Evo Morales

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEvo Morales
Evo Morales 2017.jpg
Biografia
Naixement 26 octubre 1959 (59 anys)
Oruro
80è President de Bolívia 

22 gener 2006 –
← Eduardo Rodríguez Veltzé
Residència Palacio Quemado Tradueix
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític i sindicalista
Partit polític Moviment al Socialisme
Branca militar Bolivian maritime army Tradueix
Esport Futbol
Premis
Signatura

Facebook: EvoMASFuturo Twitter: evoespueblo Instagram: evomoralesayma IMDB: nm2133486
Modifica les dades a Wikidata

Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959). Dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.[1] Primer president indígena de Bolívia. Dirigent del Movimiento al Socialismo (MAS).

A principis dels anys 80, amb la seva família emigrà del seu poblat miner del departament d'Oruro, cap a l'est de Bolívia cercant un futur més digne. S'establí a Chapare, on es dedicà a l'agricultura, majoritària la regió, inclosos els cultius de coca. Durant els 90, començà a prendre part de les lluites dels cocalers contra el govern del president i ex-dictador Hugo Banzer Suárez, que intentà l'eradicació d'aquest cultius a instències dels Estats Units portant a la misèria milers de famílies indígenes i zones agrícoles senceres. Morales formà part d'una federació de camperols plantadors de coca, que defensa que els cultius són part de la cultura ancestral dels indígenes.

Com a líder dels cocalers de la regió, Evo Morales fou escollit membre del Congrés l'any 1997 en representació de les províncies de Chapare i Carrasco de Cochabamba, amb el 70% dels vots del districte electoral. L'any 2002, després que li fos retirat el seu escó per la suposada participació en revoltes antieradicació del mes de gener, es presentà a les eleccions presidencials i legislatives del 27 de juny, al capdavant del MAS (Moviment Al Socialisme) i recollint un gran suport de les classes empobrides i la majoria indígena, convertint-se en la principal força de l'oposició a la dreta i la classe política governant.

L'any 2005 tornà a encapçalar les llistes en les eleccions presidencials del 18 de desembre, amb un programa que feia especial èmfasi en la nacionalització dels recursos naturals, especialment el gas del ric subsòl bolivià, i la reinversió dels beneficis d'aquest en programes socials, això com en la legalització dels cultius de coca. Fou elegit president amb el 51% dels vots[2] sobre el seu rival, el neoliberal Jorge Quiroga.

Morales s'ha declarat antiimperialista i ha manifestat el seu suport als presidents i líders de l'esquerra llatinoamericana Fidel Castro, Lula, i sobretot, Hugo Chávez.

El 29 d'abril de 2006, a la cimera de L'Havana (Cuba) Morales va subscriure el tractat internacional conegut com a Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA), del que ja formaven part Cuba i Veneçuela. Pocs dies després, l'1 de maig, en compliment del seu programa electoral, Morales va decretar la nacionalització dels hidrocarburs bolivians, mesura que afecta importants multinacionals estrangeres i que va aixecar un reguitzell de crítiques en una part de la comunitat internacional.

Referències[modifica]

  1. Evo Morales el candidato
  2. Knudson, Jerry W. Roots of Revolution (en anglès). University Press of America, 2010, p. 30. ISBN 0761848223. 

Enllaços externs[modifica]