Legislació

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Normativa)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de lleiLegislació
Modifica les dades a Wikidata

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.[1] La llei és una norma jurídica de caràcter general i obligatori.[2]

En relació a la distribució de les competències, es parla de legislació bàsica, marc o de principis (en el cas espanyol es troba la llei marc o de bases[3]) i la legislació complementària o de desenvolupament.[4] La legislació bàsica és l'ordenament legislatiu que tinga relació a l'interés general sobre una matèria[5] mentre que la legislació de desenvolupament sol ser definida com aquella que legisla a l'espai normatiu deixat pel legislador estatal.[6]

Conceptes generals de la legislació[modifica]

  • El poder legislatiu és l'encarregat de dictar les lleis
  • la llei és la font més important del dret, les altres fonts el costum i els principis generals del dret només s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l'estat de dret és aquell on impera la llei.
  • Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives.
  • En el sistema parlamentari la constitució constitueix la llei de lleis i té el caràcter de norma programàtica.
  • Està establerta una jerarquia en les lleis de forma que un òrgan jeràrquicament inferior no pot envair la competència legislativa del superior.2019[cal citació]

Diversos tipus de lleis[modifica]

  • Llei ordinària: Emanada de l'òrgan parlamentari per exemple la Llei Orgànica
  • Llei fonamental és la que estableix principis pels quals haurà de regir-se la legislació d'un país; sol denominar-se Constitució. La Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic, ja que està per sobre de qualsevol llei
  • Llei dictada pel govern per l'execució de les anteriors: Lleis i normes amb rang inferior al de la llei com el decret i reglament.
  • És habitual qualificar les lleis segons l'activitat afectada. Per exemple: llei tributària, llei laboral, llei pressupostària, etc.
  • Quan la llei o convenció escrita resta sense efecte, que no s'aplica, s'anomena lletra morta.[7]

Lleis inútils[modifica]

La llei inútil és el fenomen relatiu a les lleis que pateixen la síndrome d'ésser inaplicables o tindre un dèficit de compliment. La causa pot ser donada per raons polítiques, per ineficiència de l'administració o per falta de mitjans tècnics per a complir els objectius marcats per la llei.[8] En diversos països democràctics s'han realitzat avaluacions per previndre que es creen lleis inaplicables administrativament (a Itàlia es parla als Informes Giannini de 1979 i Barettoni Arleri de 1981, als Estats Units la General Accounting Office del Congrés i l'Office of Management and Budget es dediquen a això, a Alemanya es van fer estudis publicats a Implementation Politischer Programme (1980) i Gesetzgebungspraxis und Gesetzgebungslehre (1983)).[9]

Referències[modifica]

  1. «Legislació». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
  2. «Llei». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
  3. Muñoz Machado, 1982, p. 421.
  4. Muñoz Machado, 1982, p. 419.
  5. Muñoz Machado, 1982, p. 418.
  6. Muñoz Machado, 1982, p. 423-424.
  7. «Legislació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Zúñiga Urbina, Francisco «Los dilemas actuales de la función legislativa: el congreso Nacional y su problemática centralidad- funcionalidad». Revista de Derecho Público, 71, 2009, pàg. 70. DOI: 10.5354/0719-5249.2014.35685. ISSN: 0719-5249.
  9. Muñoz Machado, Santiago. Cinco estudios sobre el poder y la técnica de legislar. Madrid: Civitas, 1986, p. 215. ISBN 84-7398-430-7. 

Bibliografia[modifica]

  • Muñoz Machado, Santiago. Derecho público de las Comunidades Autónomas I. 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7.