Èric el Victoriós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÈric el Victoriós
MELLIN(1850) p1.264 ERIK SEGERSALL.jpg
Nom original (sv) Erik VIII.
Biografia
Naixement 945 (Gregorià)
Mort 995 (49/50 anys)
Gamla Uppsala (Suècia)
Lloc d'enterrament Gamla Uppsala
  Monarca de Dinamarca 

992 – 993
← Sven Tveskæg
  Monarca de Suècia 

970 – 995
← Emund II EricssonOlaf Skötkonung →
Activitat
Ocupació Polític
Família
Família Casa de Munsö
Cònjuge Sígrid l'Altiva
Aud Haakonsdottir of Lade Tradueix
Gunhilda (995 (Gregorià)–)
Fills Olaf Skötkonung
Holmfrid of Sweden Tradueix
Pare Björn Eriksson Tradueix
Germans Olof II de Suède
Modifica les dades a Wikidata

Èric Björnsson o Èric VIII de Suècia, més conegut com a Èric el Victoriós (nòrdic antic: Erik Segersäll) (920 - 995). Rei de Suècia pertanyent a la casa de Munsö, entre els anys 970 i 995. Rei de Dinamarca entre els anys 992 i 993. Fill de Björn III de Suècia.[1][2] És considerat el primer rei que va tenir sota el seu poder l'àrea que avui inclou les àrees sueques de Svealand, Västergötland i Östergötland, és a dir la Suècia de l'Alta Edat Mitjana. Segons les fonts que tracten sobre el seu regnat (sagues islandeses i la crònica d'Adam de Bremen), Èric va prendre possessió del tron cap a l'any 970, governant juntament amb el seu germà Olof II de Suècia. Aproximadament cap a l'any 975, Olof va morir i Èric va passar a regnar sòl.[3]

Segons les sagues, Olof havia tingut un fill, Styrbjörn el Fort, que probablement era el cap d'una tribu d'Escània i que després de la mort del seu pare ambicionava el tron. Èric es va negar a reconèixer els drets del seu nebot, i aquest es va aliar amb els jomsvikings de Jomsborg, mercenaris que habitàven a les illes de Wolin, amb els quals va dirigir una campanya cap a Uppland per enfrontar-se a Èric. Al voltant de l'any 985, els exèrcits d'Èric i de Styrbjörn es van enfrontar als afores d'Upsala, que va finalitzar amb la victòria d'Èric. A ran d'aquella batalla, se li va atorgar a Èric el sobrenom de "el Victoriós".

Èric també hauria expulsat al rei Svend I de Dinamarca i regnat en aquell regne després d'haver portat a terme una marxa de conquesta per terres daneses i venjar el suport dels danesos cap al seu nebot. Va regnar durant molt poc temps com a rei de Dinamarca, perquè una malaltia el va obligar a tornar cap a Uppsala. Va morir l'any 995.[4]

Herència[modifica]

Èric va contraure matrimoni amb Sígrid l'Altiva, i com a fruit d'aquesta relació van néixer tres fills:

  • Emund Eriksson (n. 965), qüestionat pels historiadors.
  • Holmfrid Eriksdotter (n. 968), també qüestionada pels historiadors que consideren que hi ha més probabilitats que fos filla i no germana d'Olaf. Algunes sagues mencionen el seu matrimoni amb el jarl de Lade, Sveinn Hákonarson de Noruega.
  • Olaf Skötkonung.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 von Lohmeier, G; Levin, JL. Der Europäischen käyser -und königlichen Häuser historische und genealogische Erläuterung (microfilm) (en suec). 3. Luneburg: Sternischen Buchdruckerei, 1730 - 1731, p. 142 - 143. 
  2. Königsfeldt, JP. Genealogisk-historiske tabeller over nordiske rigers kongeslægter (microfilm) (en suec). 2. Kjøbenhavn: Trykt i Bianco Lunos bogtrykkeri, 1856. 
  3. Bonniers Förlag, A. Den Svenska Historien (en suec). 1. Estocolm: FHL book, 1966. ISBN 195 - 197, 204. 
  4. Fraas, M; Forfedre, BV. I kommisjon hos Cammermeyers Boghandel (en noruec). Oslo: FHL book, 1939, p. 24.