Bernardo Clariana Pascual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBernardo Clariana Pascual
Biografia
Naixement 21 juliol 1912
Carlet
Mort 1962 (49/50 anys)
Carcassona
Activitat
Ocupació Poeta, traductor i assagista
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata

Bernardo Clariana (Carlet, la Ribera Alta, 21 de juliol de 1912 - Carcassona, Llenguadoc, 1962) fou un poeta, llatinista, assagista i traductor valencià en llengua castellana.[1]

Biografia[modifica]

Fill d'un farmacèutic eminent (Salvador Clariana Navarro, que el 1931 va fundar el primer laboratori farmacèutic d'Espanya), es llicencià en Filologia Clàssica per la Universitat de València, i va ser catedràtic de llatí a l'institut d'ensenyament mitjà d'Irun, i lector d'espanyol a Tolosa de Llenguadoc. El 1932, a Madrid, fou col·laborador de la secció de Filologia Clàssica del Centre d'Estudis Històrics, on completà la seva formació amb Pedro Salinas i Navarro Tomás. Entre el 1931 i el 1936 col·laborà assíduament en les revistes valencianes Murta i Nueva Cultura i en el diari madrileny El Sol. Membre de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, durant els primers mesos de la guerra civil participà activament, a València, en les seves Missions Populars, amb Max Aub, Juan Gil-Albert i Pasqual Pla i Beltran.[2] En la revista Hora de España publicà des del primer número (1937) poemes, articles i ressenyes crítiques de llibres. El 1939, derrotada la República, s’exilià a França, on estigué internat al camp de concentració de Saint-Cyprien abans d'arribar a París. D’aquí passà a Amèrica, va fer una breu estada a Santo Domingo i al juliol del 1940 arribà a Cuba, on romangué poc més de dos anys. A L’Havana fou redactor del diari Información, publicà el seu primer llibre de versos, Ardiente desnacer, i col·laborà en Nuestra España (1939-1941), la revista dels republicans exiliats a Cuba. A partir d'octubre del 1942 s’establí als Estats Units, primer a Vermont com a professor, després a Nova York, on va treballar de redactor de la Voice of America i de traductor a l'espanyol de pel·lícules nord-americanes. En un dels seus pocs viatges a Europa, morí ofegat en una platja de la Costa Blava a l'edat de cinquanta anys.[3][4]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Ardiente desnacer (L'Havana, 1943), amb pròleg de María Zambrano
  • Ardentissima cura (Nova York, 1944), ed. bilingüe, traduït a l'anglès per Dudley Fitts
  • Rendez-vous with Spain (Nova York, 1946), ed. bilingüe, traduït a l'anglès per Dudley Fitts
  • Arco ciego (Madrid, 1952), amb un poema inicial de Jorge Guillén dedicat a l'autor

Traduccions literàries[modifica]

  • Ernest Richard Moore, Novelistas de la revolución mexicana: J. Rubén Romero (L'Havana, 1940).
  • Ivan Goll, La canción de Juan Sin Tierra (L'Havana, 1941)
  • Catulo, Los epitalamios, traducció en vers, pròleg i notes (L'Havana, 1941)
  • Catulo, «Odio y amo». Los poemas a Lesbia y a Juvencio, pròleg, traducció en vers i notes (Nova York, 1954)

Referències[modifica]

  1. Aznar Soler, Manuel; Sueiro Rodríguez, Victoria M. «La trayectoria poética de Bernardo Clariana». A: Bernardo Clariana. Poesía completa. València: Institució Alfons el Magnànim, 2005, p. 13-55. ISBN 8478224300. 
  2. Aznar Soler, Manuel. «L’Aliança d'Intel·lectuals per a Defensa de la Cultura i la creació de la Casa de la Cultura». A: AA.DD.. València, capital cultural de la República (1936-1937). Antologia de textos i documents. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1986, p. 133. 
  3. Llorens, Vicente. Memorias de una emigración. Santo Domingo, 1939-1945 (en castellà). Barcelona: Ariel, 1975, p. 122. 
  4. Velasco, Àngel «Epistolari Gonçal Castelló - Bernardo Clariana: dos amics confinats (1948-1951)». Laberintos, revista de estudios sobre los exilios culturales españoles, núm. 15, 2013, p. 165-200. ISSN: 1696-7410.

Enllaços externs[modifica]