Constança de Sicília

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la muller de Pere el Gran. Vegeu-ne altres significats a «Constança I de Sicília».
beata
Simpleicons Interface user-outline.svgConstança II de Sicília
reina
D. Constança de Hohenstaufen, Rainha de Aragão - The Portuguese Genealogy (Genealogia dos Reis de Portugal).png
La reina en la Genealogia dos reis de Portugal, 1530-1534
Nom original Costanza
Naixement 1249
Catània (Regne de Sicília)
Mort 9 d'abril de 1302
Barcelona (convent de Santa Clara)
Sepultura Catedral de Barcelona (des de 1852, fins a 1835 al Convent de Sant Francesc de Barcelona)
Residència Barcelona
Commemoració en Església Catòlica
Festivitat 17 de juliol
 Reina de Sicília
Blason Sicile Insulaire.png
1282 – 1285
Juntament amb Pere el Gran

Dinastia Hohenstaufen i Casal de Barcelona
Cònjuge Pere el Gran
Fills
Pares Manfred I de Sicília i Beatriu de Savoia
Modifica dades a Wikidata

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1247 - Barcelona, 8 d'abril de 1302)[1] fou reina consort d'Aragó i de València i comtessa de Barcelona (1276-1285), i reina de Sicília (1282-1302). Proclamada beata per l'Església Catòlica.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Era néta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.[1]

Ascens al tron sicilià[modifica | modifica el codi]

Es va casar el 1262[1] amb l'infant Pere d'Aragó, fill del comte-rei Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalano-siciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en detriment dels interessos francesos.

Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Manfred, els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la Corona d'Aragó el 1276. En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tos dos van ser coronats el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Armes de la reina Constança.

El dot de Constança de Sicília ascendia a 50.000 unces d'or i estava format per objectes de gran valor, destinats a representar de manera tangible la rica herència cultural i política que Constança aportava al regne d'Aragó: entre ells hi havia un faldistorium d'or, el tron en forma de tamboret que era un dels símbols del poder per als sobirans medievals.[2]

Es va casar el 13 de juny de 1262 a la catedral de Montpeller l'infant Pere d'Aragó, fill i hereu de Jaume I.[1] D'aquest matrimoni tingueren:

El 1285 va enviudar i el 1297 es va traslladar definitivament a Catalunya. Amb les rendes del testament del seu marit va ordenar la construcció de dos hospitals per a pobres, a Barcelona i València, regentats per franciscans. Es retirà al convent de Santa Clara de Barcelona, on morí el 8 d'abril de 1302,[1] dia de Divendres Sant.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Sepulcre amb les restes de la reina a la Catedral de Barcelona

Va ser soterrada al convent de Sant Francesc de Barcelona. Quan després de l'incendi i saqueig de 1835 va ser enderrocat el convent, les seves restes i les d'altres personatges reials enterrats en aquell convent van ser traslladades primer a l'arxiu municipal i després a la catedral de Barcelona. La reina Isabel II finançà la construcció d'uns ossaris, que van ser instal·lats en una capella del claustre de la catedral. Recentment, les restes reials contingudes en aquests ossaris han estat traslladades a l'interior del temple en unes urnes de nova construcció.

Per la seva vida virtuosa, que influí en la dels seus fills (entre ells santa Elisabet de Portugal), aviat va començar a ser venerada i se'n parlà d'aparicions als seus fills Frederic i Jaume. Fou finalment proclamada beata per l'Església per la seva actitud favorable a la política papal. La seva festivitat se celebra el 17 de juliol.

Dante la lloa al Purgatori (III, 143), anomenant-la la «buona Costanza».


Precedida per:
Carles I
Reina de Sicília
amb Pere I

12821302
Succeïda per:
Jaume I

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 59-72. 
  2. Les reines d'Aragó i Sicília. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constança de Sicília Modifica l'enllaç a Wikidata