Tricot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Tricot (Oise)».
Patró bàsic de punt de tricot. fils paral·lels ziga-zaga longitudinal al llarg del teixit, cada bucle assegura un bucle d'un bri adjacent de la fila anterior.

El tricot, o teixit de punt d'ordit, és una família de mètodes de teixir en què el fil "zigzagueja" al llarg de la longitud de la tela, és a dir, columnes següents adjacents de teixit de punt, en lloc d'una sola fila ("curs"). En contraposició, el teixit de punt a través de l'ample de la tela es denomina teixit de punt de trama. Ambdós permeten una varietat important de punts i de motius, tant a mà com a màquina.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Essencialment el «tricot» consisteix en una sèrie de llaçades - anomenades punts - unides entre si de manera que constitueixin una malla.[1]

És un mètode que es sol emprar per teixir els materials típics com la llana, o el fil de cotó, però també qualsevol altre tipus de fibra tèxtils A diferència de les altres teles teixides formades d'un encreuament de fils d'ordit i de fils de trama, el tricot, en canvi està constituït per un sol fil, que arrissant-lo es fa passar pels bucles així formats, tot sovint amb l'ajuda d'una o diverses agulles de tricotar. [2]

Atès que l'ordit requereix que el nombre de tirades de fil separades ("extrems") sigui igual al nombre de punts d'una fila, el teixit de punt per ordit gairebé sempre es fa a màquina, no a mà. A nivell industrial, una tricotosa és una màquina per a teixir gènere de punt que funciona amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d'una fontura, per dins de les quals poden lliscar de forma successiva impulsades per unes lleves.[3]

amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d'una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves

Història[modifica | modifica el codi]

Fer punt és un art mil·lenari. Per a fer punt s'utilitzen, habitualment, dues agulles llargues amb les que es maneja el fil de llana per donar forma a la llaçada. El gruix de les agulles determinarà en gran mesura la mida del punt i, al mateix temps, l'espessor de la malla o teixit resultant.

La invenció de les màquines tricotoses, diferència de les màquines de cosir i dels telers, es remunta al 1808.[4] La tricotosa circular d'agulla és de l'any 1906.[5]

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Tipus de màquines[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stephanie K. Holland. All about fabrics: an introduction to needlecraft. Oxford University Press, 28 May 1987, p. 26–. ISBN 9780198327554 [Consulta: 12 juny 2011]. 
  2. 12 June 2011, Leon. 11 June 2011. Editorial Visión Libros, p. 38–. ISBN 9788498868920 [Consulta: 12 juny 2011]. 
  3. Diccionari IEC, Tricotosa
  4. Historia de la tecnología en España, Volumen 2, pàg. 794 (en castellà)
  5. Textiles panamericanos, Volumen 66, p. 52 (en castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]