Valdemar Birgersson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaValdemar Birgersson
Waldemar of Sweden (1240s) bust 2009 Skara (2).jpg
Nom original (sv) Waldemar
Biografia
Naixement 1239
Mort 1302 (62/63 anys)
Nyköping Castle Tradueix
 Monarca de Suècia 

Activitat
Ocupació Polític
Família
Família Casa de Folkung
Cònjuge Sophia of Denmark Tradueix
Fills Ingeborg of Sweden Tradueix
Marina Valdemarsdotter of Sweden Tradueix
Richeza of Sweden, Queen of Poland Tradueix
Caterina de Suècia
Margareta Valdemarsdotter av Sverige Tradueix
Erik Valdemarsson Tradueix
Pares Birger Jarl TradueixIngeborg Eriksdotter of Sweden Tradueix
Germans Catherine Birgersdotter of Bjelbo Tradueix, Ingeborg Birgersdotter of Bjelbo Tradueix, Rikissa Birgersdotter Tradueix, Eric Birgersson Tradueix, Magnus III, Gregers Birgersson Tradueix i Benedict, Duke of Finland Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Valdemar BirgerssonWaldemar (alemany) Valdemar Birgersson (anglès) — (1239 - 26 de desembre del 1302) fou rei de Suècia entre els anys 1250 i 1275.

Valdemar era fill de la princesa sueca Ingeborg Eriksdotter i Birger Jarl, de la Casa de Bjelbo. Durant els primers setze anys del seu regnat, fou Birger Jarl qui governà realment. Birger Jarl havia sigut el governant de facto de Suècia des del 1248, abans del regnat de Valdemar, durant el regnat d'Eric XI. La mare de Valdemar era una de les filles del rei de Suècia Eric X i la princesa Riquilda de Dinamarca.

Quan el rei Eric XI va morir el 1250, Valdemar fou elegit rei. Fins i tot després de la majoria d'edat de Valdemar el 1257, Birger Jarl retingué el domini del país. Després de la mort de Birger el 1266, Valdemar entrà en conflicte amb el seu germà petit Magnus Birgersson, Duc de Södermanland, qui va voler el tron per a ell.

El 1260 Valdemar es casà amb Sofia de Dinamarca la filla gran del rei danès Eric IV i Jutta de Saxònia. Valdemar també va tenir una relació amb la seva cunyada Jutta de Dinamarca. El 1272 Jutta va visitar Suècia i es convertí en l'amant de Valdemar. De resultes de l'afer tingueren un fill el 1273. L'any següent Jutta fou ingressada a en un convent i Valdemar fou obligat a fer un pelegrinatge a Roma per demanar l'absolució del Papa.

Valdemar va ser deposat pel seu germà petit Magnus després de la Batalla de Hova a Tiveden el 14 de juny de 1275. Magnus rebia el suport del seu germà, Eric Birgersson, Duc de Småland i del rei de Dinamarca Eric V qui va proporcionar soldats danesos. Magnus fou escollit com a rei dels suecs com a Magnus III a les Pedres de Mora.

El 1277 Sofia es va separar del seu cònjuge i retornà a Dinamarca. El 1277 Valdemar recuperà províncies a Götaland al sud del regne i prengué el títol de Duc de Götaland. Tanmateix, Magnus les recuperà cap al 1278. El 1288 Valdemar va ser empresonat pel Rei Magnus al Castell de Nyköping[1] (Nyköpingshus) i va viure obertament amb amants a la seva còmoda presó.

Família[modifica]

Valdemar es casà amb Sofia de Dinamarca (morta el 1286) l'any 1260 i es separaren el 1277. Van tenir sis fills:

  1. Ingeborg Valdemarsdotter de Suècia, Comtessa de Holstein; cònjuge de Gerard II, Comte de Holstein-Plön.
  2. Erik Valdemarsson de Suècia (1272–1330)
  3. Marina Valdemarsdotter de Suècia; cònjuge de Rodolf, Comte de Diepholz
  4. Riquilda Valdemarsdotter de Suècia (morta c. 1292); cònjuge del rei de Polònia Przemysł II
  5. Katarina Valdemarsdotter de Suècia (morta el 1283)
  6. Margareta Valdemarsdotter de Suècia, una monja.

Referències[modifica]

  1. Line, Philip. Kingship and State Formation in Sweden: 1130 - 1290 (en anglès). Brill, 2007, p. 541. ISBN 9004155783. 

Bibliografia[modifica]

  • Adolfsson, Mats När borgarna brann - svenska uppror (Stockholm: Natur och kultur, 2007)
  • Larsson, Mats G. Götarnas Riken : Upptäcktsfärder Till Sveriges Enande (Bokförlaget Atlantis AB. 2002) ISBN 978-91-7486-641-4
  • Kyhlberg, Ola Gånget ut min hand (Riddarholmskyrkans stiftargravar Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitets Akademien, Stockholm: 1997)
  • Schück, Herman Kyrka och rike - från folkungatid till vasatid (Stockholm: 2005)