Almroth Wright

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlmroth Wright
Almroth Wright c1900.jpg
Sir Almroth E. Wright c.1900
Dades biogràfiques
Naixement 10 d'agost de 1861
Middleton Tyas, Yorkshire, Anglaterra.
Mort 30 d'abril de 1947(1947-04-30) (als 85 anys)
Farnham Common, Buckinghamshire, Anglaterra
Residència Austràlia, França, Alemanya, Anglaterra.
Nacionalitat Britànic
Religió Ateisme
Alma mater Trinity College, Dublin
Es coneix per vacunació amb vacunes autògenes
Activitat professional
Ocupació bacteriologia
immunologia
Organització Netley Hospital
St Mary's Hospital, London
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Sir Almroth Edward Wright, FRS[1] KBE, CB (1861 – 1947) va ser un bacteriòleg i un immunòleg britànic.[2]

Va desenvolupar un sistema d'inoculació contra la febre tifoide i aviat s'adonà que es podia crear resistència als antibiòtics, essent un ferm partidari de la medicina preventiva. La seva família era d'ascendència anglo-irlandesa i de Suècia.[3][4][5]

Wright va treballar amb les forces armades britàniques en campanyes d'imunització.

Wright també es va oposar al sufragi femení basant-se en el fet que segons va exposar en el seu llibre, The Unexpurgated Case Against Woman Suffrage (1913), en el fet que el cervell de les dones no sestaria adaptat al comportament polític. Project Gutenberg. També s'oposava a que les dones es desenvolupessin professionalment.[6]

Bernard Shaw[modifica]

Wright va ser un amic de George Bernard Shaw, que el va immortalitzar en l'obra teatral com Sir Colenso Ridgeon The Doctor's Dilemma (1906).[7]

Premis[modifica]

Obres[modifica]

  • The Unexpurgated Case against Woman Suffrage (1913)
  • Pathology and Treatment of War Wounds (1942)
  • Researches in Clinical Physiology (1943)
  • Studies on Immunization (2 vol., 1943–44)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almroth Wright Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Walker, N M «Edward Almroth Wright». Journal of the Royal Army Medical Corps, 153, 1, 2007, p. 16–7. DOI: 10.1136/jramc-153-01-05.
  • Stone, Marvin J «The reserves of life: William Osler versus Almroth Wright». Journal of medical biography, 15 Suppl 1, 2007, p. 28–31. DOI: 10.1258/j.jmb.2007.s-1-06-06.
  • Diggins, Francis «Who was...Almroth Wright?». Biologist (London, England), 49, 6, 2002, p. 280–2.
  • Matthews, J Rosser «Almroth Wright, vaccine therapy, and British biometrics: disciplinary expertise versus statistical objectivity». Clio medica (Amsterdam, Netherlands), 67, 2002, p. 125–47.
  • Worboys, M «Almroth Wright at Netley: modern medicine and the military in Britain, 1892–1902». Clio medica (Amsterdam, Netherlands), 55, 1999, p. 77–97.
  • Baron, J H «Scurvy, Lancaster, Lind, Scott and Almroth Wright». Journal of the Royal Society of Medicine, 90, 7, 1997, p. 415.
  • Meynell, E W «Some account of the British military hospitals of World War I at Etaples, in the orbit of Sir Almroth Wright». Journal of the Royal Army Medical Corps, 142, 1, 1996, p. 43–7. DOI: 10.1136/jramc-142-01-09.
  • Matthews, J R «Major Greenwood versus Almroth Wright: contrasting visions of "scientific" medicine in Edwardian Britain». Bulletin of the history of medicine, 69, 1, 1995, p. 30–43.
  • Turk, J L «Almroth Wright—phagocytosis and opsonization». Journal of the Royal Society of Medicine, 87, 10, 1994, p. 576–7.
  • Gillespie, W «Paul Ehrlich and Almroth Wright». West of England medical journal, 106, 4, 1991, p. 107, 118.
  • Allison, V D «Personal recollections of Sir Almroth Wright and Sir Alexander Fleming». The Ulster medical journal, 43, 2, 1974, p. 89–98.
  • Hatcher, J «Sir Almroth Wright; pioneer of humanised cows' milk». Midwives chronicle, 86, 18, 1972, p. 356.
  • Fish, W; Cope, Z; Gray, A C «Sir Almroth WRIGHT (1861–1947)». Journal of the Royal Army Medical Corps, 107, 1961, p. 130–6.
  • Colebrook, Leonard «Almroth Wright; pioneer in immunology». British medical journal, 2, 4837, 1953, p. 635–640. DOI: 10.1136/bmj.2.4837.635.
  • The Plato of Praed street: the life and times of Almroth Wright. M.S.Dunnill. RSM Press 2000

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Colebrook, L. «Almroth Edward Wright. 1861-1947». Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, 6, 17, 1948, pàg. 297–226. DOI: 10.1098/rsbm.1948.0032. JSTOR: 768924.
  2. Herrick, C. E. J.. «Wright, Almroth Edward». A: Encyclopedia of Life Sciences, 2001. DOI 10.1038/npg.els.0002962. ISBN 0470016175. 
  3. Michael Worboys, ‘Wright, Sir Almroth Edward (1861–1947)’, doi:10.1093/ref:odnb/37032
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  4. Dr. C. H. H. Wright (obituary). The Times, 22 March 1909.
  5. Sir Charles Hagberg Wright (obituary). The Times, 7 March 1940.
  6. Gilman, Charlotte Perkins. Herland (various formats). First. New York: Pantheon Books, 1979, p. 130 and 142. ISBN 0-394-50388-0 [Consulta: 16 octubre 2012]. «I see now clearly enough why a certain kind of man, like Sir Almroth Wright, resents the professional development of women.... 'Sexless, epicene, undeveloped neuters!' he [Terry O'Nicholson] went on bitterly. He sounded like Sir Almwroth Wright.» 
  7. Violet M. Broad & C. Lewis Broad, Dictionary to the Plays and Novels of Bernard Shaw, A. & C. Black, London, 1929, p.41.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Who Was Who». Oxford Index. [Consulta: 10 gener 2014].

Enllaços externs[modifica]