Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOrde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Nom en la llengua original(es) Orden de las Damas Nobles de la Reina María Luisa Modifica el valor a Wikidata
Tipusorde de cavalleria per a dones Modifica el valor a Wikidata
Motius del premiCivil (Orde de cavalleria)
Vigència1792 Modifica el valor a Wikidata - 
Data21 d'abril de 1792
FundadorMaria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Espanya
Guanys en premisDones nobles
Format per

El Reial Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa és un orde espanyol creat per Carles IV mitjançant un reial decret de 21 d'abril de 1792 a instàncies de la seva esposa Maria Lluïsa, perquè aquesta tingués una manera de recompensar les dones nobles que es distingissin pels seus serveis o qualitats, per la qual cosa es tracta d'una distinció reservada únicament a dones.

Història[modifica]

L'Orde va quedar definida com una institució premial, estrictament femenina, governada per la Reina i composta per trenta bandes, reservades a la primera noblesa espanyola. El primer secretari de l'Orde va ser Miguel de Bañuelos y Fuentes, cavaller pensionat de l'Orde de Carles III, i intendent general de l'Exèrcit.

La reina Maria Lluïsa, per Anton Raphael Mengs (1765)

En 1796 el rei va elevar l'Orde a dignitat nobiliària, concedint a les seves posseïdores i als seus cònjuges el tractament protocol·lari d'excel·lència, equiparant-les a la Grandesa d'Espanya i als cavallers Grans Creus de l'Orde de Carles III. Posteriorment, durant el curt regnat de Josep I d'Espanya, va signar un decret de 18 de setembre de 1809 dissolent tots els ordes militars, inclosa la femenina de Maria Lluïsa, exceptuant únicament l'Insigne Orde del Toisó d'Or, però aquestes mesures es van anul·lar lògicament després de la seva expulsió d'Espanya i la restauració borbònica. Les reines successives van heretar en el seu moment les prerrogatives de la reina fundadora de l'Orde i es va instaurar el costum que fos l'actual reina d'Espanya la que exercís la governació de l'Orde.

En un Reial decret de 28 d'octubre de 1851 es van establir uns requisits fiscals annexos a aquesta condecoració consistents en el pagament d'uns drets d'ingrés de 3.000 rals amb un termini de tres mesos per abonar-los o renunciar a la concessió. També es va incloure en el protocol de concessió la preceptiva autorització del Consell de Ministres i la seva publicació en la Gaseta de Madrid (succeït pel Butlletí Oficial de l'Estat). En 1869, després de la destitució d'Isabel II, el regent, general Francisco Serrano Domínguez va modificar la denominació de l'Orde per la de Dames Nobles d'Espanya.

Alfons XII, pel seu Reial decret de 28 de novembre de 1878, va declarar que les Dames Nobles podrien usar sobre el costat esquerre del pit, la creu de l'Orde penjant d'un llaç de cinta igual a la Banda, amb vestit alt i encara amb un altre de major etiqueta, sempre que l'acte no requereixi per la seva importància l'ús de la Banda en la forma prescrita en els estatuts de l'Orde.

El decret republicà de 24 de juliol de 1931, sense referir-se expressament a aquesta Orde, la va abolir de fet com a institució oficial. Però tant Alfons XIII, fins a gener de 1941, com el seu fill Joan de Borbó i Battenberg, comte de Barcelona, van atorgar algunes bandes d'aquesta Orde a princeses de la seva família; aquest últim a les seves filles les infantes Pilar i Margarida, per commemorar els seus divuit anys. També li va ser concedida a Sofia de Grècia en convertir-se en Princesa d'Espanya pel seu matrimoni amb el futur Joan Carles I d'Espanya en 1962 i la va lluir en la seva cerimònia de proclamació el 22 de novembre de 1975.

En l'actualitat i en virtut dels estatuts vigents es conserva una única categoria: Dama Noble i el nombre roman limitat a 30 titulars, excepte voluntat expressa dels reis. Després de la renúncia de Joan de Borbó als seus drets dinàstics el 14 de maig de 1977, durant tot el regnat de Joan Carles I, no s'han produït nous nomenaments. Encara que formalment es manté en vigor pot considerar-se que aquest orde es troba extingida de facto.[1]

Insígnia[modifica]

La seva insígnia es descriu en el segon article dels seus estatuts, i consisteix en una banda realitzada en tela de moaré, de seda i cotó, composta per tres franges verticals: la central blanca i les dos laterals habitades; la seva amplària és la meitat que la de les bandes dels ordes masculines.

Es col·loca terçada des de l'espatlla dreta fins al costat esquerre, i d'ella penja una creu de vuit puntes d'or, en el centre del qual es localitza dins d'un oval la imatge de Sant Ferran esmaltada i vist de cos sencer, armat, coronat i amb el mantell propi de la seva règia condició, portant a la seva mà dreta una espasa, mentre que en l'esquerra sosté el globus o orbe real; tota la figura del Monarca Sant apareix amb els seus colors naturals i nimbat de rajos d'or.

L'exergo de l'oval central i les vores dels braços de la creu estan decorats amb esmalt morat, i l'interior dels aquests braços d'esmalt blanc. Als espais entre els braços de la creu, apareixen dos lleons i dos castells contraposats, units entre si per una petita cadena. El conjunt de la creu penja d'una corona de llorer, daurada o verd, segons els casos. En el revers, la xifra de Maria Lluïsa i, envoltant-la, la llegenda «Real Orden de la Reyna María Luisa».

Al principi s'imposava l'obligació d'ostentar quotidianament aquesta banda amb la seva venera, com a pública mostra del gran honor que els ha estat concedit per la reina. No obstant això, Alfons XII, pel seu Reial decret de 28 de novembre de 1878, va declarar que les Dames Nobles podrien usar sobre el costat esquerre del pit, la Creu de l'Orde penjant d'un llaç de cinta igual a la Banda, amb vestit alt i encara amb un altre de major etiqueta, sempre que l'acte no requereixi per la seva importància l'ús de la banda en la forma prescrita en els estatuts de l'Orde.

Tant les insígnies com la banda eren propietat de l'Orde, que les atorgava en usdefruit i les recuperava a la defunció de l'agraciada, encara que hi ha constància que després del destronament d'Isabel II en 1868 les famílies de les Dames Nobles es van negar a retornar les insígnies a les noves autoritats per lleialtat a la monarquia.

Patronat i festivitats[modifica]

El patronat de l'Orde va quedar encomanat a Sant Ferran, rei de Castella i de Lleó, i a Sant Lluís, rei de França, i en les seves respectives festivitats, 30 de maig i 25 d'agost respectivament, la Reina rebia protocol·làriament les Dames en capítol. Així mateix, les Dames Nobles de l'Orde tenien recomanat estatutàriament especial devoció als seus sants patrons i havien de visitar una vegada al mes un establiment benèfic, a vegades la Reial Inclusa de Madrid o algun hospital de dones com el de la Passió.

Concessions[modifica]

Les dones agraciades amb aquesta distinció la rebien en una cerimònia d'investidura oficial descrita en els estatuts, que transcorria a les habitacions privades de la reina en el Palau Reial, però que en cas de malaltia o impediment greu podien rebre-la als seus propis domicilis, lliurada per algun representant de la reina.

Han obtingut aquesta distinció innombrables personalitats d'Espanya i de molts països de tot el món i continua sent una de les més grans mercès que pot concedir la monarquia espanyola a les dones pel que significa de reconeixement als seus «serveis, penyores i qualitats».

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa