Alcàsser de Segòvia

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Alcàsser de Segòvia
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Nom en la llengua original(es) Alcázar de Segovia Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAlcàsser Modifica el valor a Wikidata
Part deCiutat Vella de Segòvia i Aqüeducte Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancisco de Mora
Juan de Herrera
Gaspar de Vega Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Úsacadèmia militar, residència oficial, Trésor royal (en) Tradueix, presó i museu Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Revolts in Segovia (1506) (en) Tradueix
Concòrdia de Segòvia
Tractat de Blois (1505)
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Guerra de Successió Espanyola
conquesta feudal hispànica
Guerra del Francès
Guerres Carlines
Revolts in Segovia (1476) (en) Tradueix
revolta de les Comunitats de Castella
Segona Guerra de Successió castellana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura herreriana
arquitectura mudèjar
arquitectura gòtica
arquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra, granit i fusta Modifica el valor a Wikidata
Castle chapel (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg1
Torre mestra
Muralla
Drill hall (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Barbacana
Fossat
Merlet
Adarb
Pont llevadís
Torre albarrana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSegòvia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Reina Victoria Eugenia, s/n, 40003 Segovia Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEresma i Clamores River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 57′ 09″ N, 4° 07′ 57″ O / 40.9525°N,4.1325°O / 40.9525; -4.1325
Format perPlaza de la Reina Victoria Eugenia (en) Tradueix
Casa de la Química
Monument a Daoíz i Velarde Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1985 (9a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
Tipusmonument històric
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000861
Bé d'interès cultural
Plaza de la Reina Victoria Eugenia
Tipusmonument
Data3 juny 1931
Activitat
Propietat deCorona de Castella (1122–)
Monarquia Hispànica (1479–)
Acadèmia d'Artilleria de Segòvia (1764–)
Board of trustees of the Alcázar of Segovia (en) Tradueix (1951–) Modifica el valor a Wikidata
OcupantBoard of trustees of the Alcázar of Segovia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals754.946 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalcazardesegovia.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 103173630154114 Twitter: Alcazar_Segovia Modifica el valor a Wikidata

L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores. El castell va ser una de les inspiracions per al castell de la bruixa de la Blancaneus de Walt Disney.

Història[modifica]

Les restes més antigues trobades al lloc són uns carreus de granit similars als de l'aqüeducte romà, el que fa suposar que en temps de la dominació romana de la ciutat ja devia haver-hi un castro o fortificació. Sobre les restes d'aquest, l'alcàsser va ser erigit com a fortalesa andalusina. La primera notícia documental que es conserva de l'edifici data de l'any 1122, poc després que Alfons VI de Lleó reconquerís la ciutat, encara que no és fins a l'any 1155 quan apareix citat amb la denominació d'alcàsser, en una carta custodiada a l'arxiu de la catedral. Fou residència del rei Alfons VIII. El 1258, regnant Alfons X, es va enfonsar el palau quan el rei es trobava al seu interior. Aquest nucli més antic correspon amb la sala d'armes. Va ser nombroses vegades restaurat i ampliat, possiblement des d'Alfons X fins a Felip II. A aquest últim es deu el seu aspecte actual, la seva silueta el fa únic entre els castells espanyols.

A l'edat mitjana, per la seva seguretat com per la proximitat de zones de caça, l'Alcàsser es va convertir en una de les residències favorites dels reis de Castella, especialment d'Alfons X. Va ser habitat moltes vegades i va arribar a ser un dels més sumptuosos palau-castells al segle xv.

L'any 1719 els presos d'Estat de la Guerra de Successió Espanyola van ser traslladats a aquest alcàsser. Hi destaquen entre d'altres, el general Joan Baptista Basset i Ramos i els coronels Sebastià Dalmau i Josep Vicent.[1]

La fortalesa va servir posteriorment com a presó d'Estat fins que el 1762 Carles III va fundar a Segòvia el Reial Col·legi d'Artilleria que va tenir la seva seu a l'alcàsser. El 1862, un incendi va destruir els sostres de les sales nobles, que van poder ser reconstruïdes fidelment amb posterioritat gràcies a l'existència de gravats. El 1931 va ser declarat monument històric artístic. L'any 1953 es va crear el patronat de l'alcàsser que és el responsable del museu que es pot visitar en el seu interior.

Referències[modifica]

  1. Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàsser de Segòvia