Vés al contingut

Àngel Rodamilans i Canals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀngel Rodamilans i Canals
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1874 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, organista, director de cor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 1ca44f2e-818a-4e6d-b34c-ee4eec4d9591 Discogs: 3021488 Modifica el valor a Wikidata

Àngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig del 1874 - 27 de juliol del 1936)[1] va ser sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista, especialment de música religiosa. Víctima de la persecució religiosa de l'inici de la Guerra civil espanyola, se n'ha iniciat el procés de beatificació i ha estat proclamat servent de Déu i beatificat en 2013 com un dels 522 màrtirs de la Beatificació de Tarragona.

Biografia

[modifica]

Amb 6 anys entrà a l'escolania de la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell; al cap de tres anys –i fins al 1890– ingressà a l'Escolania de Montserrat,[1] on estudià música amb els pares Millán Agostino i Joan B.Guzmán. Del 1890 al 1899 feu d'organista al monestir benedictí de El Pueyo, a Barbastre. Els dos anys següents visqué a Barcelona, on estudià al Seminari diocesà, mentre rebia classes de piano d'Enric Granados fins a ordenar-se sacerdot el 1901.

Monòlit en record del Pare Rodamilans a l'entrada de l'església de la Puríssima Concepció

Un cop acabada la seva formació, tornà a Sabadell, a l'església de la Puríssima Concepció on havia estat escolà, ara per ser mestre de música de l'escolania i, del 1903 al 1915, organista i mestre de capella. L'any 1915, guanyà les oposicions a mestre de música i organista de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, per estar-s'hi fins al 1923. En aquest període fundà el Cor Montserrat (1919-1921) i fou instrumentista de contrabaix, tible i tenora a la cobla Catalònia, de Granollers.

El 1923 ingressà al monestir de Montserrat, on exercí de prefecte de l'escolania (1926-1929), de professor de piano i, fins a la seva mort, de director musical de la missa matinal dels escolans. Continuà l'obra de restauració musical del santuari encetada pel seu mestre Guzmán: formà tota una generació de músics i millorà el nivell de l'Escolania. Compaginà aquestes ocupacions amb la tasca de compositor, escrivint obres vastes i complexes per a cor i acompanyament.

En esclatar la Guerra Civil, intentà amagar-se a Sabadell. Reconegut, fou assassinat a la serra d'en Camaró al cap de poques hores, el 27 de juliol de 1936.[1] El procés de beatificació, juntament amb el d'altres 22 membres del monestir també morts llavors, s'incoà el 1992.

Obra musical

[modifica]

Entre la seva gran producció musical religiosa, són notables per la seva elegància i frescor les nombroses cançons religioses i profanes (vora un centenar) per a una veu i acompanyament, generalment amb text de Jacint Verdaguer, que escriví, i sovint publicà a expenses seves. Però si s'ha de destacar un peça, seria el Magnificat de 1935, que és una composició coral plena d'atreviment i gosadia, amb nombroses descripcions impressionistes, pensada per a una celebració litúrgica solemne i de durada, i que exigeix un cor ben entrenat. També destaca la seva Salve.[2] Se'l considera un dels grans compositors de música religiosa catalana dels temps moderns.

A més de les peces religioses, musicà goigs,[3] té dues sardanes, diverses cançons amb la lletra de Jacint Verdaguer i altres escriptors, així com altres composicions, corals i instrumentals.[4]

Cançons diverses

[modifica]

Moreneta de la serra (1909), La Margarida (1912), Lo llit d'espines (1915), El vostre nom (1925), Cançons i caparrons (1927), La mare de Déu un lliri plantava, Llegenda de Sant Nicolau, Himne de Sant Nicolau, Oh Jesuset dolç, Maria bressant

Cançons amb lletra de Jacint Verdaguer

[modifica]
  • Anem a Betlem
  • Ara n'és el mes de maig
  • El bàlsam
  • Cançó de maig
  • Cançó de la Moreneta
  • Càntic al Sagrat Cor de Jesús
  • Entre lliris (1911), a tres veus i orgue
  • El gira-sol
  • La Mare de Déu (1913)
  • Moreneta en sou
  • El nom de Maria
  • Rosa Vera (1910), per a tres veus blanques i orgue

Composicions vocals amb lletres d'altres autors

[modifica]
  • Lloes d'homenatge i honor al Sacratíssim Cor de Jesús, Goigs a llaor de l'apòstol Sant Pere : patró d'Abrera, i Goigs a llaor de la Verge de la Renclusa, l'ermitana de les Maleïdes, amb lletres del P. Hilari d'Arenys de Mar
  • Letrilla á Maria : á solo y coro unisonal (1911), lletra de Restituto del Valle
  • Flor de lliri (1932), sardana per a piano i veu amb lletra de Conrad Aixelà

Música religiosa coral

[modifica]
  • Coplas para el Via-Crucis, per tres veus i cor, amb lletra d'Ignasi Cura
  • Inviolata es Maria per a sis veus i orgue
  • Laudibus cives. Himne al gloriós P. Sant Benet (1935)
  • Magnificat (1935), per a quatre i sis veus i orgue
  • Missa in honorem Sanctæ Ceciliæ (1933), per a quatre veus i orgue
  • Missa matinal (1931)
  • Salve montserratina (1915) i (1916)

Composicions instrumentals

[modifica]
  • Dos versos para vísperas (primer tono) (1893), per a orgue
  • Esclat (1900), sardana sobre motius populars

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Nomenclàtor. «Carrer del Pare Rodamilans». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 1r maig 2014].
  2. Pujol Balcells, Jaume «Los mártires, testigos supremos del amor al Cristo». Arquebisbat de Tarragona, 6-2013, pàg. 10. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 4 setembre 2013]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  3. Arenys de Mar, Hilari de (text); Rodamilans, Àngel (música). Primer llibre de goigs: col·lecció de cent goigs (2 volums). Barcelona: Montaner y Simón, 1949. 
  4. Estrada i Gamissans, Gregori «Àngel Rodamilans, compositor, monjo de Montserrat (1874-1936)». Revista Musical Catalana XXIX, 1987, p.12-14.

Bibliografia

[modifica]
  • Bernat Vivancos i Farràs Àngel Rodamilans, evocació i recerca Barcelona: L'autor, 1996
  • Bernat Vivancos i Farràs Àngel Rodamilans, evocació i recerca Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 ISBN 8478268189

Enllaços externs

[modifica]