Diplopia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diplopia
Classificació i recursos externs
CIM-10 H53.2
CIM-9 368.2
DiseasesDB 31225
eMedicine oph/191
MeSH D004172

La diplopia o poliopia binocular (del gr. διπλόος, "doble", y ὄψ, ὀπός, "vista") és el terme que s'aplica a la visió doble, la percepció de dues imatges d'un únic objecte. La imatge doble pot aparèixer desplaçada en sentit horitzontal, vertical o diagonal.[1]

Quan desapareix en tancar un ull, la motiven dues causes bàsiques:

  • per paràlisi dels músculs oculomotors, que té com a conseqüència la desalineació dels ulls, que fa que es formi la imatge en diferents llocs de la retina en cada ull.
  • en cas d'estrabisme (desviació dels ulls).

Si al tancar un ull no desapareix la doble imatge, aquesta és causada generalment per defecte de correlació entre les lents de l'ull.

  • si en mirar amb un ull amb visió doble, usant un filtre polaritzat, s'observa que al girar el filtre desapareix la doble imatge, aquesta es forma per birefringència en el cristal·lí.
  • en cas d'imatge doble mirant amb un ull, és important verificar la pressió intraocular aquesta última relacionada amb el glaucoma ocular.

La diplopia també pot anar associada a malalties de càncer, com en el limfoepitelioma de cavum, en què el nervi òptic es pot veure afectat.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Binocular[modifica | modifica el codi]

La diplopia binocular és la doble visió que sorgeix com a conseqüència de la desalineació dels dos ulls, un respecte a l'altre, com passa en l'esotropia o l'exotropia. En aquest cas, mentre que la fòvea d'un ull es dirigeix ​​cap a l'objecte que es vol mirar, la fòvea de l'altre ull es dirigeix a un altre lloc, i la imatge de l'objecte en qüestió queda en una àrea extra foveal de la retina.

Monocular[modifica | modifica el codi]

Quan la diplopia passa mirant amb un sol ull, s'anomena diplopia monocular (poliopia monocular si el pacient percep més de dues imatges). En aquest cas, el diagnòstic diferencial del símptoma percepció d'imatge múltiple inclou la consideració de casos com ara: un deteriorament de la superfície de la còrnia queratocon, birefringència del cristal·lí, una pressió intraocular alta, un defecte estructural de l'ull, una lesió en el còrtex visual anterior (rares vegades causa diplopia, més comunament poliopia o palinòpsia), també, una sub-luxació de la lent o condicions no-orgàniques.

Causes de la diplopia[modifica | modifica el codi]

La diplopia pot tenir múltiples causes:

  • Virals.
  • Traumatismes.
  • Diabetis Mellitus.
  • Hipertensió.
  • Esclerosi múltiple.
  • Aneurisma.
  • Tumor.
  • Fàrmacs.
  • Miopaties mitocondrials.

És molt important no deixar passar el símptoma de la diplopia, ja que no posseeix curació per si sola, almenys no en primera instància i generalment sol ser un avís (símptoma) d'una altra malaltia de major gravetat.

Tractament i conseqüències[modifica | modifica el codi]

Si un pacient experimenta diplopia ha de visitar de manera urgent un neuròleg, neuro-oftalmóleg i també és recomanable demanar l'opinió d'un oftamóleg. Protocolàriament, aquests professionals sol·licitaran:

Així mateix, se li indicarà al pacient evitar el sucre i la sal fins que es tinguin els resultats de l'examen de laboratori. També es demana al pacient l'oclusió d'un ull, alternant un dia cada costat. D'aquesta manera s'evita la visió doble, ja que gairebé sempre porta com a símptomes mareig i mal de cap.

La diplopia en si mateixa no porta conseqüències per a la salut, la visió no està compromesa ni tampoc la vida, però és important recalcar que les causes d'aquesta malaltia solen ser de gravetat, per la qual cosa ha de ser detectada a temps.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Herbert Kaufmann: Strabismus. Unter Mitarbeit von W. de Decker u. a., Stuttgart: Enke, 1986, ISBN 3-432-95391-7
  1. Cassin, B. and Solomon, S. Dictionary of Eye Terminology. Gainsville, Florida: Triad Publishing Company, 1990.