Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Louise-Marie Thérèse Charlotte Isabelle d'Orléans  3 abril 1812 Palerm (Sicília) | ||
| Mort | 11 octubre 1850 (38 anys) Oostende (Bèlgica) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Cripta Reial de Laeken | ||
| Consort dels belgues | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Brussel·les | ||
| Ocupació | aquarel·lista, consort, aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa Reina Princesa Queen Consort of the Belgians (en)  | ||
| Família | Casa d'Orleans i casa de Saxònia-Coburg i Gotha | ||
| Cònjuge | Leopold I de Bèlgica (1832–1850), mort de la persona | ||
| Fills | Louis-Philippe de Belgique, Leopold II de Bèlgica, Felip de Bèlgica, Carlota de Mèxic | ||
| Pares | Lluís Felip I de França i Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies | ||
| Germans | Ferran Felip d'Orleans Maria d'Orleans Lluís d'Orleans Clementina d'Orleans Francesc d'Orleans Carles d'Orleans Enric d'Orleans Antoni d'Orleans | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
 | |||
Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (Palerm 1812 - Oostende 1850). Princesa de la Casa dels Orleans segona esposa de Leopold I de Bèlgica.[1] Va conduir una vida discreta i va rebre el malnom de «reina oblidada».[2]
Va nàixer a Palerm el dia 3 d'abril de l'any 1812, primera dels deu fills del darrere rei de França, Lluís Felip I i de Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. Els paren eren a Palerm per mor de les guerres napoleòniques.[2] Els avis paterns eren el príncep Lluís Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.
El primer rei dels belgues, Leopold, cercava aliats per a protegir el jove estat contra un possible invasió dels Països Baixos. Un matrimoni de convivència amb la filla gran del rei de França li semblava una bona pista i va començar les negociacions amb Charles Le Hon, l'ambaixador de Bèlgica a París.[2] Maria Amèlia i Lluís Felip hi veien una prova per a llur filla, Leopold era vint-i-dos anys més grand.[2] A la fi, el sentit del deure prevaldrà sobre els sentiments.[3]
Lluïsa és casa a Compiègne el 1832 amb Leopold I de Bèlgica en segones noces.[1][a] Leopold havia estat elegit rei dels belgues l'any anterior. La parella tingué quatre fills dels quals tres van arribar a l'edat adulta.
No va ser un matrimoni feliç. Sovint és sola a Laeken, lluny de la seva família mentre el seu marit passa molt de temps a la seva finca a les Ardenes,[5] o amb les seves nombroses amistançades,[6] que trobava a la ciutat balneària de Wiesbaden.[4] El 1842, Leopold II va instal·lar Arcadie Claret, una amant 36 anys més jove, en una casa prop de palau de Laken i més tard en una masia castral que Leopold va transformar per ella en un petit palau, el «Castell de Stuyvenberg».[7]
Lluïsa ja tenia una salut fràgil i problemes pulmonars. La destitució de són pare, l'exili de ses pares a Londres el 1848[5] així com la fredor a la cort dels Coburg hi afegeixen un estrés pisocològic suplementari que no li va fer bé.
Morí l'11 d'octubre de l'any 1850 a la ciutat belga d'Oostende i es va enterrar a la Cripta Reial de Brussel·les.
Descendència
[modifica]- Leopold II de Bèlgica, nat a Brussel·les el 1835 i mort al Palau de Laken el 1909.Va casar-se amb l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'Àustria.
- Felip de Bèlgica, comte de Flandes, nat el 1837 Laken i mort el 1905 a Brussel·les. Casat amb la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen.
- Carlota de Bèlgica, nada el 1840 al Palau de Laeken i morta el 1927 al monestir de Meise. Es casà amb l'emperador Maximilià I de Mèxic.
Notes
[modifica]- ↑ Hi hauria hagut un segon casament secret amb l'actriu alemanya Caroline Breuer entre 1828 i 1930, que a un moment va abandonar la carrera per viure amb Leopold a Anglaterra. Segons alguns informes, tots els documents van ser cremats i Leopold va haver de guardar silenci sobre aquest matrimoni sota pena de perdre la seva pensió anual de 50.000 lliures.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Koning Leopold I» (en neerlandès). De Belgische Monarchie. [Consulta: 14 desembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cardoen, 2024.
- ↑ Deneckere, Gita. Leopold I: de eerste koning van Europa [Leopold I, primer rei d'Europa] (en neerlandès). Antwerpen: De Bezige Bij, 2012. ISBN 978-90-8542-380-5.
- ↑ 4,0 4,1 «Le tout premier scandale sexuel belge: Léopold Ier face à l’indignation du peuple». 7sur7, 17-04-2023.
- ↑ 5,0 5,1 Vander Goten, Elise. «Qui était Louise d’Orléans, notre première reine?» (en francès). RTBF Actus. RTBF, 04-02-2025. [Consulta: 15 desembre 2025]. «Une vie maritale entre infidélité et devoir [Una vida conjugal entre infidelitat i deure]»
- ↑ Claessens, 2002.
- ↑ Leclercq, Alain. Seks in Laken: Léopold I en Leopold II (en neerlandès). Eik Uitgeverij, 2018-04-25. ISBN 978-2-39009-318-3.
Bibliografia
[modifica]- Cardoen, Sandra «Royals op zondag - Filip en Mathilde ontmoeten de eerste koningin der Belgen op expo: wie is de "vergeten" Louise-Marie? [El diumenge de la família reial Filip i Mathilde descobreixen la primera reina dels belgues a l'exposició: qui és la "oblidada" Louise-Marie?]». VRT Nieuws, 20-10-2024.
- Claessens, Henriette. Leven en liefdes van Leopold I [Vida i amors de Leopold I] (en neerlandès). Tielt: Lannoo Uitgeverij, 2002. ISBN 978-90-209-4789-2.
