Ximena Sanxes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1018  |
| Mort | 1062 (Gregorià) (43/44 anys) |
| Sepultura | Panteó de reis de San Isidoro de León |
 Reina consort Regne de Lleó | |
| Reina consort de Lleó | |
| | |
| Altres | |
| Títol | Infant de Pamplona Reina consort Reina consort de Lleó |
| Família | Dinastia Ximena |
| Cònjuge | Beremund III de Lleó |
| Pares | Sanç Garcés III de Pamplona i Múnia I de Castella |
| Germans | Garcia Sanxes III de Pamplona, Ferran I de Lleó, Ramir I d'Aragó i Gonçal I de Ribagorça |
Ximena Sanxes (1018 - 1062 (Gregorià)) va ser reina consort de Lleó entre 1034/35 i 1037.
No es tenen gaires dades sobre Ximena.[1] Va néixer vers 1018 o 1020, va ser la menor de les dues filles del rei Sanç III de Pamplona, i de Múnia de Castella.[2] Aquesta filiació és recent, des del segle XIII els cronistes l'havien considerat filla del comte Sanç de Castella, fins i tot confonent el seu nom per Teresa, basant-se en la làpida del seu sepulcre.[3] Salazar va descartar això basant-se en dos documents de 21 i 23 de desembre de 1062, on consta tota la família reial en una donació a la catedral de Lleó i on s'esmenta Ximena com a germana de Ferran I de Lleó.[4] La seva onomàstica també tindria sentit, atès que la seva àvia també es deia Ximena.[2]
Es va casar amb Beremund III de Lleó en una data indeterminada entre el 23 de gener de 1034 i el 17 de febrer de 1035, data en què se'ls documenta de manera conjunta per primera vegada,[5] en una donació de diversos territoris a la diòcesi de Palència.[1] El seu matrimoni hauria servit per recolzar el rei lleonès i posar fi a la crisi que s'havia produït a la mort del seu pare, Alfons V,[6] a més Beremund III quan es va casar devia tenir uns divuit anys i encara rebia l'ajuda de la seva madrastra Urraca, i la mare d'aquesta, Ximena, en els assumptes de govern. El 1036 i 1037, la reina torna a aparèixer en documents amb el rei; el darrer any el va acompanyar a Galícia per atorgar al monestir de Celanova la jurisdicció sobre els homes que vivien i haguessin de viure en territori del cenobi. Poc després la reina va enviudar arran de la mort de Beremund III a la batalla de Tamarón.[1]
Malgrat que les cròniques diuen que el matrimoni va tenir un fill anomenat Alfons, no està constatat documentalment.[1] A més, després de la mort del rei, el 1037, la reina vídua no torna a aparèixer en la documentació fins al 21 i 23 de desembre 1062, en els documents esmentats anteriorment, acompanyant la resta de la família reial. Salazar esmenta que als documents és qualificada de devota, a banda de constantar que va ser tinenta del monestir de Veiga.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fernández del Pozo, José María. «Jimena Sánchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Salazar Acha, 1988, p. 190.
- ↑ Salazar Acha, 1988, p. 185.
- ↑ Salazar Acha, 1988, p. 189.
- ↑ 5,0 5,1 Salazar Acha, 1988, p. 184.
- ↑ Salazar Acha, 1988, p. 191.
Bibliografia[modifica]
- Salazar Acha, Jaime de «Una hija desconocida de Sancho el Mayor, reina de León». Príncipe de Viana, núm. 8, 1988, pàg. 183-192.