Compiègne

Plantilla:Infotaula geografia políticaCompiègne
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 24′ 51″ N, 2° 49′ 20″ E / 49.4142°N,2.8222°E / 49.4142; 2.8222
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlts de França
DepartamentOise
DistricteDistricte de Compiègne
CantóCantó de Compiègne-Nord Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població40.394 (2021) Modifica el valor a Wikidata (760,72 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Compiègne
unitat urbana de Compiègne Modifica el valor a Wikidata
Superfície53,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAisne i Oise Modifica el valor a Wikidata
Altitud41 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
novembre 1430setge de Compiègne Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batle Modifica el valor a WikidataPhilippe Marini Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal60200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Jezzine
Huy (1959–)
Arona (1962–)
Landshut (1962–)
Vianden (1964–)
Bury St Edmunds (1967–)
Qiryat Tivon (1988–)
Shirakawa (1988–)
Raleigh (1989–)
Elbląg (2002–)
Guimarães (2006–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webagglo-compiegne.fr Modifica el valor a Wikidata
Instagram: compiegneagglo Modifica el valor a Wikidata

Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.[1] La comuna està situada al nord de París i es troba a la riba sud del riu Oise.

La ciutat és coneguda per ser el lloc on es va firmar l'Armistici de Compiegne, el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial. Així com el lloc escollit pel Tercer Reich per signar l'Armistici del 22 de juny de 1940 on s'establí les condicions oficials de l'ocupació alemanya de França.[2]

Història[modifica]

Antiguitat[modifica]

Les primeres traces de població humana a la regió de la comuna de Compiègne es remunten a l'inici del 5000 A.C. i continuen fins a la conquesta romana.[3] A l'època de la Gàl·lia romana, Compiègne va ser un punt de pas per creuar el riu Oise connectat a la xarxa de vies secundàries a la frontera dels territoris dels Bellovaques (Beauvais) i dels Suessions (Soissons). Un guè es trobava al lloc anomenat el Clos des Roses entre Compiègne i Venette. Al barri del Clos des Roses s'han trobat les restes d'un edifici romà, el qual es creu que podia ser una fortificació militar.[4] Als voltants de la ciutat hi han presencia de viles romanes.[5][6]

Edat Mitjana[modifica]

Alt Mitjana[modifica]

El suburbi de Saint-Germain sembla ser el primer lloc habitat situat dins de l'actual ciutat de Compiègne ja que la ciutat, en el seu emplaçament actual, és relativament recent. Aquesta ciutat va créixer al voltant del castell de Compiègne, establert pels dels reis de França. Compiègne va estar associada a la corona de França des de l'arribada dels Merovingis. El document més antic que l'esmenta és un diploma de Khildebert I el 547.

Carles II el Calb (823-877), rei de França i emperador d'Occident, va establir a la ciutat la seva residencia habitual. En aquesta ciutat va signar el tractat de Compiègne, l'any 867,[7][8][9] cedint les regions de Cotentin, Avranchin així com les illes del Canal a Salomó, rei de Bretanya.[10]

El 2 de gener de 876, Carles el Calb va ordenar la construcció de la col·legiata Santa Maria, lo que en un futur passaria a ser l'actual abadia de Saint-Corneille, on va ser consagrat pel papa Joan VIII el 5 de maig de 877.[11] Per aquesta construcció es va inspirar en l'Aix-la-Chapelle. Des de ençà esdevingué aquesta edificació el nucli al voltant del qual la ciutat començà a desenvolupar-se i el rei hi construí un nou palau.

El seu fill Lluís el Tartamut va ser coronat rei a Compiègne el desembre de 877 també a l'abadia de Saint-Corneille per l'arquebisbe Hincmar de Reims i hi va morir l'any 879, després de la derrota l'any 883 de Carlemany contra els normands. Va ser enterrat a l'abadia de Saint-Corneille.

Època contemporània[modifica]

Revolució i Imperi[modifica]

L'any 1790 es va crear el departament de l'Oise després del desmantellament dels antics governs de les Illes de França i Picardia. El 1794 les setze germanes carmelitanes de Compiègne van ser jutjades i guillotinades. Georges Bernanos es va inspirar en la seva història per escriure la seva obra Dialogues des Carmelites.

El 1804, el castell de Compiègne va passar a formar part del domini imperial després de l'abdicació del rei Carles IV d'Espanya davant de Napoleó. El març de 1810, l'emperador es va trobar allí per primera vegada amb Maria Luisa d'Àustria.

El 15 de març de 1814, els prussians ataquen la ciutat per la carretera de Noyon.

Primera Guerra Mundial[modifica]

L'11 de novembre de 1918, al bosc nacional de Compiègne, en un vagó de tren al mig d'un bosc, prop de Rethondes, es va signar l'Armistici de Compiegne de 1918 entre França i Alemanya en presència del mariscal Foch, del general Weygand i el representant alemany, Matthias Erzberg[12] per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial.[13]

Al final de la guerra, molts edificis de la ciutat van ser destruïts i la ciutat de Compiègne va ser condecorada amb Creu de Guerra 1914-1918, el 9 de juliol de 1920.

Segona Guerra Mundial[modifica]

En el mateix lloc, en una clariana anomenada clariana de Rethondes o clariana de l'Armistici, i en el mateix vagó que al 1918, es signa l'Armistici del 22 de juny de 1940 entre França, representada per la delegació enviada pel mariscal Pétain i presidida pel General Huntziger, i Alemanya, representada pel mariscal Keitel. Adolf Hitler i molts dignataris alemanys hi eren presents l'endemà, dia inaugural de la negociació d'Armistici. L'Armistici establí les condicions oficials de l'ocupació alemanya de França, que resultà dividida en dues grans zones: la França Ocupada, directament sota control alemany, i l'anomenada Zona Lliure, sota l'autoritat de la França de Vichy.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Compiègne
  1. «Commune de Compiègne (60159) − COG | Insee». [Consulta: 12 novembre 2023].
  2. «Mémorial de l’Armistice | Chemins de mémoire». [Consulta: 12 novembre 2023].
  3. J.-Cl. Blanchet, "État des recherches archéologiques dans la région de Compiègne", Bull. de la Soc. Histor. de Compiègne, 1980, t. 27, pp. 3-32.
  4. M. Hémery, "Les origines de Compiègne", Bull. de la Soc. Histor. de Compiègne, 1952, t. 24, p. 29.
  5. Hervé Margot «Ocupació gals-romana a la fageda de Compiègne al segle III. Un poble de terrissaires». Revue archéologique de Picardie, 1975, pàg. 23-33.
  6. Fanny Dolle «El lloc de Champlieu, un tresor amagat al sud de Compiègne» (en francès). Courrier picard, 01-06-2019.
  7. Flach/ori Anc France V4, publicat per Ayer Publishing, ISBN 0-8337-1147-4 i ISBN 9780833711472
  8. Butlletí de la Societat arqueològica del Finistère, 2002, p. 439
  9. Joëlle Quaghebeur La Cornouaille du ixe au xiie siècle : mémoire, pouvoirs, noblesse.
  10. André Chédeville i Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne des saints et des rois, Ed. Ouest-France Université, .
  11. Compiègne, Société historique de. Bulletin de la Société historique de Compiègne (en francès). La Société, 1904. 
  12. Smith, Leonard V.; Stephane, Audoin-Rouzeau; Becker, Annette. France and the Great War (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 157. ISBN 0521666317. 
  13. Bevans, Charles Irving. «Armistice with Germany». A: Treaties and Other International Agreements of the United States of America, 1776-1949 (en anglès). vol.2: Multilateral, 1918-1930. Charles Irving Bevans, 1968, p. 9-19. 

Bibliografia[modifica]