Isaac de Tiphre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Isaac de Tiphre
Faiyum Oasis by Zorbey Tunçer.jpg
Oasi de Faium, amb un dels monestirs antonians
Biografia
Naixement segle IV (Gregorià)
Província romana d'Egipte
Mort 30 maig 383 (Gregorià)
Gabal al-Khazain, prop d'Alexandria (Egipte)
Lloc d'enterrament Monestir d'Anba Ishaq (Oasi de Faium, Egipte) 
  Abat 

Activitat
Ocupació Monjo
Període Imperi Romà
Orde religiós Antonians egipcis
Anacoreta
Celebració Església Ortodoxa Copta
Canonització Antiga
Pelegrinatge Anda Ishaq (Faium)
Festivitat 1 de maig (6 Bashans)
Esdeveniment significatiu Deixeble d'Antoni Abat
Modifica les dades a Wikidata

Isaac de Tiphre fou un eremita egipci, deixeble de Sant Antoni Abat, pare del monasticisme. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Copta.

Hagiografia[modifica]

Isaac era un cristià que feia vida eremítica a un llogaret prop de Memfis i va tenir una visió que el va fer anar al desert. La tradició diu que Antoni Abat va rebre la visita d'un àngel que li va dir que deixés el lloc on era (la costa de la mar Roja) i anés a l'oasi de Faium (Egipte) on trobaria un grup d'homes que l'escoltarien; Antoni així ho va fer i a Faium va trobar Isaac i alguns companys.

Antoni va organitzar els eremites de la regió i va fundar una congregació que es va dir Església de l'Àngel, al voltant d'una església sobre una roca, que encara existeix. Isaac, que fins llavors era, com els altres, un eremita solitari, va esdevenir el cap de la congregació. Anà després a Gabal Al-Barmil, prop de Giza, i d'allí al monestir avui dia anomenat Mofset (Enfast) i en cada lloc va introduir les regles d'Antoni, posant així la llavor del monasticisme antonià.

Finalment va anar a Gabal al-Khazain, prop d'Alexandria, on va viure uns anys fins que va morir el 356. Una altra tradició diu, no obstant això, que morí en temps de la persecució de Dioclecià, per ordre d'Arianus, governador de la Tebaida, després de fortes tortures.

Veneració[modifica]

El seu martiri se celebra cada 1 de maig a l'Església Copta. Les seves relíquies foren portades al Monestir d'Anba Ishaq[1] de Faium, que ell mateix havia fundat, i que es convertí en un lloc venerat i meta de pelegrinatges.

Referències[modifica]

  1. Meinardus, Otto Friedrich August. Two Thousand Years of Coptic Christianity (en anglès). American Univ in Cairo Press, 2002, p. 315. ISBN 9774247574.