. El entorno mediterráneo. Fundación El legado andalusí. p.83. ISBN 9788496395237.
    34. Manrique, Cayetano (1862). Historia de la legislación i recitaciones del derecho civil de España. 3. Imprenta Nacional. p.209 — Cortés Martínez, Inmaculada (2006). Ibn Jaldún. El Mediterráneo en el siglo XIV: Auge i declive de los Imperios. La Península Ibérica. El entorno mediterráneo. Fundación El legado andalusí. p.83. ISBN 9788496395237.)
    35. Cortés Martínez, Inmaculada (2006). Ibn Jaldún. El Mediterráneo en el siglo XIV: Auge i declive de los Imperios. La Península Ibérica. El entorno mediterráneo. Fundación El legado andalusí. p.83. ISBN 9788496395237.
    36. Fulgosio, Fernando (1869). Crónica de la provincia de Valladolid. Rubio. p.30.
    37. Weber, Georg (1853). Compendio de la Historia Universal. 1. Imp. de Díaz i Compañía. p.316.
    38. Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua i media. 1. Ediciones Rialp. p.392. ISBN 9788432118821.
    39. Los Trastamara i la Unidad Española (1981). Ediciones Rialp. p.298. ISBN 9788432121005.
    40. Nieto Soria, José Manuel; López-Cordón, María Victoria (2008). Gobernar en tiempos de crisis: las quiebras dinásticas en el ámbito hispánico, 1250-1808. Sílex Ediciones, p.24. ISBN 9788477372158. — Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua i media. 1. Ediciones Rialp. p.392. ISBN 9788432118821.
    41. Los Trastamara i la Unidad Española (1981). Ediciones Rialp. p.315. ISBN 9788432121005
    42. Montes Romero-Camacho, Isabel «La polémica del testamento de Juan I de Castilla i sus implicaciones castellanas». Historia. Instituciones. Documentos. Universidad de Sevilla, Secretariado de Publicaciones, 25, 1998, pàg. 437. ISSN: 0210-7716.
    43. Mínguez Fernández, José María (2000). Alfonso VI: poder, expansión i reorganización interior. Editorial NEREA. p.33. ISBN 9788489569478
    44. Colección de Cortes de los Reinos de León i de Castilla: Cortes de Madrid celebradas en el año del Nascimiento del Señor de 1391 por Enrique III durante su menor edad (1840). Imprenta de la Viuda de M. Calero. p.15
    45. Cascales, Francisco. Discursos Históricos de la Muy Noble Y Muy Leal Ciudad de Murcia. Editorial MAXTOR, 2007, p. 208. ISBN 9788497613460. 
    46. Lafuente, Modesto (1852). Historia general de España: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. 8. Establecimiento Tipográfico de Mellado. p.107.)
    47. Bermúdez Aznar, Agustín (1974). El corregidor en Castilla durante la Baja Edad Media. Departamento de Historia del Derecho, Universidad de Murcia. p.120.
    48. 48,0 48,1 Suárez Fernández, Luis «Primera etapa en la institución del Principado de Asturias». Falta indicar la publicació. Real Academia de la Historia, CXCVII, III, 2000, pàg. 443. ISSN: 0034-0626.
    49. Cordero Alvarado, Pedro. «El origen de la bordura englandada de los Carvajales extremeños». A: Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica i Genealogía (1996-1997). 4. Real Academia Matritense de Heráldica i Genealogía, 2001, p. 128. ISSN 11331240. 
    50. Moreno Cullell, Vicente. «L'Espanya centralista del segle XVIII». Sàpiens, 2012. [Consulta: 14 novembre 2013].

    Bibliografía[modifica]

    Vegeu també[modifica]