Múnia de Castella

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Múnia I de Castella)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMúnia de Castella
Nom original (es) Muniadona de Castilla
Biografia
Naixement 995 (Gregorià)
Mort 13 juliol 1066 (Gregorià) (70/71 anys)
 Monarca de Pamplona 

Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte i reina consort de Pamplona
Cònjuge Sanç Garcés III de Pamplona
Fills Ferran I de Lleó
Garcia Sanxes III de Pamplona
Gonçal I de Ribagorça
Ximena Sanxes
Pare Sanç I Garcia de Castella
Germans Garcia II de Castella
Modifica les dades a Wikidata

Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.

Vida i drets dinàstics[modifica]

Filla segona del comte de Castella Sanç I Garcia i de la seva dona Urraca Salvadórez, de la família comtal Banu Gómez, Múnia contragué matrimoni amb el futur rei de Navarra, d'Aragó, comte de Sobrarb i comte de Ribagorça Sanç III de Navarra, dit el Major, al voltant de 1011. D'aquest matrimoni en tingueren quatre fills:

El 1017, el comte de Ribagorça, Guillem de Ribagorça, va ser assassinat durant una expedició a la vall d'Aran[2], lloc en el qual aspiraven a la successió del comte i dels seus territoris[3] tant Major Garcia, filla de comte de Castella Garcia I i d'Ava de Ribagorça i vídua de Ramon III de Pallars Jussà, com el rei Sanç Garcia III, que reclamava els drets dinàstics de la seva esposa Múnia, néta d'Ava de Ribagorça i besnéta de Ramon III de Ribagorça. El 1017 les tropes navarreses van envair el comtat i Sanç es féu amb el control dels territoris de Guillem Isarn.[4]

Novament, el 1028, foren invocats els seus drets dinàstics. Després de l'assassinat del comte Garcia Sanç de Castella - comès per membres de la família Vela a Lleó -, el rei Sanç el Major es féu amb el control del comtat ja que la seva esposa Múnia er agermana del difunt. No obstant això, el seu fill Ferran fou designat amb el títol comtal en 1029.[5]

Testament[modifica]

Féu testament el 13 de juny de 1066, segons el qual determinava la cessió definitiva dels cavalls que havia prestat als qui els gaudien fins al moment i la llibertat dels sarraïns convertits al cristianisme que es trobaven sota la seva dependència. Va declarar el monestir de Sant Martí de Frómista, que ella havia edificat, titular dels seus béns seents, assignant-li a més altres possessions a Bobadilla i Agero, les tèrcies decimals de Frómista i Población de Campos, així com mig prat i una serna a Villota. Va dividir les ovelles, vaques i egües que posseïa a Frómista entre els centres eclesiàstics de Santa Maria, Sant Joan Baptista i Sant Martí, i les vaques que tenia a Astúries entre el lloc on fos enterrada, el monestir de Sant Martí de Frómista i els tres monjos que s'encarreguessin d'orar per la seva ànima.

Referències[modifica]

Bibliografía[modifica]

  • Pérez Celada, Julio A. Documentación del Monasterio de San Zoilo de Carrión (1047-1300). Ediciones J.M. Garrido Garrido, 1986. ISBN 84-86371-09-0. 
  • Salazar y Acha, Jaime de. Una hija desconocida de Sancho el Mayor. Pamplona: Institución Príncipe de Viana, 1988. 


Precedida per:
Guillem I
Comtessa de Ribagorça
10171032
Succeïda per:
Sanç III
Precedida per:
Garcia I
Comtessa de Castella
amb Sanç III
10291032