Reis de Suècia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de càrrec políticReis de Suècia
Great coat of arms of Sweden.svg
Escut d'armes de Suècia
King Carl XVI Gustaf at National Day 2009 Cropped.png
Tipus article de llista de Wikimedia
Titular Carles XVI Gustau
des del 1973
Estat Suècia
Primer titular Èric el Victoriós
Modifica dades a Wikidata
Bandera de comandament dels Reis de Suècia

Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis. Per a més informació, vegeu Reis mitològics de Suècia.

Sagues[modifica | modifica el codi]

Segons les diverses sagues i llegendes nòrdiques, es pot recrear la següent línia reial prèvia a la casa de Munsö.:

Època Antiga[modifica | modifica el codi]

Entre l'any 935 i el 1222 governaren 20 reis:

  • Èric el Victoriós
  • Olaf el Tresorer
  • Anund Jacob el govern del qual començà en 1007 o 1009 fins a 1050. A la seva mort sense fills el succeí el seu germà Emund el Vell
  • Emund el Vell qui regnà des de 1050 fins al seu emmetzinament el 1060.
  • Stenkil, noble que després de morir Emund sense descendència aconseguí d'obtenir la corona, dirigí el país de 1060 a 1066. Després de la seva mort, Suècia travessaria un període d'inestabilitat en què alguns dels seus fills foren reis.

Pagans i Cristians[modifica | modifica el codi]

Durant els anys següents a la mort de Stenkil, la inestabilitat de la corona es manifestà en una successió de reis de curta durada. És de destacar la lluita entre els cristians, cada cop més poderosos i que compartien credo amb la nova dinastia i els pagans, que recolzaren diversos pretendents. La llista és la següent:

  • Erik Stenkilsson succeí nominalment el seu pare, però morí a l‘any, quan en 1067 s'enfrontà a Erck el Pagà, un altre pretendent al tron.
  • El també fill de Stenkil, Halsten Stenkilsson, fou proclamat rei en 1067, però el seu regnat acabà en 1070, rebutjat per la facció pagana.
  • Anund Gårdske, príncep d'origen rus, regnà de 1070 a 1075 quan fou deposat per Haakon el Roig, recolzat pels cristians.
  • Haakon el Roig, possiblement fill de Stenkil també, fou rei de les terres cristianes des de 1070 i des de 1075 d'una Suècia unida, que en 1079, després de la seva mort fou heretat pel seu germà.
  • Inge I, un altre fill de Stenkil, va prendre el poder el 1079, encara que el 1084 de nou fou rebutjat pels pagans.
  • Aquests escolliren Blot-Sven com a rei en 1084. Tanmateix, després de la seva mort en 1087 Inge recuperà gairebé tot el poder
  • Erik Årsäll, fill de l'anterior fou elegit com a candidat pels pagans però a penes havia regnat entre 1087-1088, quan Inge reunificà el país.
  • Inge I, governaria ininterrompudament entre 1088 i 1105.

Els Sverker i els Erik[modifica | modifica el codi]

Blasó de Valdemar Birgersson (1252).

Els Folkung[modifica | modifica el codi]

La dinastia Folkung família noble que accedí al tron amb Birger Jarl, i regnà entre 1222 i 1521. Els reis foren:

Interregne[modifica | modifica el codi]

La impopularitat de Magnus II Erikson i del seu fill Haakon Magnusson va fer que el consell del regne entregués la corona a Albert III de Mecklemburg, qui regnà entre 1364 i 1389, quan els Folkung recobraren el poder.

Segell de Margarida I.

Unió de Kalmar[modifica | modifica el codi]

  • Margarida I, reina de 1389 a 1396, es convertí en l'hereva del tron després del govern d'Albert de Mecklemburg, unint la corona de Suècia a les altres que ja posseïa (Noruega i Dinamarca) instaurant el que fou conegut com a Unió de Kalmar.
  • Eric de Pomerània, la va succeir, regnà entre 1396 (encara que fins a 1412 Margarida governà de facto) i 1434, quan una sublevació el va fer fora del tron. El 1435 aconseguí de recuperar la corona, per a perdre-la el 1436. El poder passà a Carles VIII Knutsson, que es proclamà regent. Per seguna vegada es reinstaurà en el tron, encara que el 1439 fou finalment expulsat.
  • Cristòfor de Baviera, era nebot d'Eric, qui moirí sense descendència. Per això heretà Dinamarca i Noruega, i es convertí en candidat al tron suec. Després de dos anys amb el tron vacant, el consel el proclamà rei el 1441, i va regnar fins a la seva mort en 1448.
Blasó de Carles VIII.

Període d'Inestabilitat[modifica | modifica el codi]

Els Vasa[modifica | modifica el codi]

Vasa

La dinastia Vasa, entre 1521 i 1654.

La dinastia Palatina[modifica | modifica el codi]

La dinastia Palatinat-Zweibrücken, entre 1654 i 1720.

La Casa de Hesse[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Casa de Hesse
Hesse

La Casa de Hesse, entre 1720 i 1751, amb un sol rei:

Els Holstein-Gottorp[modifica | modifica el codi]

La dinastia Holstein-Gottorp, entre 1751 i 1818.

Els Bernadotte[modifica | modifica el codi]

Bernadotte

L'actual dinastia Bernadotte, instaurada pel general francès Jean Baptiste Jules Bernadotte, durant els esdeveniments que transformaren Europa durant les Guerres Napoleòniques. Començà el seu regnat el 1810 i continua encara avui dia.