Vés al contingut

José Figueroa Alcorta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Figueroa Alcorta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1931 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Recoleta Modifica el valor a Wikidata
  16è President de la Nació Argentina
12 de març de 1906 – 12 d'octubre de 1910
  Senador Nacional de l'Argentina
1898 – 1904
  Governador de Córdoba
17 de maig de 1895 – 17 de maig de 1898
Dades personals
NacionalitatArgentina
FormacióUniversitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Autonomista Nacional
Família
CònjugeJosefa Julia de las Mercedes Bouquet Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6926953 Modifica els identificadors a Wikidata
Llista
President de la Nació Argentina
12 març 1906 – 12 octubre 1910
← Manuel QuintanaRoque Sáenz-Peña Lahitte →
Vicepresident de l'Argentina
12 octubre 1904 – 12 març 1906
Senador de l'Argentina
23 maig 1898 – 12 octubre 1904
Circumscripció electoral: Província de Córdoba
Diputat de l'Argentina
Governador de Córdoba
Ambaixador de l'Argentina a Espanya
Modifica el valor a Wikidata

José Figueroa Alcorta (Córdoba, 20 de novembre de 1860 - Buenos Aires, 27 de desembre de 1931) fou un advocat i polític argentí, que va exercir la Presidència de la República entre el 12 de març de 1906 i el 12 d'octubre de 1910.

Presidència

[modifica]

Va assumir la presidència de l'Argentina el 1906 a conseqüència de la mort del president Manuel Quintana, de qui era vicepresident.

Va tenir greus problemes per aconseguir el suport del Congrés de la Nació, al que finalment va clausurar el 1908. Va buscar un aproximament amb els radicals, indultant als detinguts per l'intent de cop d'estat del 1905 i va preparar el camí per als canvis electorals del seu successor, Roque Sáenz Peña. Els grups anarquistes es mostraren actius en nombrosos atemptats, arribant a matar el cap de la policia Ramón Falcón, assassinat per l'anarquista Simón Radowitzky el 1909 com a venjança per la criminal repressió exercida per la policia durant les protestes de l'1 de maig.

Durant el seu mandat es va descobrir el petroli a Comodoro Rivadavia, al sud argentí, i es dicta la primera llei que permetia la regularització de l'explotació.

Li va correspondre presidir la celebració del primer centenari de la Revolució de Maig.

Altres càrrecs

[modifica]
  • Ambaixador a Espanya (1912)
  • Ministre de la Cort Suprema de Justícia (1915 fins a la seva mort)
  • President de la Cort Suprema de Justícia (1929 fins a la seva mort).

Essent ministre de la Cort Suprema de Justícia, fou l'únic jutge que va proposar renunciar com a resposta del cop d'Estat de 1930, tot i que finalment no tan sols no va renunciar si no que també, juntament amb els altres jutges de la cort, va firmar l'acord que legalitzava els actes i nomenaments de tots els cops d'estat realitzats a la República Argentina fins al 1983.

Figueroa Alcorta ha estat l'única persona que ha exercit al llarg de la seva vida, la titularitat dels tres poders de la Nació: President del Senat (com a vicepresident de la Nació) (1904-1906), President de la Nació (1906-1910) i, finalment, President de la Cort Suprema de Justícia (1929-1931).