Enric III de Castella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric III de Castella

Retrat imaginari d'Enric III de Castella (1848), obra de Calixto Ortega, pertanyent al Museu del Prado i dipositat a l'Alcàsser de Segòvia. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1379 Modifica el valor a Wikidata
Burgos Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1406 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Toledo Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Sobirà de Castella i de Lleó
9 octubre 1390 – 25 desembre 1406 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Astúries (1388–)
Rei de Lleó
Rei de Galícia
Senyor de Biscaia
Senyor de Molina
Rei de Castella Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Trastàmara Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCaterina de Lancaster (1388, 1388 (Gregorià)–1406) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria de Castella, Caterina de Castella i de Lancaster, Joan II de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan I de Castella Modifica el valor a Wikidata  i Elionor d'Aragó i de Sicília Modifica el valor a Wikidata
GermansFerran d'Antequera i Miquel de Castella i Lleó Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Orígens familiars[modifica]

Primer fill de Joan I de Castella i la seva primera esposa Elionor d'Aragó, va néixer a Burgos el 4 d'octubre de 1379. Fou germà del també rei Ferran I d'Aragó, que fou escollit rei d'Aragó el 1412 després del Compromís de Casp i quan Enric III ja havia mort.

Ascens al tron[modifica]

Abans de ser elevat al tron va ostentar el títol de Príncep d'Astúries, càrrec creat per a ell el 1388 i que a partir d'aquest moment serà el títol designat a l'hereu reial. Succeí el seu pare al tron de Castella i Lleó el 1390, però no va assumir el poder efectiu fins al 2 d'agost de 1393, a l'edat de 13 anys, després d'un tumultuós període de canvis en la regència.

Va poder pacificar a la noblesa i restaurar el poder reial, amb el suport dels nobles de segona fila i desplaçant així els seus parents més poderosos (com Alfons Enríquez i Elionor de Navarra). Derogà privilegis abans concedits a les Corts de Castella, com l'alcabala i el dret a assistir al Consell Reial, impulsà la figura dels corregidors a les ciutats, i sanejà l'economia del Regne de Castella. Així mateix, disminuí les persecucions contra els jueus promulgant diversos edictes contra la violència, que havia sigut particularment greu en 1391.

El 1395 es produeix la Destrucció de Gijón, que acaba amb la revolta d'Alfonso Enríquez[1]

Política exterior[modifica]

Durant el seu regnat, la flota castellana va obtindre diverses victòries contra els anglesos; el 1400 va enviar una flota de guerra que va destruir la base pirata de Tetuan, a l'Àfrica del Nord. El 1402 va començar la colonització de les Illes Canàries, enviant a l'explorador francés Jean de Béthencourt.

Va aturar una invasió portuguesa, iniciada el 1396 amb un atac a Badajoz, consolidant finalment la pau amb l'acord firmat amb Joan I de Portugal el 15 d'agost de 1402.

Va donar suport a les pretensions pontifícies del Papa Benet XIII d'Avinyó i va reprendre la campanya contra el Regne de Granada, aconseguint una important victòria a Collejares, prop d'Úbeda el 1406, encara que no va poder completar-la al sobrevenir-li la mort. També va enviar a dues ambaixades davant de Tamerlà, la primera encapçalada per Hernán Sánchez de Palazuelos i la segona per Ruy González de Clavijo, amb l'objectiu de formar una aliança contra l'imperi Otomà.[2]

Tractat de Baiona[modifica]

El 1388, i en virtut del Tractat de Baiona, es va concertar el seu casament amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant, duc de Lancaster, i Constança de Castella. Aquesta última era filla de Pere I el Cruel i neboda del seu avi Enric II de Castella. Això va permetre culminar el conflicte dinàstic, refermar la Casa de Trastàmara, i establir la pau entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de Castella.

Núpcies i descendents[modifica]

El 1393 es casà a la catedral de Madrid amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant i Constança de Castella. D'aquesta unió nasqueren:

Enric III va morir el 25 de desembre de 1406 a l'edat de 27 anys. Amb la seua salut afectada, els últims anys ja havia delegat part del poder efectiu en el seu germà Ferran d'Antequera. A la mort del rei, i davant la minoria d'edat del seu fill, Ferran d'Antequera i Caterina de Lancaster actuaren de regents.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric III de Castella
  1. Boletin de la Real Academia de la Historia (en castellà). tom CXCVII, n.III. Real Academia de la Historia, 2000, p. 432. 
  2. Ramón Blecua y Claudio Feijóo. El nuevo “Gran Juego”: implicaciones de un acuerdo de asociación estratégica entre China e Irán (en castellà). Fundación Real Instituto Elcano, 4/9/2020 [Consulta: 14 gener 2024]. 


Precedit per:
Joan I
Rei de Castella
Rei de Lleó

1390-1406
Succeït per:
Joan II